L'Ajuntament de Viladecans estudia recórrer davant el Tribunal Suprem la sentència que anul·la la seva negativa a habilitar un espai per realitzar enterraments islàmics al seu cementiri municipal.
Tal com va avançar Metrópoli, la sala del Contenciós-Administratiu del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va declarar nul el procés mitjançant el qual el consistori havia denegat la inhumació a una família del municipi que el 2022 va sol·licitar dur a terme aquest enterrament per al cos del seu fill al cementiri municipal.
Fonts municipals asseguren en conversa amb aquest digital que, tot i acatar la resolució del TSJC i reprendre l'expedient en el punt indicat per "argumentar tècnicament" la impossibilitat de realitzar aquest tipus de sepultures --tal com reclamava la sentència--, els serveis jurídics estan estudiant presentar un recurs de cassació davant l'Alt Tribunal.
Cementiri de Viladecans
L'alternativa de Roques Blanques
Les mateixes fonts defensen la decisió presa inicialment emparant-se en què el cementiri de Viladecans, "igual que la immensa majoria dels de la comarca", no disposa del terreny amb les condicions específiques que exigeix el ritus musulmà --que requereix la inhumació directa a terra sense fèretre i orientat cap a la Meca--.
L'Ajuntament subratlla que, per atendre aquestes peticions, el Consell Comarcal del Baix Llobregat ofereix des de 1984 un espai habilitat al cementiri de Roques Blanques (El Papiol), un servei comarcal que les famílies "coneixen i accepten amb normalitat".
En aquesta línia, el consistori ja havia defensat davant el TSJC que la llei no estipula que s'hagi d'efectuar l'enterrament al mateix municipi i es va emparar en l'Acord de Cooperació de l'Estat amb la Comissió Islàmica, que ja contempla que es faci en un cementiri comarcal.
Cementiri d'El Papiol en una imatge d'arxiu
Batalla judicial des de 2022
El cas es remunta a 2022, quan la família afectada va rebutjar la derivació a Roques Blanques i va portar la negativa als tribunals. Tot i que un jutjat de primera instància va donar inicialment la raó a l'Ajuntament, el TSJC va estimar parcialment el recurs d'apel·lació de la família en detectar una manca de motivació tècnica a l'expedient municipal.
La Sala del Contenciós-Administratiu del TSJC va concloure que el consistori va denegar la petició emparant-se en una afirmació genèrica sobre la manca d'espai, sense aportar les proves suficients.
El tribunal va determinar que aquesta decisió vulnera el dret a la llibertat religiosa i obliga l'administració local a elaborar estudis urbanístics sobre la disponibilitat real de sòl i un informe hidrogeològic que avaluï la viabilitat del terreny abans de poder emetre una nova resolució fonamentada.
Façana de l'Ajuntament de Viladecans
La Sala va subratllar que el dret a rebre una sepultura digna segons els propis ritus forma part de la "dimensió externa" de la llibertat religiosa, protegida per l'article 16.1 de la Constitució Espanyola. Tot i que el tribunal reconeix que aquest dret no és absolut i està limitat pel respecte als altres i l'ordre públic, estipula que un ajuntament no pot emparar-se en aquestes limitacions ni en la manca de sòl sense aportar les dades precises i tècniques que avalin aquesta impossibilitat.
El cas de Mollet
La sentència del TSJC no és un cas aïllat.
Per emetre la seva decisió, el tribunal es va emparar en un cas previ que va jutjar al febrer d'aquest mateix any contra l'Ajuntament de Mollet del Vallès.
En aquella ocasió, els magistrats també van anul·lar la negativa del consistori vallesà a permetre una sepultura musulmana argumentant exactament la mateixa deficiència: la denegació es va basar en informes urbanístics incomplets i mancava dels estudis hidrològics necessaris.