Belén García, alcaldessa de Sant Joan Despí: “Tenim 1.200 habitatges públics en un municipi de només 5,8 quilòmetres”

Asturiana de naixement però sanjoanenca de cor. Belén García (Astúries, 1963) es va convertir a l'octubre de 2021 en la primera alcaldessa de la història de Sant Joan Despí (Baix Llobregat), una etapa que, reconeix, va afrontar amb certa vertigen. Va agafar el relleu d'Antoni Poveda, qui va estar al capdavant de l'Ajuntament durant 15 anys.

És pedagoga de formació i llicenciada en Educació. Va decidir especialitzar-se com a educadora social, per la qual cosa la justícia, els drets de les persones i la igualtat han estat sempre presents a la seva vida. Aspectes que ara compagina des de l'alcaldia amb d'altres que ocupen un espai prioritari a l'agenda local: l'habitatge, la mobilitat i la seguretat. “Aquest és un municipi segur”, afirma.

En conversa amb Metrópoli, la regidora socialista –que ostenta el càrrec de primera secretària de l'agrupació local– explica els grans reptes als quals s'enfronta Sant Joan Despí, ciutat a la qual va arribar amb només tres anys. “Aquí tenia més oportunitats”, expressa García.

Pregunta: Com acaba una asturiana d'alcaldessa a Sant Joan Despí?

Resposta: Necessitaríem molt més temps del que tenim per respondre aquesta pregunta (riu). Els meus pares són de Lleó, però van emigrar a Astúries a la recerca d'oportunitats. Va ser allà on vaig néixer jo, igual que el meu germà gran. Però el meu pare tenia família a Barcelona i després de venir de visita van decidir traslladar-s'hi. Va ser una decisió molt valenta, especialment per a la meva mare, que va deixar enrere la seva família. Però aquí tenia més oportunitats perquè a Barcelona les dones podien treballar, mentre que a Astúries no.

Et vas convertir en la primera alcaldessa de la ciutat després que Antonio Poveda governés durant 15 anys. Suposo que va ser tot un repte per a tu. Aquest llegat et va ajudar o et va fer vertigen? I, què va ser el primer que vas voler canviar quan vas arribar a l'Ajuntament?

Si et digués que no em va generar vertigen, seria una insensatesa. El que va caure a les meves mans va ser una gran responsabilitat: preservar el que han fet els anteriors alcaldes i seguir avançant cap a nous objectius. I mai vaig voler canviar res, en primer lloc perquè jo vaig formar part d'aquells equips i, per tant, sento com a propi el Sant Joan Despí que tenim avui. Evidentment, hi ha moltes coses que em preocupen, però sempre penso que, si poses les persones al centre dels teus objectius, aquests reptes es converteixen en un estímul per afrontar-los.

A més, vas arribar al govern en un moment complicat: havíem superat la covid i just ens recuperàvem de la pandèmia. Com recordes aquell inici?

Amb dificultats, però crec que ho vam abordar d'una manera encertada. Sobretot, protegint les persones, garantint que l'educació seguís funcionant, que la gent gran no estigués sola i que poguéssim ajudar a que l'economia no s'enfonsés. A nivell cultural, per exemple, vam continuar apostant per organitzar activitats al teatre amb les mesures de seguretat necessàries, perquè la cultura continués a l'abast de tothom.

En quin punt es troba el municipi i quins reptes pendents té?

El municipi es troba en un bon moment. Malgrat la seva proximitat a Barcelona, manté la seva pròpia dinàmica i identitat. Tanmateix, com passa en molts municipis metropolitans, compta amb algunes infraestructures que han generat dificultats. Hem intentat superar-les, transformar-les i cohesionar el municipi.

Sant Joan Despí té 5,8 km², està travessat per la B-23 i la via del tren, a més de tenir un polígon industrial situat al centre de la ciutat. Què hem fet? Donar-li la volta a aquesta situació i convertir el que podia ser un problema en una oportunitat. Actualment estem construint la ciutat pensant en l'equilibri entre el desenvolupament econòmic, la cohesió social i, per descomptat, l'urbanisme.

En matèria d'habitatge, Sant Joan Despí ha complert en termes generals dins del marc del dèficit d'habitatge públic a Catalunya?

Sant Joan Despí té 1.200 habitatges públics. En un municipi de 5,8 km² que fins fa poc tenia 32.000 habitants, crec que és un assoliment important. És suficient? No, no ho és, especialment perquè és un municipi molt demandat. Per això apostem per la construcció d'habitatge però dins d'un model de ciutat equilibrat. La rehabilitació també juga un paper clau, perquè hem de generar nous habitatges, però sempre amb estàndards de qualitat.

Té Sant Joan Despí espai per créixer més?

El creixement és limitat. Els nostres marges són els que són i, a més, tot el desenvolupament previst ja està aprovat. No hi haurà un creixement que no estigui contemplat en la planificació actual. De fet, alguns dels plans urbanístics que es desenvoluparan es van aprovar fa 20 anys. Existeix, a més, una part important del parc agrari i de les zones verdes que no estem disposats a perdre.

Com es gestiona l'equilibri entre creixement urbanístic i preservació de l'entorn?

Un bon exemple de desenvolupament econòmic, urbanístic i de cohesió social és el planejament del grup Agrolimen. Amb el seu compromís de tornar a la seva seu central a Sant Joan Despí, treballem perquè esdevingui un pol d'atracció. A més d'aquesta empresa, comptem amb d'altres com Europastry, Bayer, Reig Jofre, BàsID, el Barça, la televisió catalana, Universae o Indra. Tot plegat configura un potencial molt rellevant com a focus d'atracció i desenvolupament. El retorn del grup Agrolimen ha d'actuar com a motor dinamitzador d'aquest creixement econòmic, generant sinergies que transcendeixen el propi municipi.

Però no només es tracta de creixement econòmic: també hem exigit avançar en cohesió social. El retorn d'Agrolimen inclou el compromís de crear una connexió entre el centre i els barris i serveis a l'altra banda de l'estació.

Parlem d'un projecte a molt llarg termini?

Esperem a finals d'any començar a donar-li forma. Nosaltres volem que es faci el més aviat possible i el Grup Agrolimen també.

Parlem ara de seguretat, una de les grans preocupacions a l'àrea metropolitana. És Sant Joan Despí un municipi segur?

Partint de la idea que la seguretat absoluta no existeix, Sant Joan Despí és un municipi segur. Presenta les dificultats habituals d'altres municipis, però les dades indiquen que els robatoris en domicilis o els delictes amb violència han disminuït. El que sí que ens preocupa és el canvi en la manera de delinquir: la facilitat per desplaçar-se entre municipis o l'ús de patinets. Treballem de manera coordinada amb tots els cossos de seguretat, especialment amb els Mossos d'Esquadra, i hem dut a terme nombroses intervencions, algunes d'elles amb resultats exitosos.

L'àrea metropolitana és deficient pel que fa a la mobilitat. Està ben connectada Sant Joan Despí amb Barcelona i els altres municipis?

Probablement sempre sigui insuficient, especialment a causa de l'alta densitat de població a l'àrea metropolitana, però hi estem treballant. Sant Joan Despí compta amb 12 línies d'autobús, tramvia i servei de bicicleta elèctrica, a més d'autobusos nocturns i múltiples línies que ens connecten amb L'Hospitalet, Barcelona, Sant Feliu i Sant Just o amb el metro de Cornellà. Recentment vam reforçar la línia X-43, que dóna servei al barri de Les Begudes, per augmentar la freqüència en hores punta.

Quina posició té com a alcaldessa metropolitana respecte a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat?

Com comentava abans, cal trobar equilibris. En el cas de l'aeroport, cal equilibrar el desenvolupament econòmic que necessita el país amb la protecció del medi ambient, ja que no es pot créixer a qualsevol preu. En aquest sentit, considero que el Govern ha actuat correctament, ja que no ha plantejat una ampliació sense més, sinó un creixement acompanyat de mesures mediambientals compensatòries. El país necessita aquesta ampliació, però s'ha de dur a terme de manera sostenible i respectuosa amb l'entorn.

És convenient implementar la figura de l'alcalde metropolità que desenvolupi polítiques comunes?

Crec que l'àrea metropolitana, des del canvi legislatiu, està ben estructurada. Està presidida per un alcalde que està realitzant una excel·lent tasca a Barcelona i que, a més, ha entès que l'àrea metropolitana és una relació de benefici mutu. La capital catalana aporta moltíssim: és una gran capital, amb una forta capacitat d'atracció que beneficia els municipis metropolitans. Al mateix temps, aquests municipis conformen una xarxa al voltant de Barcelona que també resulta de gran utilitat.