La consellera de Territori de la Generalitat de Catalunya, Sílvia Paneque, ha presentat aquest diumenge, 15 de febrer, el document d'objectius i propòsits del futur Pla de Protecció i Ordenació del Litoral (PPOL), que afectarà un total de 91 municipis de Catalunya.
El text s'obre ara a consulta de la ciutadania, les administracions i els agents interessats, amb la previsió que s'aprovi el 2028.
Paneque ha assenyalat que el PPOL neix per garantir “una gestió integrada de la franja litoral catalana”, incloent-hi les aigües territorials, les platges i la primera línia de costa terrestre.
Protegir i renaturalitzar
Els objectius del pla passen per protegir i renaturalitzar al màxim el litoral català, impulsar un model de gestió de la costa que afronti els reptes derivats del canvi climàtic i garantir l'activitat econòmica de la zona, segons fonts del departament.
A més, el pla pretén coordinar les diferents competències de les administracions en matèria de litoral, actualment repartides entre el Govern central, el Govern i els municipis, en un marc competencial que consideren “confús”. En aquest sentit, aposta per una estratègia conjunta que compti amb tots els actors implicats.
Grues treballant a la platja de Sant Joan de Montgat al juny de 2024
“És una política pública sense precedents a Catalunya perquè abastarà simultàniament l'àmbit terrestre i el marí i abordarà la gestió del litoral des dels usos i les activitats econòmiques, l'adaptació al canvi climàtic, la regeneració d'ecosistemes i paisatges i la millora de la governança”, ha afirmat Paneque.
El pla estableix un marc d'actuació que podria afectar 70 municipis costaners i 21 de l'interior. Comprendrà tota la costa catalana, 22,2 quilòmetres mar endins i 1 quilòmetre terra endins, a més dels espais de domini públic en ambdós sentits.
Objectius i instruments
El document presentat aquest diumenge fixa cinc objectius: reduir progressivament els riscos naturals relacionats amb el canvi climàtic; recuperar paisatges i ecosistemes costaners; compatibilitzar l'activitat econòmica, social i cultural amb la conservació; fer més efectiva, transparent i participativa la governança del litoral; i assegurar la generació i difusió del coneixement.
Efectes del temporal a la platja de Gavà / XAVI CABO
A partir d'aquests eixos, el text estableix 12 instruments per impulsar les mesures i accions del pla. No es tracta encara d'actuacions concretes –que es definiran més endavant en funció de les característiques i necessitats de cada municipi, subratllen des del departament–, sinó d'eines destinades a facilitar la materialització dels objectius.
Entre elles hi figuren l'actualització del catàleg de classificació de trams de platges i costa, la creació d'una xarxa de protecció i restauració de la infraestructura verda del litoral i la posada en marxa d'una metodologia d'avaluació de les actuacions a la costa.
Serà al llarg de l'elaboració del pla quan es concretarà cap a quin escenari tendirà cada municipi i com es traduirà això en la gestió quotidiana del litoral, així com en les decisions i accions que s'hauran d'emprendre.
Calendari i temporalitat
Segons el calendari previst, després de la consulta pública es durà a terme un procés participatiu obert –amb grups de treball, una comissió mixta entre l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i la Generalitat, i una comissió de seguiment–. L'aprovació inicial està prevista per al 2027, amb l'objectiu que el pla definitiu s'aprovi un any més tard.
El text resultant, segons el Departament de Territori, vol ser una fulla de ruta consensuada que guiï el model de gestió de la costa catalana fins a l'any 2100.
Escenaris de futur
El document proposa cinc possibles escenaris de futur. Entre ells es contempla la transformació del litoral quan sigui necessari per garantir els usos i la presència de les persones; la recuperació i renaturalització del paisatge a favor de la natura; o una combinació d'ambdós, per la qual s'alliberin espais ara ocupats per l'ésser humà i se'n delimitin d'altres per a l'activitat humana.
Els altres dos escenaris plantegen un litoral “elàstic”, que promogui espais d'ús mixt entre natura i societat alternant funcions, i un litoral regeneratiu, en què l'activitat humana estigui concebuda per contribuir a la regeneració de la natura.
Naturalesa del pla
El Govern vol crear un pla amb una doble naturalesa: jurídica –tractant-se d'un pla director urbanístic– i sectorial, com a instrument específic d'ordenació del litoral.
Una persona passeja per la platja amb el vent de cara durant el temporal Gloria que ha assotat Barcelona
Això implicarà que algunes disposicions siguin de compliment obligat, mentre que d'altres tinguin caràcter recomanatori, amb l'objectiu de conviure amb les ordenacions ja vigents a la costa i coordinar-se amb els instruments existents, segons fonts del departament.
En el cas de la ciutat de Barcelona, el futur pla preveu un règim especial per a la capital catalana a causa de les competències específiques que emanen de la seva Carta Municipal.