Sota la pell acolorida del Park Güell existeix un món desconegut per al ciutadà barceloní i per als milers de turistes que visiten el recinte. Un laberint de pous, canalitzacions i estructures jalonen el subsol que es converteix en un món a part lluny dels mosaics brillants dels bancs o les vistoses escultures exteriors.
En aquest món subterrani s'han detectat deficiències que cal esmenar per evitar mals majors. No serà barat. L'Ajuntament acaba de signar contracte amb la unió temporal d'empreses (UTE) formada per les firmes Bigas Grup i Moix Serveis i Obres per un total de més de 3,8 milions d'euros perquè adeqüin els subterranis de l'emblemàtic parc de Gaudí.
Solucions contra l'erosió
Es tracta de realitzar obres de millora i de reparar el sistema de drenatge, sanejament i instal·lació de reg de tot el Park Güell, aplicant solucions per a la infiltració, retenció i gestió sostenible de l'aigua de la pluja, així com aplicar solucions contra l'erosió, desbordaments, embassaments i desbordaments.
El projecte afecta els 117.832 metres quadrats del parc, el disseny primari del qual ja apostava per aprofitar l'aigua a través d'un intricat laberint de canalitzacions. “El projecte original d'Antoni Gaudí destaca pel seu reaprofitament de l'aigua. Així ho marquen tant els canals com els viaductes i els dipòsits”, destaca un voluminós projecte redactat pel bufet Ravetllat Arquitectura.
Interior del Park Güell
Una ‘ciutat’ desconeguda
Segons el dossier del despatx, el parc té mines d'aigua que són sistemes de captació d'aigües subterrànies que han estat en desús els darrers anys a causa d'enfonsaments i embussos de les conduccions. De fet, aquesta ciutat subterrània era totalment desconeguda fins que el 2013 es va fer un estudi i es van traçar els plànols de les conduccions.
Es van trobar dues mines d'aigua, una la Mina de l'Escola i una altra la Mina Sala Hipòstila, de gairebé 94 metres de llarg. Aquesta última travessa la plaça de la Natura i el Passeig de les Palmeres per sota i puja pel vessant de la muntanya.
La Mina de l'Escola té 64,5 metres i envolta per la part posterior l'escola Baldiri i Reixac. Com que està excavada directament a la roca i no disposa d'elements de contenció estructural, ha patit problemes d'enfonsaments que en dificulten l'accés i l'aprofitament. Aquesta mina acumulava aigua que es canalitzava fins a la masia Larrard, on s'aprofitava.
Un avançat al seu temps
Destaca l'estudi, “existeixen diversos dipòsits disseminats pel parc per afavorir l'aprofitament de l'aigua de pluja per a diversos usos, com el reg de la vegetació que s'havia projectat. Gaudí, avançat al seu temps, va crear un projecte on cercava solucions basades en la natura per aprofitar tots els recursos que provenen d'ella”.
El genial arquitecte va preveure la necessitat de gestionar l'aigua de la pluja per controlar les escorrenties [aigües pluvials] del terreny i, així, va intentar drenar de manera natural l'aigua que queia del cel, filtrar-la i canalitzar-la pel subsol.
Entrada del Park Güell amb la plaça de la Natura damunt de les columnes de la Sala Hipòstila / METRÓPOLI - JORDI SUBIRANA
Es va construir, així, un sistema de captació d'aigües subterrànies i per infiltració que consisteix en galeries horitzontals formades per trams excavats a la roca i trams fets d'obra, amb una sèrie de pous de ventilació. Aquestes mines cerquen l'aigua de la capa freàtica o del sobreexcés en les precipitacions i la canalitzen per al seu aprofitament.
Dos dipòsits subterranis
Així, la Sala Hipòstila servia per acumular l'aigua (pot acumular fins a 1.200 metres cúbics) provinent de la plaça de la Natura a través dels baixants de les columnes. Aquest dipòsit està connectat a la cisterna de la Pota d'Elefant, on s'emmagatzema el líquid (aquest dipòsit només pot acumular 100 metres cúbics), encara que actualment aquest by pass no funciona i s'estudiarà com posar-lo de nou en funcionament.
L'aigua de la Sala Hipòstila havia de servir per al reg i la neteja dels inquilins dels habitatges. L'escultura del Drac a l'escalinata d'accés és la rematada d'aquesta part de la canalització i actuava com a sobreeixidor del dipòsit.
El famós drac de l'Escalinata que porta a la sala Hipòstila
Mines d'aigua
El parc té mines d'aigua que són sistemes de captació d'aigües subterrànies que han estat en desús els darrers anys a causa d'enfonsaments i embussos de les conduccions. Tot això posa en perill el bon funcionament de la ciutat oculta sota la superfície.
Però tot i que ja hi ha documentada una gran part de la ciutat subterrània, fins i tot avui dia es desconeix, per exemple, d'on ve part de l'aigua que hi flueix, ja que se sap que existeixen mines d'aigua, però es desconeix l'origen d'alguns cabals.
Aquestes mines de conducció tenen, a vegades, trams excavats a la roca. El cert és que el subsol del Park és un laberint pensat per recollir l'aigua de la pluja i canalitzar-la adequadament, encara que ara necessita una posada a punt per evitar erosions i per optimitzar el rendiment de les canalitzacions.
Escalinata d'entrada al Park Güell de Barcelona
Millorar i adaptar els regs
S'han de millorar també la xarxa primària i secundària de reg del parc (que no està adaptada a l'actual vegetació) i la xarxa de sanejament, amb la reparació de pous i l'execució de nous pous. S'hi han introduït càmeres per l'interior dels col·lectors i s'hi han detectat anomalies i desperfectes que no es coneixien.
El Park Güell està catalogat com a patrimoni de la Humanitat per la Unesco des de 1984 i per a la realització de les obres s'han de tenir en compte els seus requisits: no alterar ni perjudicar els elements arquitectònics i artístics originals.