Barcelona estudia integrar llars d'infants privades a la xarxa pública per solucionar la manca de places
La comissionada d'Educació, Marta Sendra, aposta per aquesta fórmula per agilitzar la universalització del 0-3 anys i demana "pedagogia compartida" per regular l'ús de mòbils en joves
Et pot interessar: La xarxa de llars d'infants de Barcelona sumarà 145 places el proper curs amb dos nous centres
Notícies relacionades
L'Ajuntament de Barcelona ha posat sobre la taula un canvi d'estratègia per abordar l'històric dèficit de places a les escoles bressol municipals.
La comissionada d'Educació, Marta Sendra, ha avançat aquest dimecres, 18 de febrer, que el consistori està treballant en un pla per incorporar llars d'infants privades a la xarxa pública, una mesura que permetria ampliar l'oferta de manera més ràpida i eficient.
En declaracions al programa de Betevé 'Bon dia, Barcelona', Sendra ha confirmat que la regidoria ja manté converses amb l'Institut Municipal d'Educació per estudiar la viabilitat d'aquesta conversió.
Es tracta d'una reivindicació que, paradoxalment, també ha estat sol·licitada durant molt de temps pels propis centres privats, que en ocasions veuen perillar la seva viabilitat davant la competència de la xarxa pública i la davallada de la natalitat.
"La millor fórmula"
Per a la comissionada, absorbir centres privats és "la millor fórmula per ampliar places públiques" a curt termini. El motiu és que les instal·lacions ja estan construïdes i operatives, cosa que evita els llargs terminis de licitació i obra nova.
Una llar d'infants en una imatge d'arxiu
Tot i que Sendra admet que seria necessari fer modificacions per adaptar aquests centres als estàndards municipals, l'objectiu és augmentar la cobertura actual, que se situa en el 66%, i avançar cap a la universalització total de l'etapa 0-3 anys.
"Poder treballar i deixar la teva criatura en mans d'experts no és només una sort, és un dret", ha sentenciat Sendra.
Tancaments de centres privats
La fragilitat del sector privat va quedar palesa amb episodis traumàtics com el tancament sobtat de les llars d'infants El Cau, al barri d'Hostafrancs, i Les Manetes.
El cas d'El Cau va ser especialment dramàtic: prop de 70 famílies es van trobar les portes del centre precintades per una ordre judicial de desnonament sense avís previ, deixant els menors sense escolaritzar d'un dia per l'altre a causa dels impagaments del lloguer per part de la propietat.
Aquests tancaments precipitats, motivats per l'asfíxia econòmica i la inviabilitat dels negocis, són precisament l'escenari que l'Ajuntament vol evitar amb el seu pla d'absorció.
Llar d'infants El Cau a Barcelona
Pantalles: Regulació sí, prohibició total no
Més enllà de la gestió de les infraestructures, la responsable d'Educació va abordar un dels debats socials més candents: l'ús de mòbils i pantalles per part dels joves. Sendra es va alinear amb la necessitat d'establir una regulació més estricta i crear nous protocols, però va advertir que la normativa no servirà de res sense educació.
"S'ha de combinar amb més pedagogia, que ha de recaure tant a casa com a l'escola, perquè els mestres no ho poden solucionar tot", va explicar.
Tanmateix, la comissionada ha defugit el discurs prohibicionista absolut. Va defensar que les noves tecnologies tenen aplicacions positives, citant com a exemple els avenços assolits amb alumnes amb necessitats educatives especials gràcies a l'ús d'eines digitals. "No cal prohibir-ho tot, cal fer-ne un ús prudent", va matisar.
Com a contrapès al món digital, Sendra ha fet una crida a recuperar la lectura com a "pilar fonamental de l'educació" i a posar en valor les activitats de lleure presencial, reivindicant la tasca socialitzadora dels caus i esplais.
