Anna Gómez, activista contra Rodalies: “La mobilitat obligada és cada cop més alta i hem arribat a un límit insuportable”

Rodalies no funciona com hauria i molts usuaris n’estan farts. Entre ells, Anna Gómez (Tarragona, 1983), que fa un parell d’anys es va unir a altres activistes i va crear la plataforma Dignitat a les Vies per exigir un servei ferroviari digne, segur i puntual i denunciar “la nefasta gestió i la manca d’informació” –en paraules seves–.

Gómez no es mossega la llengua i és crítica amb totes les parts implicades. “Aquí l’ha cagat molta gent”, sentencia en conversa amb Metrópoli. La tarragonina exigeix més manteniment, planificació i transparència davant el deteriorament d’una xarxa ferroviària cada cop més saturada, amb estacions que, assegura, “s’han quedat petites davant l’augment de la mobilitat obligada”.

L’accident de Gelida va ser, per a ella, un punt d’inflexió en una crisi que considera estructural i que va tenir un dels seus últims episodis més greus durant l’eclipsi solar. “Què més pot passar?”, es pregunta. Tot i tot el que ha passat, Gómez assegura que encara queda una mica d’esperança. “No ens queda una altra”, conclou.

Pregunta: Comencem fent al·lusió al nom de la vostra plataforma, Dignitat a les Vies. Hi ha dignitat avui a Rodalies?

Resposta: No. La dignitat és la que estan demostrant els usuaris, perquè s’estan comportant molt bé per tot el que està passant.

Quines conseqüències està tenint el deteriorament del servei en els usuaris?

Que la seva vida depèn del tren. Segons com funcioni arribes o no als llocs. L’últim que fas –m’hi incloc– abans d’anar a dormir és mirar si va bé el tren, i el primer que fas quan et lleves és comprovar el mateix. El tren envaeix les teves decisions i la teva vida.

Des de Dignitat a les Vies parleu d’un sistema ferroviari “malalt”. Quins símptomes són els més preocupants?

Que, a la mínima que passa qualsevol cosa, tot va caient. No tenim un sistema fort. El tren necessita un manteniment. Aquí només resolem les coses quan tenim el problema a sobre. Però, oi que, si mantenim les coses, triguen més a espatllar-se?

Hem esperat que això arribés a un límit insuportable i ara tenim una mobilitat obligada molt alta, un sistema de sostenibilitat que ens està dient que això no aguanta més, unes carreteres col·lapsades i una xarxa que va ser pionera a l’Estat i que, de sobte, ha quedat obsoleta. Hi ha una desinversió. El Govern no és clar i Adif i Renfe es passen tota l’estona la pilota sobre qui és responsable dels problemes.

Al gener, després de l’accident mortal a Gelida (Barcelona) i el caos provocat pel temporal, es va arribar a suspendre pràcticament tot el servei. Què va evidenciar aquella situació sobre l’estat de la xarxa?

Per mi, el moment clau va ser aquella nit en què van perdre el control de tot. Recordo que aquell dia portàvem deu incidències greus. No s’acabaven mai i vaig pensar: “Què més pot passar?”. A Gelida vam veure que es poden fer moltes fotos, però els polítics no parlen el mateix idioma. Hi ha molts jocs de poder i, com a usuària, això fa molta por.

Jo pensava que seria un punt d’inflexió: acabem d’aixecar la catifa, ensenyem totes les vergonyes i comencem de zero. Quina és la meva sensació? Que s’han vist aquelles vergonyes que han volgut, però que en queden moltes més que estan amagant. Li ha petat a la consellera Paneque, però li podria haver petat a qualsevol. Aquí l’ha cagat molta gent.

Un dels problemes que més denuncien els usuaris és la manca d’informació quan hi ha una incidència. Per què és tan difícil saber què està passant i quant trigarà a solucionar-se?

Vull pensar que ho tenen tot fora de control. És molt trist, però no tenen un bon sistema d’organització. La persona que informa d’això a xarxes té un horari i, quan acaba, no hi ha ningú per atendre els usuaris. Sempre que hi hagi trens circulant hauria d’haver-hi personal de Renfe disponible.

I per això creeu l’aplicació Transporta’m…

Vam crear l’app amb l’objectiu de facilitar la mobilitat, ja que és tan complicada. Sobretot, per saber de quin tipus d’incidència es tracta. A la nostra aplicació l’usuari pot veure en temps real on és el tren, quant trigarà, quines connexions té, si els regionals són curts o llargs…

Una informació que hauria de donar Renfe.

L’aplicació de Renfe té tota aquesta informació, però no és accessible. Nosaltres la fem pensant en l’usuari. És una aplicació molt intuïtiva.

Hi ha estacions de Barcelona que hagin quedat petites pel volum actual de passatgers?

Totalment. Una estació que ens preocupa molt des de la plataforma és passeig de Gràcia, perquè, a la mínima que es retarden diversos trens, s’acumulen més usuaris dels que l’estació pot assumir. La gent baixa a les vies, s’empeny, etc. Hauria d’haver-hi un major control.

Passeig de Gràcia, plaça de Catalunya i Sants són alguns dels punts que heu assenyalat. Què caldria fer per solucionar la saturació d’aquestes estacions?

A passeig de Gràcia hauria d’haver-hi un control de qui baixa a l’andana. No pot ser que hi hagi tres, quatre, cinc trens endarrerits i tinguis els passatgers de tots ells en una estació tan petita i cèntrica. La paraula “demorat” fa molt de mal. Vol dir: “El teu tren no passa i no et podem dir quan ho farà”. I això és un problema, perquè no et treuen el teu pla A; et treuen el B, el C i el D. Et condemnen a estar esperant. Quan no t’ho diuen, et genera molta ansietat. I quan ho diuen, mai encerten.

A l’estació de Sants pots exigir una devolució si arribes tard. Però les cues són de més d’una hora, així que penses: “A més d’haver arribat tard, m’estàs dient que he de fer una hora de cua per demanar la devolució?”.

I arribem a l’eclipsi del passat agost. Era un esdeveniment conegut des de feia molt de temps, però Rodalies va tornar a col·lapsar amb milers de persones desplaçant-se cap a Tarragona. Com s’explica que no hi hagués una previsió suficient?

Encara no li he trobat cap explicació. He arribat a la conclusió que la Generalitat es va fiar del pla de Renfe, on deien que era suficient.

Renfe va argumentar que no hi havia més trens disponibles. És una explicació que us convenç?

No, tot i que és la més real. Crec que van preparar el pla tres dies abans de l’eclipsi. Cap a Tarragona van sortir 115 places menys que el dia anterior. Hi va haver una manca de planificació enorme.

Calia el dia de l’eclipsi dir-li a la gent que anés a Tarragona?

No. Un cop vam veure les imatges, la diferència del 3% entre Tarragona i Barcelona no es notava tant. Haurien d’haver recomanat llocs on veure l’eclipsi a prop de casa teva, en comptes de plantejar que, si no anaves a Tarragona, no veuries res. Si tu saps que no podràs reforçar els trens, no li dius a mitja Catalunya que vagi a Tarragona. I tampoc vas a prémer un botó del compte enrere, perquè li estàs dient a tothom que hi ha d’anar. Renfe hauria d’haver estat més clara amb el que podia oferir aquell dia.

També heu denunciat durant mesos els robatoris de coure. Creus que s’està utilitzant com una explicació massa fàcil per justificar les constants incidències?

No, crec que els robatoris de coure són reals. El tema dels grafits s’ha reduït molt perquè es netegen els trens més sovint i sembla ser una cosa dissuasiva. Amb el robatori de coure s’hauria de posar més vigilància, perquè l’usuari ja ho paga arribant tard i, quan exigeix una reclamació, si és per robatori de coure no et tornen el bitllet.

I una última pregunta: seguiu confiant que Rodalies pot arribar a convertir-se en el sistema de transport públic que necessita Catalunya o heu perdut l’esperança?

No ens queda una altra cosa que confiar. No podem viure sense tren, no només per moure’ns nosaltres, Europa així ho exigeix.