L'alcalde de Barcelona i president de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, ha reivindicat el pacte que fa 15 anys va permetre "la realitat metropolitana".
"La celebració és doble. Primer pel reconeixement d'una realitat que no és la de la Barcelona metropolitana, és la de la Catalunya metropolitana, i també per la capacitat d'acord, més enllà de les diferències polítiques", ha afirmat aquest divendres, 19 de juny, en l'aniversari de l'AMB, que ha tingut lloc al Parlament de Catalunya.
Collboni ha posat en valor la capacitat de cedir, de pacte i de generositat política que van tenir els líders al capdavant de les administracions catalana i barcelonina fa 15 anys, qui van aconseguir definir com havia de ser la llei metropolitana, la governança dels municipis i el dia a dia del govern metropolità.
Una entitat que, per a l'alcalde de Barcelona, és "un exemple de transversalitat i de cooperació entre municipis grans i petits, amb realitats i tradicions polítiques molt diferents", ha afegit.
Superar les desconfiances
"La història ha estat complexa", ha admès. Per això, ha reconegut públicament la feina de l'exalcalde de Barcelona i primer president de l'AMB, Xavier Trias, i l'alcalde de Cornellà i vicepresident de l'AMB, Antonio Balmón, qui van iniciar l'etapa metropolitana de la mà i van aconseguir "superar les desconfiances i mirar conjuntament el futur".
El vicepresident de l'AMB, Antonio Balmón
La cambra catalana va aprovar per unanimitat el 27 de juliol de 2010 la recuperació de l'AMB, que agrupa 36 municipis amb 3,5 milions d'habitants i representa el 55,7 % del PIB de Catalunya (i gairebé l'11 % del PIB d'Espanya).
Tal com ha recordat l'alcalde, la recuperació de l'AMB no va estar exempta de dificultats: la seva aprovació va ser fruit d'un pacte "in extremis" que va permetre superar l'"agre enfrontament" entre el Govern i l'Ajuntament de Barcelona arran de l'abolició per part de CiU de la Corporació Metropolitana el 1987.
"Fa 15 anys es curava una ferida que teníem en la governança del país, de la Catalunya metropolitana", ha insistit.
Avui dia, ha afirmat Collboni, el territori que va de Montcada a Molins de Rei, de Mongat a Castelldefels "respon a una realitat geogràfica, econòmica, demogràfica i amb un sentiment de pertinença".
Vista panoràmica de Barcelona, amb la Sagrada Família al fons
Reptes de l'AMB
L'alcalde ha assegurat que l'AMB encara té molts anys per davant i ha reclamat la importància del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), aprovat inicialment, que serà el full de ruta de la metròpoli del futur en matèria de mobilitat i habitatge.
Així mateix, ha recordat que l'organisme ha de continuar la seva adaptació al canvi climàtic i accelerar la construcció d'habitatges per augmentar el parc públic i garantir així el dret de la gent a quedar-se.
Vista aèria del Besòs
El Besòs, clau en el desenvolupament econòmic
En aquest sentit, Collboni ha assenyalat que l'AMB té dos grans reptes "que truquen a la porta", començant per estudiar com s'articularia la "Barcelona dels cinc milions d'habitants" i el desenvolupament i creixement del Besòs.
Ha destacat que el conjunt de polígons industrials entre Barcelona i els municipis del Besòs ja suma 800 hectàrees d'espai econòmic, 200 hectàrees més que tota l'àrea del Consorci de la Zona Franca, amb inversions a les Tres Xemeneies que "generaran riquesa" als territoris de l'AMB.
Trias: "Semblava impossible"
En una taula rodona posterior, l'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha afirmat que recorda "amb una gran il·lusió" el moment del pacte de l'AMB, que semblava "impossible al principi".
"Érem persones de diferents partits, però a ningú li tremolaven les cames a l'hora de parlar amb persones no tan afins", ha expressat.
L'exalcalde de Barcelona, Xavier Trias
L'exalcalde ha sostingut que l'entesa no hauria estat possible sense Balmón, que va acceptar treballar des de la sala de màquines sense presidir-la, i sense l'expresident Artur Mas, que va entendre la necessitat d'aquest ens.