Barcelona reforçarà la seva lluita contra la desinformació. L'Ajuntament de la capital catalana monitoritzarà les xarxes socials i mitjans de comunicació per detectar fake news i bulos amb l'objectiu de rastrejar mencions sobre el consistori i la seva activitat, crear una base de dades de desinformació i elaborar plans d'acció per combatre notícies falses, enganyoses o manipulades en aquests entorns digitals.
Per fer-ho, el consistori es recolzarà en una empresa externa que s'encarregarà de detectar aquests missatges i iniciar el procés per a la seva eliminació o correcció. De moment ja ha licitat un contracte, valorat en 402.284 euros per als anys 2027 i 2028.
Tanmateix, es podrà ampliar durant altres 24 mesos, de manera que la quantitat pot ascendir fins als 804.568€ --885.025 euros si es té en compte el 20% de marge d'ampliació que recullen els plecs de la licitació que ha consultat Metrópoli--.
Apps de xarxes socials en un telèfon
Monitorització 24 hores 365 dies
El nou servei monitoritzarà Instagram, Facebook, TikTok, X (Twitter), Bluesky, Threads i mitjans de comunicació digitals durant 24 hores els set dies de la setmana. Es farà en comentaris tant en català com en castellà i l'ajuntament requerirà que es detecti en només 15 minuts des de la seva publicació.
El consistori ha estimat que se superaran les 100.000 mencions anuals objecte d'anàlisi. Donada l'elevada quantitat de reaccions que es preveuen, estipula la licitació, s'ha optat per sumar al sistema l'ús d'un agent amb intel·ligència artificial per dotar-lo d'una "agilitat" i "celeritat" inabastables si es basa únicament en l'acció d'un ésser humà.
Un estudi municipal elaborat durant el segon semestre de 2025 va detectar 44.000 mencions en sis mesos, de les quals un 20% --8.800-- van tenir sentiment negatiu. En total, assegura el consistori, es van registrar 111 narratives diferents, de les quals 31 eren prou rellevants, nocives o persistents per aplicar un pla d'acció que desmentís la notícia i reclamés la seva retirada o correcció.
Una imatge d'arxiu d'una persona mirant fake news
La voluntat municipal és abordar el que considera un dels grans reptes i amenaces de les societats democràtiques del segle XXI. La memòria justificativa consultada per Metrópoli defensa que la desinformació suposa "un problema greu" que afecta negativament pilars com la convivència, la confiança i la reputació internacional de la ciutat i que el converteixen en un problema "econòmic, social i democràtic" que pot truncar la seva projecció internacional.
Per això mateix, l'ajuntament assegura que cal abandonar el perfil reactiu i apostar per un d'actiu davant la desinformació.
És precisament en el món digital i de les xarxes socials on vol actuar, ja que defensa que s'ha convertit en "un terreny especialment fèrtil" per a la divulgació de notícies falses que poden "manipular persones, vulnerar drets fonamentals i expandir discursos d'odi".
Quatre fases
El procés constarà de quatre etapes, en què l'empresa aplicarà la intel·ligència artificial per analitzar els continguts i missatges publicats a l'entorn digital: la detecció, la classificació, la verificació i l'actuació i l'esborrat.
La primera etapa comprèn la detecció i rastreig de la menció a xarxes socials i mitjans de comunicació en només un quart d'hora des de la seva publicació gràcies a l'ús d'un software que generarà alertes automatitzades quan detecti volums significatius de paraules clau.
Una persona mirant el mòbil en una imatge d'arxiu
El sistema els classificarà en funció de diverses categories, com el sentiment --si són positives, neutres o negatives--, temàtica municipal --seguretat, tràmits, gestió, etc--, recurrència i tipus de desinformació --fals, enganyós, imatge descontextualitzada o manipulada--.
La informació detectada es creuarà posteriorment amb una base de dades pròpia de l'Ajuntament que contindrà dades oficials públiques. En aquest procés de verificació actuarà el sistema amb intel·ligència artificial, que funcionarà com un primer filtre per determinar si el contingut és fals o no, que serà revisat en un segon procés per un ésser humà, que en donarà el veredicte final.
Un cop classificada una informació com a falsa, enganyosa o descontextualitzada, l'empresa aplicarà el pla d'acció creat prèviament per eliminar de forma automatitzada la menció o bé reclamar una rectificació, en funció de les mesures proposades per un equip assessor.
Jaume Collboni en una imatge d'arxiu durant una entrevista amb Metrópoli
Observatori contra la desinformació
La iniciativa municipal s'emmarca dins de les actuacions del nou Pla de Foment del Pensament Crític i Sensibilització sobre la Desinformació entre els Infants, Adolescents i Joves de la Ciutat, 2026-2030, orientat a fomentar l'alfabetització mediàtica i informacional, impulsar el pensament crític i la verificació entre els ciutadans més joves.
El mateix Jaume Collboni va avançar el passat mes de maig que el consistori estava treballant en una eina per combatre la desinformació i notícies falses sobre l'activitat municipal.
En aquest marc, l'edil socialista va anunciar durant la celebració dels Premis Ortega y Gasset de Periodisme la creació d'un Observatori contra la Desinformació. Prèviament ja havia anunciat que la capital catalana seria la primera de l'Estat en comptar amb una unitat antibulos.
Collboni va destacar "la feina imprescindible" dels periodistes i va justificar la creació del nou organisme per "combatre les mentides i protegir la democràcia".
L'alcalde va subratllar la seva "estratègia per fomentar l'alfabetització mediàtica i la sensibilització sobre la desinformació, especialment dirigida a la gent jove i als adolescents".