Queda pràcticament un mes perquè se celebrin les eleccions generals del 29 de novembre. Les formacions polítiques ja estan confeccionades i ratificades –algunes en solitari, d’altres en coalició–, i els partits ja inicien el període de precampanya. Tanmateix, aquests no són els únics comicis que s’organitzaran a curt-mig termini.
Les faccions viuen una situació convulsa per l’avançament electoral i, tot i l’anunci, han de centrar-se de manera paral·lela també en les eleccions municipals de maig de 2027. Tal com va informar Metrópoli, hi ha una proliferació de noves candidatures que se sumen a aquesta cursa, sobretot en ciutats com Badalona i Santa Coloma de Gramenet.
En aquesta línia, després de l’aterratge de l’Aliança Catalana (AC), el partit independentista i islamòfob de Sílvia Orriols; i S’ha acabat la festa (SALF), de l’ultradretà Alvise Pérez, ara també es compta amb Alhora –a Badalona– i Guanyem –a Santa Coloma–, segons ha pogut saber Metrópoli.
Dos pols oposats
Davant d’aquest escenari, les dues formacions que s’erigeixen a les ciutats del Besòs són, en la seva essència, les dues cares de la moneda.
D’una banda, el partit Alhora, fundat el 2024 per l’exconsellera de Junts, Clara Ponsatí –sota el mandat de Carles Puigdemont–; i el periodista Jordi Graupera, actual líder. D’altra banda, la candidatura de Guanyem, una candidatura municipalista –allunyada de la de Dolors Sabaté a Badalona– sense cares conegudes per ara.
D’aquesta manera, les vessants de cada candidatura estan més que clares. Alhora busca l’independentisme i la protecció de la llengua catalana i Guanyem, lluny d’informar sobre aquests assumptes, centra les seves polítiques en els problemes socials de la ciutadania dins d’un espai obert al debat.
Alhora, el ‘bessó’ de Junts
En el cas de la facció fundada per Ponsatí i Graupera, està immersa en una “expansió municipal”, tal com ells mateixos l’anomenen, amb la formació de candidatures en 52 municipis, entre ells Badalona. Actualment, està en procés de formació a Badalona, "preparant la candidatura per a les eleccions municipals", mitjançant un grup de veïns i veïnes.
La localitat betulenca és un nucli dur de majoria absoluta, ja que el seu alcalde, Xavier García Albiol, controla l’ajuntament amb 18 regidors dels 27 possibles mitjançant el Partit Popular. Tot i així, Alhora pretén “trencar” aquesta presència, però haurà de competir amb els d’Orriols i Alvise com a “noves promeses” polítiques.
Així mateix, es presenta com una alternativa independentista, en protecció del català i del “bon govern”. Segons es pot veure a les seves publicacions, es consideren els impulsors del referèndum el 2017 i busquen un 100% de les classes en llengua catalana, amb una inversió de 1.000 milions d’euros en la “catalanització”.
Entre altres temes, plantegen un abordatge del “repte demogràfic i identitari” i la immigració, amb mesures –sense definir quines– per “garantir la cohesió social i la supervivència com a nació”. Per dur a terme el projecte, també sustenten les seves bases en l’economia, rebutjant el “model actual que ens té sotmesos al turisme i les elits cada cop més espanyolitzades” i l’energia renovable.
Seguint aquest discurs, Alhora rebutja Renfe i pretén presentar-se a les eleccions generals del 29 de novembre, per arribar al Congrés sota el lema “Fora Espanya”. A més de Badalona, també s’estan formant grups a Barcelona, L’Hospitalet, Esplugues, Castelldefels, Viladecans, Sant Boi o Cornellà, entre d’altres.
A l’esquerra del PSC
Per contra, en el cas de Guanyem Santa Coloma, la història és completament diferent. La candidatura és únicament municipalista, i neix com un “projecte mirall” de grups com Junts per Tiana, Alternativa per Castellbisbal, Babord Vilassar de Mar, Guanyem Badalona, Guanyem Girona, El Bloc Olesa i Decidim Ripollet, encara que amb identitat pròpia exclusiva per a la localitat colomenca.
Des del passat mes de maig, segons ha confirmat aquest digital, es porta forjant una aposta progressista i d’esquerres per “deixar les polítiques del PSC que mantenen problemes estructurals”, tal com indiquen.
“L’any vinent és una oportunitat per confirmar aquest final de cicle de governs ineficients, i som la llavor d’un canvi real, per això obrim un espai d’entesa i participació a la ciutadania, entitats i forces transformadores”, expliquen.
No obstant això, al maig de 2023 ja van presentar una candidatura en coalició amb En Comú Podem Santa Coloma, tot i que els resultats no van ser òptims i no van arribar a aconseguir representació a l’executiu.
Territori de majories
Tant Alhora com Guanyem tenen un escenari, a priori, complex. Tant el PP a Badalona com el PSC a Santa Coloma mantenen una majoria absoluta folgada davant les diferents formacions, uns resultats que deixen en evidència la potència d’ambdós històrics partits.
Encara que les majories absolutes són clares, ambdós partits irrompen per aconseguir “desestabilitzar” els governs i apostar per un canvi, cadascun des del seu prisma polític.
A Badalona, el canvi de línia política s’ha fet més factible, des del mandat del PP fins al PSC o Guanyem, però en el cas de Santa Coloma, els socialistes han conformat el seu bastió del cinturó vermell metropolità, i ara és Mireia González qui s’enfrontarà als comicis per revalidar aquest reconeixement.
Notícies relacionades
- Albiol ‘va assegurar el tret’ abans de ser el candidat del PP per Barcelona el 29-N: va realitzar una enquesta a la província per valorar la seva “fama”
- La cúpula d'ERC a Santa Coloma dona suport a la candidatura de Gabriel Rufián: "El partit està més fort que mai"
- Aliança Catalana 'roba' un exregidor del PSC de Tiana com a candidat per a les municipals de 2027
