Badalona rep un crèdit d'Hisenda per saldar les factures de proveïdors i l'Ajuntament desmenteix estar intervingut per impagament
La cinquena tinenta d'alcalde d'Hisenda, Recursos Humans i Serveis Socials, Eva Guillén, ha afirmat que aquesta versió és "absolutament falsa" i que el missatge que s'està donant és molt "alarmista" ja que no hi ha una crisi econòmica al consistori
Més del municipi: L'Ajuntament de Badalona deixa 342 milions d'euros de romanent: l'interventor analitza les arques públiques
Notícies relacionades
Moviments a Badalona entorn als comptes municipals. El Ministeri d'Hisenda ha inclòs el govern de Xavier García Albiol en el Procediment de Pagament a Proveïdors de 2025, un fons de finançament estatal que obliga les entitats locals a saldar els seus deutes.
D'aquesta manera, el Govern d'Espanya atorga un "crèdit" que es retornarà amb interessos perquè, en aquest cas, l'executiu municipal badaloní pugui pagar els endarreriments dels seus proveïdors.
Segons va publicar l'interventor en el seu informe tècnic, l'Ajuntament de Badalona triga una mitjana de 126 dies a rendir comptes als seus proveïdors, quadruplicant el màxim legal, que es fixa en 30 dies.
Per això mateix, Hisenda facilita un import màxim finançable de 26.627.519,46 euros d'obligada adhesió, pel que s'obre el termini perquè les entitats enregistrin a la plataforma de l'Agència Tributària els seus pendents de pagament i els dels seus ens dependents, fins al 5 de juny.
Negació taxativa
La cinquena tinenta d'alcalde d'Hisenda, Recursos Humans i Serveis Socials, Eva Guillén, ha afirmat que aquesta versió és "completament falsa" i que el missatge que s'està donant és molt "alarmista", ja que no hi ha una "intervenció encoberta".
Fonts municipals relaten que Badalona no té un problema de diners, sinó que, a causa de la formalització de contractes, els pagaments s'endarrereixen, i que no utilitzen el crèdit perquè no el necessiten.
Tanmateix, també ha volgut afirmar que el consistori té un retard en el període mitjà de pagament a proveïdors (PMP) que es remunta a 2018, i que el municipi ja va estar inclòs en aquest pla el 2022.
Xavier Albiol, alcalde de Badalona Barcelona
Paquets econòmics
"Des del principi ens hem focalitzat en fer la licitació dels contractes com la neteja i en pagar el deute antic que hi ha des de fa vuit anys", ha subratllat Guillén.
En aquesta línia, ha volgut subratllar la bona praxi del govern actual, des d'on s'han pres les polítiques correctes per pal·liar aquesta problemàtica, com la regularització del deute mitjançant paquets econòmics destinats a les factures encara pendents de pagament.
"Al mes de desembre vam aprovar un de 30 milions d'euros, i aquest dijous en farem un altre de 16 milions, i n'hi haurà més als pròxims plens", ha argumentat.
Reunió extraordinària
Tot i això, l'oposició en bloc --integrada pel PSC, Badalona en Comú, Guanyem i ERC-- ha sol·licitat una reunió d'urgència amb Albiol i l'interventor tècnic perquè es donin les explicacions oportunes de "la catastròfica gestió", segons les seves paraules.
Els grups municipals alerten que la situació és d'un "incompliment flagrant" i d'una "situació financera preocupant".
Els representants de l'oposició política de Badalona
En aquesta línia, la representant dels comuns, Aïda Llauradó, ha denunciat que "quan un Ajuntament no paga als seus proveïdors és perquè falta diners", quelcom "paradigmàtic", segons les seves paraules, ja que l'informe de l'interventor assumia que l'Ajuntament de Badalona té un romanent de 342 milions d'euros.
Dolors Sabater, de Guanyem, ha advertit, per la seva banda, que la gestió municipal "és una vergonya"; mentre que Àlex Montornès, des d'ERC, ha apuntat que "no es prioritzen bé les obligacions".
Des del PSC, Fernando Carrera ha afegit que és "vergonyós" arribar al punt que "l'Estat espanyol hagi de tutelar Badalona".
Romanent de 342 milions
L'interventor municipal va analitzar els comptes del consistori al tancament de 2025 i va assenyalar un romanent de 286 milions d'euros i un acumulat de més de 342 milions, quelcom que s'entén com una xifra excessiva d'arques públiques "sense ús".
Així ho recull l'informe on s'apunta que la situació és "atípica", ja que els diners acumulats són similars al pressupost destinat a tot un any de mandat municipal.
Tot i això, des de l'executiu han puntualitzat que aquest gran estalvi es deu al fet que hi ha "moltes inversions plurianuals" en marxa, que es pressuposten el primer any --en començar el projecte-- però que es paguen en diferents exercicis.
Així mateix, l'interventor ha afegit que existeix una "baixa execució pressupostària", amb un 5,48% del pressupost d'inversions davant d'una despesa ordinària --del dia a dia-- que arriba al 51,1%.
