David Bondia seguirà al capdavant de la Sindicatura de Greuges de Barcelona durant cinc anys més. El Ple de l'Ajuntament ha nomenat aquest divendres, 24 de juliol, el candidat amb els vots a favor del Govern municipal, Junts, els comuns i ERC; l'abstenció del PP i el vot en contra de Vox.
La tinenta d'alcalde Laia Bonet ha reconegut la feina de Bondia durant el seu primer mandat i l'ha emplaçat a continuar exercint la responsabilitat del càrrec "amb independència i vocació de servei" en el període 2026-2031.
Crítiques al procés participatiu
L'actual Síndic va ser el candidat més votat en el procés participatiu obert a la ciutadania, que no és vinculant i, per això, el Ple ha hagut de ratificar el nomenament.
El líder de Junts, Jordi Martí, ha reivindicat durant el debat que en el pròxim mandat la sindicatura faci "un pas més" i sigui més proactiva i propera, a més de més exigent amb la rendició de comptes del Govern municipal.
Els regidors dels comuns i ERC, Marc Serra i Rosa Suriñach, han defensat la importància del procés participatiu i han criticat que, en un principi, el consistori no l'hagués proposat.
David Bondia, Síndic de Greuges de Barcelona
Per la seva banda, la regidora del PP Sònia Devesa ha anunciat l'abstenció del grup a causa del sistema de nomenament, que és "millorable" i ha retret que sigui el mateix ajuntament qui designi la persona que l'ha de supervisar.
En aquest sentit, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, que ha exercit com a portaveu, ha defensat que el procés de nomenament s'ha dut a terme amb "normalitat institucional", a més de rigorositat i transparència, i ha celebrat l'ampli suport a Bondia.
La candidatura
Les dades de la plataforma decidim.barcelona van mostrar com la candidatura de David Bondia es va imposar a la de Gemma Calvet, amb 2.064 vots particulars (76%) i 25 entitats (81%) de les més de 2.707 persones i 31 associacions que van formar part de les eleccions.
Segons va explicar Bondia durant la presentació per a la seva reelecció en el càrrec, el seu objectiu és completar el model iniciat en el seu primer mandat i enfortir una Sindicatura centrada en la defensa dels drets humans i el dret a la ciutat.
Va destacar, en aquest sentit, el cas de Casa Orsola i l'abordatge del sensellarisme a la ciutat com a exemples de la seva gestió.