Revolta veïnal a l'àrea metropolitana de Barcelona contra la nova llei que blinda indefinidament l'habitatge protegit a les zones tensionades.
La recent aprovació de la Llei 11/2025 al Parlament de Catalunya, dissenyada originalment per complementar la llei estatal d'habitatge i equiparar el lloguer de temporada al residencial, inclou una mesura que ha encès les alarmes: la pròrroga indefinida de la protecció dels Habitatges de Protecció Oficial (VPO) a les zones declarades com a mercat residencial tensionat.
Aquesta decisió administrativa ha bloquejat la sortida al mercat lliure d'unes 40.000 habitatges a tot Catalunya que, d'acord amb la legislació antiga, havien de perdre la seva categoria de protecció de cara a l'any 2030.
La Generalitat justifica el blindatge com un dic de contenció davant de l'especulació i els fons d'inversió, en un context on l'accés a l'habitatge s'ha consolidat com la principal preocupació ciutadana.
Edifici d'habitatges a Badia en una imatge d'arxiu
Segons les dades de l'Enquesta de Cohesió Urbana (ECURB) 2025, elaborada per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, el preu de l'habitatge ja s'ha convertit en el principal motiu per escollir el lloc de residència. Ha passat del 22,7% el 2022 al 27,9% el 2025.
A més, el 79,1% de la població de l'àrea metropolitana considera que és difícil trobar un habitatge assequible que s'adeqüi a les seves necessitats dins del barri o municipi, un 20,3% més respecte fa tres anys.
Badia del Vallès, el quilòmetre zero
L'impacte de la nova llei ha estat especialment visible a Badia del Vallès, un municipi nascut el 1975 sota el paraigua d'una macropromoció d'habitatge públic destinada a absorbir el flux migratori i allotjar la classe treballadora.
Les escriptures originals d'aquests immobles establien una protecció de 50 anys, després dels quals els pisos passarien al mercat lliure. Aquest termini va expirar, per a les últimes promocions afectades, el passat 6 de febrer de 2026.
Mentre que el 2023 un primer bloc de 4.156 habitatges va aconseguir finalitzar el seu període de protecció i accedir al mercat lliure, el nou marc legal ha paralitzat la liberalització dels 1.216 pisos restants.
Habitatges en una imatge d'arxiu
Ara, la declaració del municipi com a zona tensionada ha generat una situació que ha fracturat la ciutat i ha obert una desigualtat entre els veïns que, sota les mateixes condicions de compra, han vist com els seus habitatges passaven al mercat lliure i d'altres que es mantenien sota la protecció.
Aquesta disparitat ha provocat un profund "greuge comparatiu" --en paraules del mateix alcalde, Josep Martínez.
29.000 famílies afectades i un front judicial obert
El malestar s'ha vertebrat entorn a la Plataforma d’Afectats per la Llei 11/2025, que xifra en 29.000 les famílies perjudicades a nivell autonòmic.
El que va començar com una protesta local al municipi vallesà compta ja amb suports a L'Hospitalet de Llobregat i a barris del districte barceloní de Sant Martí.
Dorian Ros, un dels portaveus de la plataforma, assegura que "els seus drets han estat expropiats i el seu patrimoni de tota una vida, segrestat".
En paral·lel, des de l'Ajuntament de Badia, conscients de la "desigualtat" que ha generat el nou text legislatiu, han assegurat, en conversa amb aquest digital, que treballen per sortir de la zona tensionada i desbloquejar la liberalització de les últimes unitats que quedaven al municipi.
Habitatge de lloguer en una imatge d'arxiu
Recurs al Constitucional
L'objectiu de la plataforma és recollir signatures per portar el cas al Tribunal Constitucional a través del Defensor del Poble, tot i que la llei ha rebut l'aval del Consell de Garanties Estatutàries.
Per als afectats, l'extensió de la protecció altera "de forma retroactiva" els contractes que van signar fa dècades, quan la llei establia que, passat un temps determinat, el pis passaria al mercat lliure.
"Això és una vulneració flagrant de drets ja adquirits. Vam signar unes condicions, les hem complert pagant religiosament, i ara l'Administració decideix canviar el final de la pel·lícula", denuncien des de la Plataforma.
Adverteixen, a més, que aquest precedent suposa una pèrdua total de confiança en les institucions. "Ningú està segur davant d'un precedent així", lamenten.
"Si deixem passar això, estem acceptant que l'administració pot aplicar lleis retroactives de manera indiscriminada. Avui són els pisos VPO, però demà pot ser qualsevol altre dret o propietat", asseguren.
Maquillar la manca d'habitatge públic
Un dels punts més crítics del col·lectiu és l'acusació directa sobre els motius d'aquesta mesura. La Plataforma denuncia que la retroactivitat de la llei és una "via ràpida" per tapar dècades sense una política real d'habitatge social a l'Àrea Metropolitana.
Habitatges de Badia en una imatge d'arxiu
Acusen les administracions d'intentar engreixar "artificialment" les xifres del seu parc d'habitatge protegit a costa de l'esforç de les famílies treballadores, després d'anys sense construir cap promoció social.
"Volen fer política d'habitatge a cost zero i a costa dels nostres estalvis; en lloc de construir per oferir solucions a les noves generacions, es dediquen a canviar les regles del joc als que ja vam comprar complint la llei", lamenten.
"No som especuladors"
Des de la Plataforma rebutgen frontalment que la llei serveixi per protegir el mercat de l'habitatge únicament d'especuladors i fons voltor. "Que quedi clar que no volem especular amb les nostres llars", insisteixen els afectats, recordant el cost humà de la mesura.
"Quan les famílies vam anar a adquirir els nostres habitatges, vam fer un pla econòmic i financer a llarg termini. Ens vam hipotecar a 20 o 30 anys sabent l'esforç que suposava, però comptant amb unes condicions prèvies clares que deien que, passat un temps, el pis seria lliure", expliquen des de la plataforma, lamentant que "ara tot ha quedat desquiciat".
La reclamació de fons està directament lligada a la planificació del seu futur. "Volem poder deixar una herència adequada als nostres fills o tenir una ajuda a la jubilació amb una hipoteca inversa. És molt demanar que es respecti la llei vigent en el moment de la compra?", sentencia Dorian Ros.