La secretaria general de Justicia, Maite Casado, con el alcalde de Parma, Michele Guerra
Gran Barcelona

Barcelona inaugura una làpida a Parma per homenatjar els brigadistes italians de la Guerra Civil

El projecte és fruit de mesos de treball conjunt impulsat per la Generalitat i els ajuntaments de Parma i Barcelona per instal·lar una dedicatòria en defensa dels valors democràtics i la cultura de la pau

Leer en Castellano
Publicada

Notícies relacionades

L'Ajuntament de Parma (Itàlia) llueix des d'aquest diumenge, 26 d'abril, una làpida memorial dedicada als 47 brigadistes internacionals d'aquesta província que van combatre a la Guerra Civil espanyola en defensa de la República.

Segons ha informat el Departament de Justícia de la Generalitat en un comunicat, amb motiu de la inauguració de la làpida, obra de l'artista Domènec que s'ha instal·lat sota les porxades de l'edifici consistorial, s'ha retut homenatge a aquests combatents de milícies antifeixistes que van lluitar a la Guerra Civil.

Col·laboració entre Parma i Barcelona

El projecte és fruit de mesos de treball conjunt impulsat per la Generalitat i els ajuntaments de Parma i Barcelona per instal·lar una dedicatòria en defensa dels valors democràtics i la cultura de la pau.

La làpida s'ha instal·lat en un espai de l'Ajuntament de la ciutat dedicat a la memòria històrica al costat de plaques commemoratives dedicades a víctimes de les guerres mundials i a figures destacades del Risorgimento, el moviment per a la unificació italiana.

Obra de Domènec

Per part de la Generalitat, a l'acte d'inauguració hi han participat el director del Memorial Democràtic, Jordi Font Agulló, i la secretària general del Departament de Justícia, Maite Casado, qui han defensat les iniciatives encaminades a reconèixer "el compromís de qui va lluitar contra el feixisme".

La làpida és obra de l'artista visual Domènec, els treballs del qual, basats en processos conceptuals de reflexió, combinen l'escultura, la fotografia i les instal·lacions, sovint vinculades amb l'espai públic, així com la reinterpretació de l'arquitectura com a construcció simbòlica de la modernitat