Les enquestes preocupen els comuns: apel·laran al ‘vot útil’ per recuperar pistonada

Gerardo Pisarello, el candidat de Barcelona en Comú (BeC) que substitueix Ada Colau com a cap de llista, té tres mals de cap electorals que li poden amargar el futur: aquests mals porten el segell d’ERC, la CUP i Podemos, formacions que s’estan menjant el seu electorat i que poden llastrar la seva remuntada, deixant-lo només amb la meitat dels regidors.

Les últimes enquestes conegudes de cara a les eleccions municipals de l’any vinent a la ciutat de Barcelona apunten a una lleugera pujada dels socialistes, una pujada important d’ERC, una caiguda en picat dels comuns i de Junts per Catalunya i la irrupció estel·lar d’Aliança Catalana a l’hemicicle barceloní. Fins i tot és possible la reaparició de la CUP a la capital catalana.

“Vam fallar en el vot directe”

Aquests pronòstics posen dels nervis, especialment, als comuns. La perspectiva de perdre la meitat dels regidors (passaria de 9 a 5) no és plat de bon gust. El darrer baròmetre apunta a una caiguda de Barcelona en Comú (BeC) de l’11,9% dels vots a un 4,7%, un daltabaix total. La corba és descendent (al desembre de 2025 ja havia baixat a un 6,9% en intenció de vot) i no hi ha indicis que remunti.

“Aquesta percepció es refereix a la intenció de vot directe, que difereix profundament del resultat que poden donar les urnes. A més, encara queden molts mesos per davant”, relata una font propera a BeC.

En les perspectives municipals barcelonines, ERC (que el 2023 va obtenir un 6,8% de sufragis i que ara se situa en l’11,1% en intenció de vot) és el partit que més puja. Segons fonts internes dels comuns, l’empenta d’ERC és potent i admeten que es menja una part de l’electorat de BeC i una altra part de l’electorat de Junts.

Sense ‘efecte Pisarello’

De fet, els postconvergents són els que més perden, ja que cauen del 13,5% al 2,6%, superats fins i tot per Aliança Catalana (3,3), PP (3,1) i Vox (2,7). És a dir, JxCat passa de ser el primer partit municipal a ser l’últim. Però hi ha un detall curiós: el seu candidat, Jordi Martí, és el tercer preferit per governar la ciutat, per darrere de la republicana Elisenda Alamany i del socialista Jaume Collboni, relegant Gerardo Pisarello a la quarta posició.

A Barcelona, no hi ha hagut ‘efecte Pisarello’ i l’alcaldable successor d’Ada Colau pot baixar a la meitat els representants de la seva força política al consistori. “Que Pisarello no obtindrà el resultat d’Ada Colau ja és sabut. La qüestió està en mantenir una presència que es faci necessària per governar”, diuen des del partit dels comuns. Però no tot serà fàcil perquè Pisarello no connecta amb el carrer i amb la ciutadania com ho feia la seva antecessora.

“Podemos divideix el vot”

El gran perill que tenen els comuns és que els vots se’ls escapen per mil llocs, segons reconeixen a les seves files. D’una banda, ERC surt guanyant amb la crisi de l’esquerra no independentista. Però hi ha dos altres partits que li disputen els mateixos nínxols electorals: Podemos i la CUP.

"Podemos farà mal en presentar-se, perquè divideix el vot de l’esquerra. I la CUP hauria de plantejar-se coalicions municipalistes perquè les esquerres puguin governar. És important que sapiguem que el vot útil es concentra en els comuns, perquè és la força predominant a l’esquerra”, subratlla la mateixa font.

“El vot útil és BeC”

Aquest missatge ja s’ha deixat caure en determinats fòrums. “Podemos s’hauria de dedicar a presentar llista només a les eleccions generals perquè els comuns tinguin possibilitats a la ciutat de Barcelona”, afirmen. L’estratègia és començar a reclamar cada vegada amb més insistència l’apel·lació al ‘vot útil’ per concentrar la força electoral en BeC en detriment dels altres partits similars, és a dir, de Podemos i de la CUP.

Pel que fa a aquesta darrera, hi ha un perill latent: els anticapitalistes independentistes han arribat a acords amb plataformes i petits partits que fins ara voltaven al voltant dels comuns.

Figures de relleu

I la presentació de Laure Vega com a candidata dels anticapitalistes per Barcelona és un altre punt negatiu per a Pisarello per dos motius: el primer és que els cuperos posaran tota la carn a la graella a la ciutat de Barcelona amb el desembarcament a la campanya de la capital de tots els seus líders emblemàtics.

Segons ha pogut saber Metrópoli, la CUP negocia també una fitxa de relleu com a número 2 de Barcelona i la participació a la campanya de la vella guàrdia, començant per David Fernández.

El segon motiu és que una llista de la CUP divideix el vot de l’esquerra radical a la capital catalana i resta possibilitats a totes les formacions d’aquest espectre que es presenten. En resum, això és letal per als interessos de Pisarello, que no acaba d’aixecar el vol i disputa a cara de gos un percentatge del vot radical a Barcelona amb els cuperos.

Convèncer Podemos

La por de Pisarello és que la presentació de la CUP i de Podemos, faci impossible remuntar les enquestes. De fet, en alguns fòrums i reunions ja s’ha començat a parlar del “vot útil” per intentar convèncer Podemos que no presenti candidatura, perquè només perjudicarà l’esquerra. “Si Podemos no es presenta, és possible treure un resultat digne i fins i tot la CUP podria entrar al consistori”, raonen les fonts.

Però això no treu que els comuns vegin també amb preocupació el fet que la CUP s’ha endut al cinturó de Barcelona el suport de petites forces molt actives. És l’exemple de Comunistes de Catalunya, una formació de vot molt militant i actiu que ha donat el seu suport incondicional als comuns durant anys però que en alguns llocs ja ha decidit presentar llista conjunta amb la CUP.

El desgast de Collboni

L’altra vessant de l’estratègia dels comuns és l’adhesió a qualsevol mobilització social, una tàctica en què són especialistes, especialment quan cal moure el carrer. El proper diumenge, BeC intentarà capitalitzar les protestes de 200 entitats contra l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, un dels temes que permet a BeC marcar perfil davant dels socialistes.

Paral·lelament, el candidat de BeC seguirà desgastant la imatge de l’alcalde socialista amb els temes estrella de la formació de Colau: l’habitatge, el turisme, les superilles, la creació d’una cadena de supermercats públics o les propostes que puguin importar d’altres ajuntaments d’arreu del planeta.

Els comuns tenen una carta que poden aprofitar: el gran nombre d’indecisos que encara mostren les enquestes i que poden decantar la balança a última hora. En el darrer baròmetre municipal, aquest percentatge arriba fins al 45% i a aquesta possibilitat s’aferra, de moment, els comuns per mantenir les seves esperances de remuntar les enquestes i treure un resultat digne a les urnes.