Marc Giribet, el líder d'ERC que va trencar 40 anys d'hegemonia socialista: “Sant Andreu portava una dècada perduda”

Sant Andreu de la Barca és una anomalia política al Baix Llobregat. És un dels pocs municipis de la comarca on governa ERC –en coalició amb els comuns– després de desbancar el PSC a les eleccions municipals de 2023 i posar fi a més de 40 anys de socialisme. Al capdavant hi ha Marc Giribet (Martorell, 1989), que va assumir l'alcaldia amb l'objectiu de “recuperar” una ciutat que, al parer seu, “portava una dècada perduda”.

Tres anys després del canvi, l'alcalde defensa la transformació “sense precedents” impulsada pel seu govern, amb especial atenció a la neteja, la seguretat i el manteniment. La crisi de l'habitatge, el polèmic ‘cas Atrium’ i la construcció del futur CAP són alguns dels reptes que marcaran el futur del municipi.

Metrópoli parla amb Giribet sobre el balanç del mandat, els projectes pendents i les perspectives polítiques de Sant Andreu de cara a les pròximes eleccions municipals.

Pregunta: Sant Andreu de la Barca va ser durant més de 40 anys un feu socialista, però vostè va aconseguir trencar aquesta hegemonia. Què creu que explica el canvi?

Resposta: Crec que les eleccions no les guanya ningú, sinó que es perden. Des de l'inici de la democràcia, el Partit Socialista ha governat Sant Andreu, que estava esgotat d'un model que no va saber adaptar-se a les noves necessitats. Tampoc es va trobar dins del partit un relleu capaç de liderar aquesta evolució. A Sant Andreu, la gent tenia ganes de projectes més frescos i d'una manera de governar menys encotillada, allunyada de la imatge d'un alcalde tancat al seu despatx. Nosaltres vam saber fer-ho.

Governeu en coalició amb els comuns. Com està funcionant el pacte?

De deu. Estem molt coordinats i hi ha molta comunicació. La veritat és que estem molt contents. Amb la nostra sòcia de govern, Isabel Marcos, tot ha estat molt fàcil, cosa que ha afavorit l'estabilitat de la ciutat i ens ha permès desenvolupar una àmplia varietat de projectes que Sant Andreu necessitava.

Va arribar a l'alcaldia amb la idea de “modernitzar” i “reordenar” la ciutat. Què ha impulsat per aconseguir-ho?

Les actuacions s'emmarquen en el Pla Sant Andreu Millora, que se centra en tres àmbits: el manteniment, la neteja i la seguretat; els principals problemes que ens havia traslladat la ciutadania. Al cap d'un any, vam començar amb la transformació de la ciutat per adaptar-la al segle XXI, tenint en compte qüestions com les noves formes de mobilitat, la crisi de l'habitatge i el canvi climàtic. Sant Andreu havia de posar-se les piles, perquè fins fa tres anys no s'havia iniciat aquest canvi.

Es va trobar una ciutat desactualitzada…

Totalment. Sant Andreu portava una dècada perduda. No vam saber sortir bé de la Covid-19: la ciutat estava descontrolada, l'incivisme campava a plaer i els serveis de neteja no funcionaven. Per això hem posat tant d'èmfasi en aquests tres àmbits. Hem aprovat una nova ordenança de civisme, hem ampliat la plantilla de la Policia Local fins a assolir el màxim històric d'efectius i hem incorporat nous equips de neteja. Sant Andreu havia de partir de zero i, a partir d'aquí, començar a construir.

Quin és avui el principal problema de Sant Andreu que encara no ha aconseguit solucionar?

Hi ha un problema que no afecta únicament Sant Andreu: l'habitatge. Tenim un municipi molt petit amb marges de creixement molt limitats. Ara, estem treballant amb l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en un nou barri de 600 habitatges. Però per fer-ho possible, hem de modificar els usos de la zona.

On es construirà aquest nou barri?

Estarà situat entre el centre comercial Atrium, la planta de la factoria del Mirall, les vies del tren i l'antiga carretera nacional. Actualment, en aquesta zona hi ha sòl industrial, zones verdes i equipaments. Busquem crear un barri equilibrat. És l'últim terreny que queda per desenvolupar perquè Sant Andreu pugui créixer com a ciutat. Dels 600 habitatges previstos, una tercera part serà de lloguer assequible o de venda amb protecció oficial.

Al principi del mandat es van lliurar 36 habitatges de lloguer social, però la demanda continua sent molt elevada. Quants habitatges públics necessita realment Sant Andreu?

Actualment, hi ha entre 300 i 350 persones inscrites a la borsa d'habitatge. Són fills i filles de veïns que busquen independitzar-se o persones que necessiten accedir a un habitatge. Creiem que, si una tercera part dels 600 habitatges del nou barri es destinés a habitatge protegit, assoliríem uns nivells força raonables per garantir que les persones que viuen a Sant Andreu puguin tenir un sostre.

Continuem pel tema que ara mateix més condiciona els comptes municipals: l'Ajuntament haurà de pagar tres milions pel ‘cas Atrium’ després de dues dècades de litigis. Qui ha portat Sant Andreu fins a aquesta situació?

Està clar: la gestió dels governs anteriors. Es tracta d'un problema urbanístic que ha derivat en una sentència que té un impacte important en uns pressupostos municipals de 30 milions d'euros. Estem parlant d'un 10 % del pressupost. És un moment complicat per a l'Ajuntament, perquè no disposem d'aquests diners per fer front a aquesta obligació.

Actualment estem explorant diferents vies de finançament. Hem presentat una sol·licitud per optar a un fons del Ministeri d'Hisenda que ens permeti pagar aquesta sentència. Encara no tenim resposta.

Pot garantir als veïns que aquest forat de tres milions no suposarà una pujada d'impostos o una reducció de serveis públics?

És una situació complicada i una llàstima, perquè ara la ciutat està pagant les conseqüències de la deixadesa dels governs anteriors. És evident que tindrà algun impacte en els veïns, però estem intentant que sigui el mínim possible i, a més, volem protegir els serveis públics municipals. No podem perdre tot el que hem aconseguit aquests tres anys.

Què vol fer amb l'Atrium?

El centre comercial és de titularitat privada, però aquesta sentència permet desbloquejar la qüestió urbanística que ha originat el problema. El 2027 volem posar en marxa els tràmits per concedir les llicències d'obres i activitat que permetin reactivar aquest centre comercial fantasma, que fa més de 20 anys que no té una activitat clara i que ha estat un focus de problemes per a la ciutat. El desenvolupament de la zona residencial depèn de l'aprovació del PDUM, però volem que sigui una prioritat durant la pròxima dècada.

Parlem d'un altre gran projecte. Com avança el futur CAP?

Abans de desenvolupar nous espais perquè vingui a viure més gent a Sant Andreu, estem preparant els serveis necessaris. També tenim el projecte d'una nova escola bressol, que acabarem durant aquest mandat.

Pel que fa al CAP, estem pendents d'un últim informe de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA). Quan el tinguem i la Comissió de Territori de Barcelona ens doni el vistiplau, cedirem els terrenys a l'Institut Català de la Salut (ICS) per desenvolupar aquest equipament. Actualment, l'Ajuntament està cedint espais per a diferents modalitats assistencials que no caben al mateix CAP, que té més de 30 anys. Necessitem actualitzar-lo urgentment.

Aquesta actualització de la ciutat també passa per reforçar el transport. Com està la mobilitat a Sant Andreu?

La mobilitat és un repte, però hem rebut bones notícies. Hem apostat per l'autobús urbà, que connecta tota la ciutat, i hem ampliat el servei amb noves parades. A més, hem aconseguit que Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) ampliï les seves freqüències nocturnes els divendres i les vigílies de festiu, perquè la gent pugui tornar tard de Barcelona. També s'han incrementat en 26 les expedicions de la línia L63, que connecta Sant Andreu amb Barcelona.

El gran repte és connectar la riba dreta del Llobregat amb l'esquerra, així com millorar la connexió entre el Baix Llobregat i el Vallès dins del conjunt de l'àrea metropolitana.

Parlem ara del Pla de Barris, amb una inversió de 16 milions d'euros. Quines transformacions seran les primeres a dur-se a terme?

És un pla molt ambiciós i la primera vegada que Sant Andreu es presenta a aquesta iniciativa. Inclou 37 actuacions al voltant de tres àmbits, centrats als barris del Centre i de la Solana: transformació urbana, sostenibilitat i cohesió social. Entre les actuacions previstes hi ha la incorporació d'una targeta de fidelització comercial, la millora del confort als equipaments municipals, la reordenació de carrers i la rehabilitació del parc de la Solana.

Abans em parlava de la seva voluntat d'incidir en la seguretat i l'incivisme. És Sant Andreu un municipi segur?

Sant Andreu sempre ha estat una ciutat segura. Som la cinquena ciutat de Catalunya amb menor taxa de criminalitat entre els municipis de menys de 20.000 habitants. Però, sobretot, vull treballar en la percepció de seguretat. Per això, cal millorar la il·luminació, el manteniment i la neteja, i reforçar el patrullatge als carrers.

Us afecta la multireincidència que tant pateixen els municipis veïns a la capital?

Sí, és un problema que també ens afecta. No podem permetre que hi hagi persones que visquin de delinquir. No sé si la solució passa per endurir el Codi Penal, per incorporar més jutges o per aconseguir que aquestes persones entrin a presó. Qui tingui la resposta ha de prendre la decisió adequada per apartar aquestes persones de la circulació de delinqüència diària.

Falten vuit mesos per a les pròximes eleccions municipals. Què creu que passarà?

Crec que la ciutadania valorarà la feina que hem fet, la nostra aposta de futur i voluntat d'adaptar la ciutat als estàndards del segle XXI. M'agradaria que aquest suport fos el més majoritari possible per no estar condicionats per altres partits que, durant aquest mandat, no han ajudat tant com esperava i m'han decebut. Volem tenir la força suficient per avançar en el canvi i modernitzar la ciutat, perquè Sant Andreu ho necessita.

I a les eleccions generals?

Crec que convocar la ciutadania a les urnes sempre és positiu, especialment quan un president no té la capacitat de liderar el moment polític actual. Però espero que aquests anys d'evolució que ha viscut el país no s'estanquin; no podem aturar-nos ni retrocedir, ni en qualitat de vida ni en drets.

Els catalans hem de ser especialment conscients que tenim un futur per construir i que hem de mantenir la nostra ambició de país. No podem permetre que un Govern estatal que vulgui tancar-se en si mateix ens limiti.

Com està incidint l'auge dels partits d'extrema dreta a Sant Andreu?

Ens afecta perquè contribueix a enfrontar els ciutadans i a generar la sensació que existeixen diferents categories de persones. Em preocupa aquest sentiment de superioritat respecte als altres i que es senyali per motius de raça, religió o cultura. Em preocupa que això torni a convertir-se en un problema quan semblava que ho havíem deixat enrere feia molt de temps, especialment després de tot el que hem patit. Un govern estatal mai hauria de validar aquesta situació.