La capital catalana i els municipis del voltant fan un pas decisiu cap a la unificació de la seva xarxa pública de bicicletes. L'Ajuntament de Barcelona i l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) treballen en el disseny d'un nou contracte únic que fusionarà els serveis de Bicing i AMBici a partir de 2029, aprofitant la finalització de la concessió de la capital catalana a finals de 2028.
El tinent d'alcaldia, Albert Batlle, ha deixat entreveure aquesta setmana en una comissió municipal la mirada metropolitana que guiarà la futura licitació. Així, la convergència d'ambdós sistemes busca posar fi a la complexa convivència actual de dos models paral·lels que operen amb concessions, dissenys i empreses gestores diferents.
Fi a la barrera territorial
L'escenari actual obliga els usuaris a fer transbordaments a estacions limítrofes ubicades en municipis com L'Hospitalet, Esplugues, Sant Adrià o Santa Coloma de Gramenet mitjançant un abonament combinat.
Bicicletes del Bicing de Barcelona en una imatge d'arxiu
La unificació sota un únic contracte eliminarà aquestes friccions operatives, tot i que les administracions hauran de resoldre com encaixar el contracte vigent de l'AMBici en 15 ciutats metropolitanes, l'adjudicació de les quals no expira fins al gener de 2031.
La complexitat tècnica rau en la dualitat d'operadors. Mentre que el Bicing barceloní està gestionat per l'empresa municipal BSM i explotat per la UTE Pedalem Barcelona, l'AMBici depèn de TMB i està operat per una aliança formada per Nextbike, Movement i Movus.
L'objectiu dels estudis de viabilitat és crear una xarxa homogènia comparable a les de Londres o París i integrar-la en el sistema tarifari T-Mobilitat.
Salt cap al Vallès i el Baix Llobregat
Més enllà de cosir la frontera administrativa de la capital, el projecte contempla una ambiciosa expansió geogràfica alineada amb el Pla Metropolità de Mobilitat Urbana aprovat a l'abril de 2026. El servei estendrà la seva cobertura cap a municipis del Vallès, entre els quals figuren Montcada i Reixac, Ripollet, Badia del Vallès i Cerdanyola del Vallès.
El desplegament també arribarà a la zona nord del Baix Llobregat, sumant localitats com El Papiol, Corbera de Llobregat, Pallejà, Sant Vicenç dels Horts i Santa Coloma de Cervelló. Aquestes noves incorporacions s'afegiran als 15 municipis metropolitans on ja opera l'AMBici, reforçant la intermodalitat amb el transport públic ferroviari i d'autobús.
Rècord d'usos
La reforma del servei arriba en un moment de màxima demanda per a la bicicleta pública a la ciutat.
Segons les dades exposades per Batlle, el Bicing supera els 171.000 abonats i acumula més de 17 milions de desplaçaments en el que portem d'any, amb una previsió de tancament de 20,5 milions de viatges, la qual cosa suposa un increment del 56% respecte a les xifres prepandèmia de 2019.
Amb una flota actual de 8.000 bicicletes repartides en 558 estacions que registren una mitjana de 13 lloguers diaris per vehicle, el consistori executarà un pla de xoc mentre arriba la nova contracta.
El govern municipal destinarà sis milions d'euros a transformar 3.000 bicicletes mecàniques en elèctriques, sumar 400 elèctriques de reserva i reforçar tant la renovació de bateries com els equips de manteniment.
Bicicletes del Bicing, amb publicitat pròpia de l'aplicació 'Smou' / B:SM - BICING
Pols polític
En el pla polític, el govern municipal ha rebutjat per ara la proposta d'ERC de duplicar la flota fins a les 16.000 bicicletes en els nous plecs i introduir models de càrrega o amb cadires infantils, al·legant que la definició tècnica del contracte segueix oberta.
Aquest debat es produeix després de la sanció de 150.000 euros imposada a la gestora del Bicing per deficiències en la prestació del servei.
El futur monopoli públic de la bicicleta compartida a la ciutat es consolidarà a més amb la retirada definitiva de les 3.500 bicicletes d'operadors privats com Lime, Bolt, Voi o Donkey Republic, prevista per al gener de 2027.
L'Ajuntament va decidir posar fi a aquestes llicències després d'acumular un elevat volum de sancions i problemes d'incivisme associats principalment a l'ús turístic i ocasional sense abonament.
