L'Oficina Antifrau de Catalunya ha decidit arxivar les denúncies presentades a Montgat per presumptes irregularitats i un possible delicte de prevaricació en la gestió dels expedients sancionadors de trànsit.
Malgrat la gravetat dels fets denunciats --que apunten que més de 1.500 multes han quedat en paper mullat--, l'organisme considera que l'actuació municipal ha estat "adequada" i dona per finalitzat el tràmit.
Exterior de l'Oficina Antifrau de Catalunya
Tanmateix, documentació interna a la qual ha tingut accés Metrópoli desmenteix la normalitat institucional i apunta a una responsabilitat compartida que arriba fins a l'alcaldia i la secretaria municipal.
Un avís de prevaricació ignorat des de 2020
El col·lapse no és nou ni accidental. Segons un informe jurídic de l'anterior secretària municipal, Loida Valeros, datat al febrer de 2020, la "inacció administrativa" ja era aleshores un "deure legal inexcusable".
El document, al qual ha tingut accés aquest digital, advertia taxativament que la manca de tramitació de multes des de 2018 podia ser constitutiva d'un delicte de prevaricació administrativa (art. 404 del Codi Penal).
Aquest informe va ser lliurat en el seu dia a l'alcalde i al cap de la policia, deixant constància que els responsables polítics tenien ple coneixement que els expedients caducaven massivament sense que es fes res per evitar-ho.
Els nous responsables en el focus
Fonts internes assenyalen que la responsabilitat d'aquesta paràlisi no recau només en el Regidor de Seguretat, Raúl Abad, i el Cap de la Policia, David Hidalgo.
L'actual secretària municipal, Rebeca Just, i l'alcalde, Andreu Absil, són assenyalats com a coneixedors directes de la situació actual.
Com a màxima responsable jurídica, la secretària té l'obligació de promoure el compliment de la legalitat, una tasca que, a tenor de les xifres de caducitat, ha brillat per la seva absència.
Xifres
Seguint aquest fil, la documentació revela una situació de col·lapse administratiu a l'Ajuntament de Montgat.
Segons un informe signat per David Hidalgo el passat 19 de febrer de 2025, la base de dades de la Diputació de Barcelona (WTP) reflectia una acumulació massiva d'expedients sense resoldre: un total de 1.594 entre 2020 i principis de 2025 en matèria de trànsit.
Ràdar mòbil de la Guàrdia Urbana de Barcelona multant un conductor
D'aquests, 676 van ser donats de baixa per manca de resolució només en l'últim període, 238 al·legacions individuals van quedar pendents de gestionar a la bústia de la Diputació i altres 653 al sistema municipal (Annexa) pendents de revisió o de tancament.
El desglossament per anys mostra que la caducitat de multes ha estat una constant: 378 el 2020, 300 el 2021, 469 el 2022 i 353 el 2023. Només el 2024 la xifra va caure a 61, però el volum acumulat representa una pèrdua patrimonial ingent per a les arques públiques.
La "carpetada" i el departament fantasma
No va quedar aquí. Hi va haver una denúncia anònima sobre el ja exposat que es va enviar al Jutjat d'Instrucció núm. 2 de Badalona. El document assenyalava directament el Regidor de Seguretat Ciutadana, Raúl Abad, i el Cap de la Policia, David Hidalgo, per una presumpta omissió del deure en tenir ple coneixement que els expedients caducaven any rere any sense que ningú els resolgués.
Tanmateix, Antifrau va resoldre que la resposta del consistori va ser "detallada" i "coherent amb els principis de bona administració".
Reacció d'urgència i "parxes" temporals
Després de saltar la llebre, el govern d'Absil va anunciar a l'estiu de 2025 la creació d'un nou departament administratiu dedicat exclusivament a gestionar aquestes sancions. Però poc s'ha fet des de llavors.
Ara, s'ha passat de l'immobilisme a una activitat frenètica. Davant la baixa de l'única administrativa de l'àrea, el consistori ha realitzat contractacions d'urgència (via servei ocupacional) i trasllats interns d'altres departaments per tramitar denúncies "a pinyo", informen fonts internes.
Així consta als llistats de treball actuals on s'observa el personal gestionant a contrarellotge expedients de 2025 i 2026, citen les mateixes fonts: "S'han posat a córrer ara per salvar el nou, però el dels anys anteriors s'ha deixat morir. És una pèrdua patrimonial ingent".
Exterior de l'Ajuntament de Montgat
Responsabilitats polítiques i opacitat
De nou, l'actual secretària municipal, Rebeca Just, i l'alcalde, Andreu Absil, són assenyalats com a coneixedors directes d'aquesta paràlisi.
Davant tota aquesta trama, l'Ajuntament de Montgat no ha volgut respondre a les peticions d'informació d'aquest mitjà.
Ombra de la trama "Enredadera"
L'escrit remès a la justícia recordava que l'Ajuntament de Montgat ja va ser investigat pel mateix jutjat en el marc de la trama "Enredadera", que precisament posava el focus en la gestió de sistemes de control de trànsit i sancions.
Els denunciants sostenen que se segueix "en la mateixa línia" d'irregularitats que en aquell cas, que va quedar arxivat provisionalment.