La ‘cuina’ dels comuns ja té les ‘píndoles’ anti Collboni per assaltar una altra vegada l’Ajuntament

La marea antidesnonaments ha estat un baló d’oxigen per als comuns, les previsions electorals dels quals estaven sota mínims. No hi ha treva per als rivals dels d'Ada Colau. La cuina de Barcelona en Comú (BeC) es va posar a treballar fa setmanes per preparar la campanya de les municipals de l’any vinent.

Però el debat sobre el decret Maricarmen ho ha canviat tot: ara vol aprofitar l’estirada de l’alarma per la carestia de l’habitatge i ja té el forn ple de dades i propostes per assaltar Jaume Collboni, que, al cap i a la fi, és la peça major que volen abatre a les pròximes municipals.

Contra la F-1

L’objectiu és desgastar l’alcalde barceloní, que arribi exhaust a les eleccions locals, deixar-lo en evidència. La primera mesura fa olor de naftalina: proposen a l’alcalde que destini els tres milions que van a la F1 a la Unitat Antidesnonaments per protegir “la gent”, especialment famílies amb infants.

Es tracta d’una mesura que retrotrau l’Ajuntament l’any 2016, quan Colau, com a alcaldessa, va reduir a la meitat les subvencions als esdeveniments automobilístics fins a acabar amb les ajudes directes el 2019, tot i que una sola cursa a Montmeló injecta centenars de milions d’euros a l’economia local.

Dard a Collboni

Es tracta d’una proposta vistosa, fàcilment detectable per la societat i profitosa si s’utilitza hàbilment com a arma política llançadora. La cúpula dels comuns ja ha fet arribar als seus activistes la petició.

“Collboni diu que un cas com el de Maricarmen no podria passar a Barcelona. Però també a Barcelona hi ha famílies amb infants, gent gran i persones vulnerables que s’enfronten a perdre casa seva. Davant dels desnonaments, necessitem recursos per protegir la gent. Per això, proposem que els tres milions d’euros que Collboni destina a la Fórmula 1 vagin a reforçar la Unitat Antidesnonaments”, diu el text que acompanya l’anunci.

Pisarello, protagonista

L’alcaldable dels comuns per Barcelona, Gerardo Pisarello, ha reclamat protagonisme durant el debat sobre els lloguers. Es va deixar veure a les acampades per reclamar tensió. Però, de moment, només a l’acampada de Madrid, que és on hi havia els focus informatius. Allà va llançar el seu míting. A la plaça de Catalunya encara no hi ha aterrat.

A Madrid, en canvi, va procurar fins i tot xuclar focus situant-se al centre de la foto, darrere la ministra de torn en fer declaracions. És més: el mateix dia del desallotjament de Maricarmen es va desplaçar fins al punt neuràlgic de les protestes per denunciar que un fons voltor li absorbia la vida.

Missatge polític

Des de la zona zero del desallotjament, va enviar un vídeo per les xarxes socials. “La veritat és que això s’hauria pogut evitar si Junts, el PP i Vox no haguessin votat en contra de la moratòria que establia la moratòria per a desnonaments per a famílies vulnerables”, va proclamar des del lloc.

Va repartir estopa a tothom, amb l’objectiu meridianament clar que els moralment purs i honestos són els seus. “Però el problema no és només la dreta. Aquest matí, la ministra d’Habitatge del PSOE deia que se li gelava el cor pel desnonament de Maricarmen. Però, en canvi, la setmana passada, van votar en contra de prohibir que s’acabin les compres especulatives per part de grans fons voltors”.

Falsedats del candidat

És clar que Pisarello no té en compte que la ministra del PSOE és també la del seu Govern: els comuns formen part del gabinet de Pedro Sánchez, que és un òrgan col·legiat. I, a més, qui va comprar el pis de Maricarmen no és un fons voltor, sinó una petita immobiliària que feia la seva primera operació comercial. Però la veritat és el de menys en la batalla política. La realitat no va amargar el discurs a l’impetuós candidat dels comuns.

Tampoc sembla rellevant que, tan bon punt el Sindicat de Llogateres va ser exclòs de les negociacions amb l’empresa, en qüestió d’hores els nous propietaris del pis arribessin a un acord amb Maricarmen, encara que amb la mediació de l’Ajuntament de Madrid.

Més píndoles antiCollboni

Però la descarada utilització partidista del cas Maricarmen és només la punta de l’iceberg, perquè la cuina dels comuns dona per molt. Una altra de les mesures amb què començaran a metrallar el seu rival Collboni és la defensa de dedicar el 30% de l’habitatge construït a pisos socials, encara que siguin de promotors privats.

“Calen polítiques valentes”, argumenten des de les files dels comuns. És més del mateix, ja que aquesta va ser una de les exigències que va acabar amb la construcció d’habitatge a Barcelona durant el mandat de Colau. Es va acabar l’oferta, es va acabar la construcció… i la demanda seguia augmentant, amb la consegüent pujada dels lloguers i els preus.

Un bany de realitat

Curiosament, els comuns consideren una victòria pròpia el ‘decret Maricarmen’ i treuen pit perquè les mesures aprovades pel govern central afectaran 50.000 contractes i 125.000 persones, alhora que paralitzen 5.400 desallotjaments.

Són els números que van fer arribar als seus militants, mitjanament mobilitzats, i donant per fet que el decret era bufar i fer ampolles i ja estava pràcticament aprovat. Però no comptaven amb la realitat parlamentària, que és la base de la democràcia: no tenen prou vots per imposar el seu criteri.

Les de l’habitatge és només part de la munició que atresoren als seus arsenals els comuns. La creació d’una xarxa pública de supermercats, el topall a 40 euros mensuals del preu dels gimnasos municipals (que, precisament, van disparar el seu preu a l’època de Colau), la creació de més ‘superilles’, el veto al cotxe a Barcelona… són altres medecines antiCollboni.

Missatges tendenciosos

Aquestes píndoles seran constantment acompanyades de missatges com els d’assegurar que l’actual alcalde no ha fet cap promoció d’habitatge públic i que tot el que s’ha fet a la ciutat prové de l’època de Colau o acusant-lo de frenar, quan no boicotejar, les mesures progressistes que els comuns han anat proposant els darrers anys.

Els antics socis municipals de govern, doncs, són ara acèrrims enemics, perquè tot s’hi val en la lluita pel poder. I els comuns necessiten crear un clima propici per estimular el vot al seu candidat, a qui els sondejos auguren una caiguda en picat.