El torment de Jordi i la seva dona ha arribat al seu final. Després de més de dos anys d'impagaments i incertesa, ha pogut recuperar el seu pis a Santa Eulàlia, L’Hospitalet de Llobregat, encara que amb perjudicis.
“El parquet està brut i malmès. La inquiokupa també ha llençat alguns mobles, però almenys ja el tenim”, afirma.
Les fotografies parlen per si mateixes: esgarrapades, fusta arrencada, taques negres… Tot per a un pis que van lliurar solidàriament a la bossa de mediació de lloguer social de L’Hospitalet.
Fotografia del pis d'en Jordi a L'Hospitalet després de recuperar-lo
“Nosaltres mai hem volgut especular amb l'habitatge”, explica el propietari en una entrevista amb Metrópoli.
Per sota del preu de mercat
La jove parella va comprar l'apartament el 2003, on hi va residir fins al 2010, quan va morir el pare d'en Jordi. Aquell mateix any, van decidir mudar-se al pis de la mare, a l'Eixample de Barcelona, i van posar el de l’Hospitalet en lloguer.
Durant deu anys, van formar part del programa de lloguer assequible, fins que el 2020 el llogater que hi residia aleshores es va mudar al barri d'El Carmel.
Era plena pandèmia quan en Jordi li va proposar a la cuidadora de la seva mare que es quedés amb el pis, ja que en aquell moment vivia en una sola habitació al barri de La Torrassa juntament amb el seu fill, la nòvia d'aquest --que més endavant es convertiria en la inquiokupa-- i la filla que tots dos tenien en comú.
La inquiokupa que va estar residint al pis de L'Hospitalet d'en Jordi sense abonar mensualitats
La família va acceptar mudar-se. “És un apartament amb tres habitacions, dos banys, calefacció, aire condicionat i ja moblat. Els vam dir que els l'oferíem pel mateix preu que el llogater anterior, 700 euros”, narra en Jordi.
L'inici del conflicte
El conflicte va començar al desembre de 2023, quan el propietari es va assabentar que la nòvia del fill de la cuidadora els havia fet fora del pis i se l'havia quedat per a ella sola.
“No contestava el telèfon ni els missatges. Li vaig dir que li donava un temps per trobar feina, fins a l'abril, perquè el primer mes que es va quedar sola ja no em va pagar. També li vaig demanar que deixés als seus familiars recuperar les coses”, recorda en Jordi.
Tanmateix, la ja inquiokupa va començar a abonar les mensualitats només si rebia un burofax per part del propietari.
Fotografia del pis d'en Jordi a L'Hospitalet després de recuperar-lo
Subarrendaments
Durant aquest temps, la dona es va portar al pis la seva nova parella i un gos al qual gairebé no treien a passejar. En conseqüència, l'animal feia les seves necessitats al balcó o sobre el parquet.
Així mateix, el propietari va saber a través dels veïns de la finca que la inquiokupa havia rellogat les habitacions lliures a familiars a canvi que cuidessin la filla durant el dia.
D'altra banda, tant la llogatera com la seva nova parella van trobar feina i cobraven, segons sospita en Jordi, més de 2.000 euros al mes.
Fotografia del pis d'en Jordi a L'Hospitalet després de recuperar-lo
En arribar l'abril, la dona el va trucar i li va exigir quedar-se a l'apartament fins al maig de 2025, quan finalitzava formalment el contracte de cinc anys.
L'home, cansat, va acceptar, encara que li va avisar que no li renovaria el contracte.
La demanda
En no abonar les mensualitats, en Jordi va acabar denunciant la llogatera l'any passat. Un procés judicial que per fi ha acabat aquest febrer, amb un final agredolç.
Després d'un llarg procés, l'advocada de la llogatera ha arribat a un acord amb la propietat i els ocupants van abandonar l'apartament.
Renovació
En Jordi explica que el primer dia que van entrar a l'habitatge no s'hi podia respirar. “Tot el parquet s'ha de llençar. Les taques negres del terra són l'orina del gos…”, assenyala.
A més, la inquiokupa li ha arrencat els marcs de les portes. Hi ha esquinçades a les portes, als poms i a les parets, pintades i destrosses per tot el mobiliari, inclosos el rentavaixelles o els matalassos.
Fotografia del pis d'en Jordi a L'Hospitalet després de recuperar-lo
“L'hem buidat sencer i ara estem pintant i canviant el parquet”, explica en Jordi.
Després d'aquesta traumàtica experiència, que els ha deixat seqüeles psicològiques per l'ansietat dels últims anys, en Jordi assegura que encara no saben què faran amb el pis.