L'ofensiva de l'Ajuntament de Barcelona per blindar la seguretat a l'espai públic continua agafant ritme.
Abans que acabi aquest any, la capital catalana sumarà prop d'un centenar de noves càmeres de videovigilància repartides en cinc punts estratègics de la ciutat.
Així ho ha explicat el tinent d'alcalde Albert Batlle en la compareixença davant dels mitjans de comunicació durant el matí d'aquest dimarts, 11 d'agost, per donar detalls sobre el Pla de Videovigilància.
Aquesta mesura s'emmarca en el pla del consistori per dotar la Guàrdia Urbana de més eines tecnològiques de prevenció, fixant-se com a gran objectiu l'horitzó del 2027, moment en què s'espera haver desplegat 500 nous dispositius.
Càmeres de videovigilància en una imatge d'arxiu
Els nous punts sota control policial
El mapa de la nova videovigilància posa el focus en àrees que generen preocupació per la gran concentració de persones, la incidència de fets delictius o bé per ser considerats punts sensibles davant possibles amenaces terroristes.
Així, la Fira de Bellcaire (els Encants) i la zona del Fort Pienc concentraran el gruix d'aquesta nova onada amb 30 càmeres, la mateixa xifra que es destinarà a vigilar l'Anella Olímpica de Montjuïc.
Darrere d'aquests grans espais, el consistori també reforçarà el districte de Sant Andreu amb 19 terminals al Parc de la Pegaso, on es va produir el crim d'un menor de 15 anys.
Pel que fa als entorns de gran afluència turística i d'oci, s'ha donat llum verda a la col·locació d'11 càmeres als búnquers del Carmel i 9 més al cèntric passeig del Born.
Búnquers d'El Carmel / TRIPADVISOR
Totes aquestes incorporacions formen part de les fases 2 i 3 del pla estratègic municipal. Actualment, Barcelona ja disposa de 186 càmeres operatives, un cop completada la primera fase que va permetre encendre els sistemes de la plaça de Catalunya --amb 14 aparells-- i del Front Marítim --amb 12--.
Tanmateix, l'engranatge no s'atura aquí. Ja hi ha obres en marxa per instal·lar 20 objectius a la plaça Reial i s'estan preparant altres de nous per a l'avinguda de la Catedral, la rambla del Raval i l'edifici històric de l'Ajuntament. Paral·lelament, els despatxos municipals planifiquen futures expansions a l'Eixample --a la plaça Universitat-- i a Nou Barris --plaça Roja, plaça d'Àngel Pestaña i Parc de la Guineueta--.
Equilibri entre dissuasió i dret a la intimitat
Batlle ha subratllat que les càmeres no pretenen en cap cas substituir les patrulles a peu de carrer, sinó complementar-les. La seva funció és doble: actuar com a element dissuasiu per evitar delictes i aportar proves gràfiques clau per a les investigacions policials posteriors.
El tinent Albert Batlle
Tot i que el pla preveu que el 5,16% de l'espai públic barceloní acabi sota el radi d'acció d'aquests objectius, el consistori vol fugir de l'etiqueta de ciutat hipervigilada. En aquest sentit, el tinent d'alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha volgut deixar clara la filosofia del projecte subratllant que “no és una vigilància massiva, és un model selectiu”.
Per dissipar els dubtes sobre possibles vulneracions de la privacitat, l'edil ha recordat que cada càmera col·locada exigeix l'autorització prèvia de la Generalitat de Catalunya.
A més, s'ha descartat rotundament l'ús d'intel·ligència artificial o de programari de reconeixement facial, garantint així la mínima intromissió en la vida dels vianants. Sobre aquest delicat equilibri, Batlle ha sentenciat que des del govern municipal “hem de compaginar els elements de seguretat i els elements de respecte i privacitat de les persones”.