El futur urbanístic del marge esquerre del riu Besòs s'inclina per les zones verdes. En el seu paquet d'al·legacions al nou Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), l'Ajuntament de Sant Adrià de Besòs ha dissenyat una estratègia molt específica per als terrenys que actualment ocupa el Club de Tennis del municipi.
L'objectiu final és ambiciós: completar una gran "façana verda fluvial" contínua fins a la desembocadura del riu.
Desembocadura del riu Besòs
Tanmateix, conscients del valor social i esportiu que el club té avui dia per als veïns, els tècnics municipals no han optat per una via expeditiva. En lloc de decretar una afectació immediata que deixaria les instal·lacions fora d'ordenació, l'informe tècnic proposa una fórmula legal transitòria per "pactar amb el temps".
El present i el futur
La proposta del consistori consisteix a aplicar a aquests sòls una clau urbanística contemplada en la pròpia normativa del pla metropolità que permetrà establir un doble escenari temporal.
A curt i mitjà termini, el Club de Tennis, actualment catalogat com a equipament local existent, queda plenament protegit. Les pistes i l'activitat dels socis podran continuar funcionant amb total normalitat i amb plena seguretat jurídica mentre l'entitat es mantingui activa.
Una de les pistes de terra batuda del Club de Tennis de Sant Adrià
En canvi, de cara al futur, el decret estableix que, en el moment en què l'activitat esportiva actual cessi o finalitzi de manera definitiva, la qualificació del sòl mutarà de manera automàtica. A partir d'aquell dia, els terrenys passaran a integrar-se en els espais oberts de l'entorn (Parc d'interès socioambiental).
Un gran parc verd enganxat al Besòs
Aquesta maniobra amb el Club de Tennis es complementa amb una altra petició de l'Ajuntament: qualificar també com a parc públic tots els terrenys del passeig de la Rambleta (en la seva zona no viària) i les franges de sòl que queden entre les pistes de tennis i el llit del riu.
Amb aquesta combinació de peces, Sant Adrià s'assegura que l'actual generació de veïns pugui continuar gaudint de l'esport sense ensurts, mentre deixa signada la llei perquè les generacions del futur guanyin un gran pulmó verd connectat directament amb el parc lineal del Besòs.
L'antiga piscina del Club de Tennis de Sant Adrià
La fi de la "servidumbre industrial" com a teló de fons
L'ofensiva municipal per guanyar aquest espai verd no és un fet aïllat, sinó que respon a una estratègia global liderada per l'alcaldessa Filo Cañete per sacsejar-se el que el consistori defineix com una "servidumbre industrial" històrica respecte a Barcelona.
Des de l'Ajuntament recorden que el municipi ha suportat de manera desproporcionada la càrrega de grans infraestructures pesades i de serveis tècnics d'abast metropolità.
El Sant Adrià del 2050
La transformació planificada per al Club de Tennis i el passeig de la Rambleta busca precisament equilibrar la balança territorial. En la mateixa línia que s'exigeix la pacificació de la C-31 o el desmantellament progressiu de la planta incineradora de TERSA i l'Ecoparc al litoral, la creació d'aquest gran corredor biològic al marge esquerre del riu Besòs persegueix un objectiu d'estricta justícia ambiental.
Per a Sant Adrià, el disseny de la metròpoli de l'any 2050 ja no pot passar per perpetuar els greuges urbanístics del passat, sinó per retornar el sòl estratègic a la salut pública i a l'ús ciutadà.