El refugi de Joan García: un poble medieval de 7.000 habitants amb un canal hidràulic de 26 quilòmetres i mines de potassi
L'origen d'aquest enclavament es remunta a l'any 975, quan el seu imponent castell va començar a dominar el paisatge
Et pot interessar: Marc Bartra posa a la venda la mansió que va llogar a Lewandowski a Castelldefels per gairebé 8 milions
Notícies relacionades
Tot i que el seu fitxatge pel Barça va situar Joan García en el focus de l'actualitat esportiva, les seves arrels continuen lligades a Sallent de Llobregat, un municipi d'uns 7.000 habitants situat a la comarca del Bages, a la província de Barcelona.
Aquest poble medieval, conegut pel seu ric patrimoni històric, acull un dels canals hidràulics més importants de Catalunya, amb 26 quilòmetres de recorregut, i compta amb una llarga tradició minera gràcies als seus jaciments de potassi.
Imatge d'arxiu de Sallent de Llobregat
Una destinació que combina història, natura i indústria i que s'ha convertit en el refugi personal del porter quan és lluny dels terrenys de joc.
De Sallent a Esplugues
Sallent va ser el lloc on Joan García va començar a fer els seus primers passos, tant a la vida com en el futbol. En aquest municipi del Bages va començar a forjar-se com a porter, envoltat d'un entorn tranquil i familiar en què el treball i la constància van ser claus per impulsar una carrera que aleshores tot just començava.
Amb el pas dels anys, la seva progressió esportiva el va portar a continuar la seva formació a Badalona i, posteriorment, a instal·lar-se a Barcelona, on va poder fer el salt definitiu al futbol professional. La seva evolució va culminar amb la seva arribada al primer equip del FC Barcelona, un canvi que també va transformar el seu lloc de residència.
Exterior del centre comercial Finestrelles a Esplugues
Actualment, el porter viu a la capital catalana, a la exclusiva zona residencial d'Esplugues de Llobregat situada a pocs minuts de Barcelona. Aquest municipi, conegut pels seus habitatges d'alt nivell, la seva tranquil·litat i les seves vistes privilegiades, també és la llar d'altres futbolistes com Lamine Yamal, a més d'empresaris i cares conegudes que busquen privacitat sense allunyar-se de la ciutat.
"Proper i humil"
L'elecció d'Esplugues no és casual. Viure a prop de la Ciutat Esportiva Joan Gamper redueix trajectes i estrès, permetent a Joan dedicar més temps al que realment importa: millorar sota pals i consolidar-se a l'elit del futbol.
La rutina ha canviat: els passejos tranquils per centres comercials, on abans passava desapercebut, són ara molt més complicats a causa de la exposició mediàtica i a l'escut del Barça que acompanya cada pas.
Joan García en una imatge compartida a les seves xarxes socials
Malgrat el canvi de barri i la vida més luxosa, qui el coneix assegura que Joan continua sent proper, educat i humil. La fama no li interessa i la seva prioritat roman intacta: créixer com a futbolista i mantenir la seva personalitat autèntica.
Obra hidràulica medieval
Un dels grans símbols de Sallent és el pas de la Sèquia de Manresa, considerada l'obra hidràulica medieval més important de Catalunya. Aquest canal, de 26 quilòmetres de longitud, va començar a construir-se el 1340 per portar aigua des del riu Llobregat fins a Manresa, després d'una greu època de sequera i fam que va afectar la comarca.
El seu traçat travessa municipis com Balsareny, Sallent, Sant Fruitós de Bages i Santpedor, i va ser una infraestructura decisiva per garantir el subministrament d'aigua, impulsar el regadiu i afavorir el desenvolupament econòmic de la zona durant segles.
Pas de la Sèquia de Manresa
Explotació de mines
La història recent de Sallent també està estretament lligada a la mineria. L'explotació de les mines de potassa va començar el 1933 de la mà de Potasas Ibéricas i, durant dècades, es va convertir en el principal motor econòmic del municipi, marcant el creixement de la localitat i la vida de diverses generacions de veïns.
Amb el pas del temps, la propietat de les explotacions va passar per diferents empreses fins a integrar-se a Iberpotash el 1998. Tot i que l'activitat minera a Sallent va cessar el 2020, el seu llegat continua formant part de la identitat industrial del municipi i del seu paisatge.
