Sabadell dona llum verda per transformar la fàbrica de l'Artèxtil en el seu nou pol universitari.
El consistori ha aprovat aquest dilluns, 15 de juny, concedir una llicència d'obres perquè la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) pugui iniciar els treballs de reforma del recinte fabril històric de la família García-Planas, un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local (BCIL) i que reflecteix la història industrial de la ciutat.
Ubicat a la Gran Via, una de les principals artèries de la ciutat, l'objectiu és transformar aquest icona del passat tèxtil en un edifici dedicat al coneixement i la recerca. En aquesta primera fase s'actuarà sobre 5.374 metres quadrats construïts --3.816 m2 en superfície i 1.558 m2 més amb les galeries subterrànies-- d'un total de 14.615 m2 que tindrà el complex un cop finalitzat.
La UAB fixarà en aquest espai la seu del Campus Urbà de Ciències de la Vida i de la Salut, on s'impartirà --en col·laboració amb la Corporació del Parc Taulí, ubicada a pocs centenars de metres de l'Artèxtil-- el Grau d'Infermeria. En una futura fase s'hi afegirà el Grau de Medicina, així com espais destinats a la recerca i viver d'empreses. Si es compleixen els terminis de la universitat, l'objectiu és iniciar la formació d'estudiants per al curs 2027-28.
Interior del nou centre formatiu a l'Artèxtil
Reforma
El nou campus comptarà amb tres edificacions per a diferents usos per completar les necessitats del seu nou ús docent. La gran nau de producció serà el cor acadèmic, ubicant les aules teòriques a la planta superior, i reservant la planta baixa per a aules pràctiques, gestió docent i el menjador.
L'emblemàtic edifici administratiu --que gaudeix d'especial protecció patrimonial-- recuperarà la seva vocació original al carrer Quevedo per allotjar els despatxos del professorat, sales de reunions i la sala de graus, mentre que l'antic edifici mitgera es transformarà en el nucli logístic, concentrant els serveis complementaris, els magatzems i el pas d'instal·lacions.
Un dels majors desafiaments arquitectònics d'aquesta primera fase és integrar les necessitats d'un campus modern sense alterar la volumetria protegida del conjunt. Per aconseguir albergar el programa educatiu en dues plantes sense tocar l'emblemàtica coberta de la nau central --en forma de "dents de serra"--, el projecte preveu excavar i rebaixar el sòl actual en 1,05 metres.
La fàbrica Artèxtil de Sabadell
Aquesta estratègia permet compactar les aules i alliberar aproximadament el 50% de l'espai diàfan existent. Amb això, es crearà una gran "Àgora" central que servirà com a espai de relació i que garantirà que la llum natural segueixi penetrant ininterrompudament pels lluernaris orientats al nord.
Obres adjudicades
La universitat, liderada pel rector Javier Lafuente, ja va fer el primer pas a inicis d'aquest mes de juny amb l'adjudicació de la primera fase de les obres de reforma per a aquesta nova unitat docent.
L'empresa Certis Obres i Serveis, S.A. es va endur el primer lot del contracte per més de 6,7 milions d'euros, corresponent als treballs d'arquitectura i obra civil.
En canvi, Constructora San José, S.A. es va adjudicar el segon lot per dur a terme la instal·lació necessària per posar en funcionament el centre. En aquest cas, l'import de les obres ascendeix a més de 3,1 milions d'euros.
Un dels espais exteriors del futur Artèxtil
L'impuls de l'Artèxtil permetrà recuperar aquesta fàbrica, història del passat industrial a la cocapital vallesana, que vol impulsar-se com a ciutat universitària de la mà de la UAB. La institució liderada per Lafuente ja disposa d'un Campus a la ciutat, al mateix barri de Covadonga, que va posar en funcionament el curs 1993-94 i on s'imparteixen els estudis a l'Escola d'Informàtica i vinculats a Economia i Tecnologia. A això s'hi sumen les instal·lacions de l'escola de disseny ESDi, que, a més, es reinventaran com un potent pol d'innovació tecnològica i suport a les pimes.
Rescatant una joia d'influència Bauhaus
L'actuació al complex, obra original de l'arquitecte Santiago Casulleras i Forteza, serà pràcticament quirúrgica per preservar la seva essència racionalista.
Render de l'interior del futur edifici de l'Artèxtil
El conjunt destaca per la seva marcada influència de l'escola Bauhaus, que es reflecteix en els seus volums, les seves finestres horitzontals i el cos cilíndric de l'escala principal.
Els estudis cromàtics han revelat que els murs originals lluïen un característic color verd poma, ara desaparegut. Per això, les façanes es tornaran a pintar amb pintures de silicats per apropar-se a aquest to original. A més, s'instal·laran plaques fotovoltaiques a les cobertes per generar energia elèctrica destinada a l'autoconsum.
A l'interior, es restauraran elements patrimonials clau, com el paviment de pedra calcària "Crema Marfil" del vestíbul, els graons de marbre "Negre Marquina" de l'escala i els preuats terres hidràulics de les galeries superiors.
Les instal·lacions de l'Artèxtil, futura seu del grau d'infermeria de la UAB
L'antiga fàbrica amagava al seu subsòl un enginyós sistema de galeries practicables que antigament distribuïen l'aire humit necessari per al tractament de la llana.
Ara, el projecte preveu recuperar i sanejar aquests túnels subterranis per canalitzar-hi totes les noves xarxes d'instal·lacions de l'edifici com la climatització, sanejament, electricitat i telecomunicacions.
Una 'Fase 0' per reparar l'abandonament
Abans de començar les obres, les constructores adjudicatàries hauran de fer front al deteriorament acumulat.
Render dels interiors del futur Campus de la UAB a l'Artèxtil de Sabadell
Després del cessament definitiu de la seva activitat l'any 2007, el complex ha patit el vandalisme i els estralls del temps. Per això, el projecte contempla una 'Fase 0' de neteja exhaustiva i salubritat.
Aquests treballs previs inclouen la desratització i la retirada de runa, nius i excrements acumulats per les colomes al llarg de més de quinze anys.
Un dels punts més crítics de la intervenció serà l'"Edifici Torre", que havia perdut la totalitat dels seus tancaments i finestres. També s'actuarà d'urgència en l'estructura metàl·lica adjacent al carrer Covadonga, ja que s'ha detectat que presenta un estat de corrosió molt avançat a causa de les filtracions persistents d'aigua pel mal estat de la coberta.