La batalla de Barcelona a les eleccions municipals de 2027 tindrà un fort component digital i mediàtic. Els candidats menys coneguts han començat a moure fitxa per no quedar despenjats de la cursa abans de començar.
L'alcaldable dels comuns, Gerardo Pisarello, fa mesos que cultiva el seu perfil públic, trepitjant barris, assistint a esdeveniments populars i llançant propostes i globus sonda perquè els ciutadans barcelonins comencin a familiaritzar-se amb el seu nom.
Marcar perfil propi
Una altra figura similar ha irromput ara a l'univers municipalista: la de Jordi Aragonès, candidat d'Aliança Catalana (AC). El candidat, curiosament cosí germà de Pere Aragonès, que va ser president de la Generalitat entre 2021 i 2024, és l'ideòleg del partit de l'extrema dreta, una característica que l'allunya políticament del seu parent.
El seu nom, però, encara és desconegut per a la gran majoria dels barcelonins. Per això, ha començat a agafar velocitat de creuer en la seva estratègia per marcar perfil propi de cara a les municipals de l'any vinent.
El vent a favor
Els d'Aliança tenen a favor l'auge a tot Catalunya que té el partit d'Orriols, però penetrar a Barcelona és una altra cosa. Les enquestes li són favorables i disputarà a Junts un vot barceloní que podria portar-lo a desbancar els antics convergents a la capital.
Fotomuntatge de Jordi Aragonés (Aliança Catalana) i Jordi Martí Galbis (Junts)
Alguns sondejos el situen fins i tot per davant dels de Puigdemont, cosa que seria un cop duríssim per als hereus de Convergència, que haurien passat de primera força política a cinquena.
Però, en tot cas, la gran majoria de les enquestes el situen a la par. A això ajuda el fet que AC és el partit de moda, la formació emergent que ha dinamitat la política catalana amb un llenguatge directe, plantejaments durs i sense tabús.
Expert en comunicar
Aragonès és un expert a llançar missatges i que aquests arribin a la gent. Ho ha demostrat amb escreix. Fa servir les xarxes socials per arribar als ciutadans de manera espectacular. “El nacionalisme torna al ‘cap i casal’. Avui comencem a salvar Barcelona”, va llançar el dia que es va fer pública la seva candidatura.
Era un avís a navegants que hauria de preocupar els juntaires, que segons els sondejos seran els més perjudicats per l'ascens d'Aliança. Possiblement, AC no desbancarà Jaume Collboni, però sí pot desbancar el candidat de Junts.
El show d'Elon Musk
En la seva particular batalla de Barcelona, Aragonès ha utilitzat un vídeo viral del Show de Nate Friedman, publicitat pel mateix Elon Musk a través del seu compte, en què es presenta una Barcelona dominada per l'Islam, s'analitzen les causes de la immigració i es publicita fins i tot el candidat de Vox, Gonzalo de Oro Pulido.
Una amalgama difícil de pair. Però ho és encara més si tenim en compte que, teòricament, Gonzalo de Oro i Jordi Aragonès representen l'extrema dreta espanyola i l'extrema dreta catalana independentista, dos pols ideològics. El voxista té un paper preeminent en el documental publicitat per Musk, però Aragonès sap treure'n profit: el missatge antiàrab que destil·la és suficient per utilitzar-lo d'artilleria bèl·lica i electoral.
L'Espanya Industrial
Aragonès ha publicat també un vídeo realitzat pel partit per denunciar la situació del parc de l'Espanya Industrial, en què es mostra la seva degradació i com la gent es banya al seu estany.
“El famós Pla d'Ordenació de Jaume Collboni fa aigües per tot arreu. La decadència i la precarietat s'han apoderat de Barcelona. La supervivència de la ciutat passa per fer fora els socialistes”, denuncia AC. “Amb Aliança, recuperarem la Barcelona catalana, rica, neta i segura”, promet el candidat aliancista.
Un supermercat 24 hores a Barcelona / METRÓPOLI
Aragonès, doncs, té les idees clares i sap treure partit de les mancances quotidianes de la gran ciutat. I amb la disciplina de què gaudeixen els seus quadres de militants i dirigents, no seria estrany que el proper mes de maig faci elsorpasso a Junts on més els dol: la capital de Catalunya.
Els temes que impacten
L'aliancista no redueix el seu programa a una qüestió ideològica. Els seus missatges intenten arribar al cor del ciutadà. Així, ha començat a ordenar els temes que tractarà durant els mesos que falten per a les eleccions i a posar el dit a la nafra.
‘El senyor Esteve i els pakis’ és un article que va publicitar a través del seu ‘Quadern de Bitàcola’ per criticar la proliferació de botigues obertes les 24 hores i la desaparició de les botigues tradicionals catalanes.
Control del comerç
Aragonès ha fet els deures. “Durant els darrers 10 anys, s'han obert més de 1.250 petits supermercats: 1.250 badulaques o, com popularment se'ls anomena, 1.250 pakis. No ens enfrontem només a un cas de competència deslleial. Ens enfrontem a una xarxa de màfies internacionals que cobren per oferir, dins del mateix paquet: un vol, un contracte de treball esclau i allotjament -o, millor dit, engrandiment- als immigrants del Pakistan que, després de pagar entre 3.000 i 6.000 euros, obtindran l'estatus d'esclau del segle XXI”.
El candidat d'AC llança un repte: “una actuació decidida, coordinada i compartida per tots els partits del consistori per servir l'interès general. Una actuació per combatre el crim i afavorir el comerç local català”.
Illa i Collboni sortint del tramvia per anar a la celebració de la Festa del Tramvia
Això sí, garantint “l'ús del català com a element protector clau i com la base de l'arrelament amb la nostra identitat, el nostre barri i la nostra tradició”. A part, rebaixes fiscals per als comerços tradicionals i “més llibertat horària per poder competir amb els supermercats 24 hores o amb plataformes com Amazon”.
L'oportunitat perduda
Aragonès ha posat la proa al tramvia, però tal com estan les coses, el millor és acabar com més aviat millor les obres i tancar l'assumpte, abandonant altres alternatives com l'autobús, menys costós i amb una mobilitat i adaptabilitat molt més gran que un tramvia.
“Hauríem d'haver fet com Lisboa i buscar una flota de tramvies que quedés lligada a la imatge i identitat de la ciutat. O com fa Londres, amb els seus famosos taxis LTI TX4, d'aparença clàssica i elegant. O amb els seus autobusos de dos pisos i color vermell”, critica.
El fracàs de les superilles
Aragonès abomina de les superilles pel que tenen d'enfrontament entre conductors i vianants, “Atacar específicament aquest sector [el dels conductors] de la ciutadania va en contra de tota lògica urbana (…) Pretendre que un treballador faci un trajecte tres vegades més llarg cada dia sense millorar la xarxa de transport és viure desconnectat de la realitat”.
No parla per parlar: “Un milió i mig de persones de fora de Barcelona entren a la ciutat tots els dies laborables (…) Des que va començar el pla de superilles el 2017, amb el projecte de Poblenou, es va fer evident que l'enfocament d'actuació no era el correcte. L'urbanisme no pot ser tàctic ni provisional. Ha de ser estratègic i concebut a llarg termini”.