Barcelona ha fixat el seu horitzó comercial per a la pròxima dècada. El nou Pla Estratègic de Mercats 2026-2036 acaba de veure la llum per consolidar la xarxa de mercats municipals com a equipaments públics de referència, modernitzar-ne les instal·lacions i adaptar-ne els models de negoci als nous hàbits de consum.
Per aconseguir-ho, el pla preveu una injecció mínima de 100 milions d'euros per mandat i un pressupost operatiu d'uns 25 milions anuals.
De fet, l'Ajuntament ja té assignats 62,6 milions d'euros per al mandat actual fins al 2027, cosa que permetrà completar la renovació de tots els mercats de la ciutat en un termini màxim de cinc anys.
El mercat de Santa Caterina a Barcelona
Els tres pilars del nou pla
El document, elaborat amb la participació de més de 100 representants del sector comercial i aprovat per l'Institut Municipal de Mercats, desplega 23 mesures i 69 actuacions estructurades en tres grans eixos.
Pel que fa a la competitivitat i la digitalització, s'impulsarà la formació dels professionals que operen als 1.892 establiments actuals.
A més de revisar els horaris comercials i la normativa, s'apostarà per nous canals de venda (online, delivery, click & collect). Una de les prioritats serà continuar garantint el relleu generacional, una estratègia que ja ha permès incorporar 160 nous operadors, mantenint els mercats amb una ocupació d'activitat del 96%.
Exterior del mercat de l'Abaceria Central, a la Travessera de Gràcia / XFDC
Pel que fa a la sostenibilitat, la meta és assolir un consum energètic 100% renovable. Actualment, els mercats ja han reduït les seves emissions en 1.420 tones de CO2 a l'any, 16 compten amb plaques fotovoltaiques i s'ha reduït un 23% la despesa d'aigua. El pla accelerarà la instal·lació d'energies renovables i la reducció d'envasos plàstics.
Finalment, els mercats reforçaran el seu paper com a refugis climàtics i centres de vida comunitària. S'eliminaran les barreres arquitectòniques per garantir l'accessibilitat universal i s'ampliaran els programes educatius, que el darrer curs ja van atreure més de 6.400 alumnes en tallers de consum responsable.
Les pròximes grans reformes
Després de la recent remodelació del Mercat de Montserrat (Nou Barris) i la imminent inauguració de la reforma integral de l'Abaceria prevista per a aquesta tardor, la inversió se centrarà en els projectes que tancaran el cicle de modernització.
A la llista d'intervencions a curt i mitjà termini destaquen mercats emblemàtics com La Boqueria (Ciutat Vella), així com els de la Mercè, Galvany, L'Estrella, Horta, Sant Martí, Felip II, Hostafrancs i Canyelles.
Exterior del nou mercat de Montserrat en una imatge d'arxiu
Un motor econòmic de 561 milions anuals
L'impuls d'aquest pla no és casual l'any en què Barcelona ostenta el títol de Capital Europea del Comerç Local. La xarxa municipal ——composta per 39 mercats alimentaris i 4 no alimentariss— és una peça clau en l'economia barcelonina.
Les dades avalen el seu impacte: els mercats generen 561 milions d'euros anuals, cosa que representa el 3,4% del PIB de la ciutat.
A més, sostenen més de 7.500 llocs de treball directes i indirectes i reben la vertiginosa xifra de 70 milions de visites a l'any, mantenint-se com un dels deu serveis públics millor valorats per la ciutadania.