Un bé "essencial, de màxim interès estratègic" i de "primera necessitat" per al ciutadà de peu, però al qual cada cop és més difícil accedir. D'altra banda, la por de qui té habitatge per oferir, el propietari, de treure'l al mercat per manca de "seguretat jurídica". Els alcaldes metropolitans de Sabadell, Marta Farrés, Santa Coloma, Mireia González, ambdues del PSC i, d'altra banda, Badalona, amb Xavier García Albiol (PP) al capdavant, han debatut sobre la crisi de l'habitatge i quina és la recepta per combatre la crisi.
Aquesta ha estat la dicotomia plantejada pels primers edils en el marc del debat sobre el municipalisme i l'habitatge, celebrat durant la primera jornada de la quarta edició del BCN Desperta! a la Casa Seat de Barcelona.
L'alcaldessa colomenca ha defensat la necessitat d'un canvi en com es concep l'habitatge, fins i tot des de l'administració pública. "És un bé essencial, de màxim interès i per això ha de ser protegit i no tractat com un bé de consum", considera.
Per tant, "L'habitatge públic s'ha de concebre com un dret i un servei públic equiparable a l'educació o la sanitat", ha asseverat. L'habitatge és, complementa Farrés, un dels principals elements que avui en dia actuen com a "ascensor social de la població" i defensa que l'habitatge social sigui sempre de titularitat pública.
Seguretat jurídica
D'altra banda, el popular Xavier García Albiol, ha defensat blindar la "seguretat jurídica" dels propietaris com a conditio sine qua non per abordar la crisi habitacional que ja fa temps que ha transcendit estrictament de metròpolis com Barcelona o Madrid i s'ha estès per gran part del territori local, autonòmic i nacional.
Tot i que el primer edil betulenc coincideix amb les seves homòlogues en el diagnòstic de la crisi habitacional --manca d'habitatge social i assequible--, destaca el paper dels propietaris com a element necessari per abordar la problemàtica.
Conseqüències dels decrets llei
"Segons dades del Banc d'Espanya els petits propietaris són el 92%" en contraposició, per exemple, als fons d'inversió, explica. En aquest sentit, creu que mesures com els dos decrets llei aprovats pel Govern de Pedro Sánchez perjudiquen la seguretat jurídica i carreguen el petit propietari amb responsabilitats que no li pertoquen.
Els alcaldes de Badalona, Xavier García Albiol (i), Santa Coloma, Mireia González (c) i Sabadell, Marta Farrés (d) en el debat de la visió municipal de l'habitatge al BCN Desperta! de 2026
"Un propietari que no se senti segur, a qui no li assegurin que podrà cobrar el lloguer, retindrà l'habitatge i no el posarà al mercat", teoritza. En aquest aspecte, mostra la seva por que les mesures de l'Executiu obtinguin un resultat completament contrari al perseguit i tensionin encara més parcs immobiliaris que en municipis metropolitans.
Però no és el petit propietari, argumenten les alcaldesses, aquell que posseeix un segon immoble a més del residencial, el problema. El debat, diuen, no s'ha de reduir al pensionista que posa un segon habitatge per complementar la seva pensió, ja que aquest perfil no té res a témer, coincideixen.
Objectiu: els fons voltor
L'objectiu és "el fons voltor i el fons d'inversió", entitats amb moltes propietats "retingudes" i que, segons l'experiència de Farrés, "moltes vegades no saben ni què tenen retingut ni en quin estat es troba".
En aquest aspecte, garanteix Farrés aquesta seguretat perquè ajuntaments com el de Sabadell "tenim mecanismes per garantir que aquestes persones que tenen un immoble llogat puguin continuar percebent la renda".