Viladecans rebutja instal·lar càmeres de vigilància per evitar robatoris al Parc Agrari: "És car, ineficaç i innecessari"

Els agricultors de Viladecans continuen reclamant més seguretat.

Els propietaris de les explotacions agràries del Parc Agrari han contingut l'alè durant aquests darrers quatre mesos per tal que no es trobessin els seus camps totalment saquejats en plena campanya per la carxofa, el producte estrella de l'horta metropolitana.

El sector fa anys que reclama més control sobre els accessos a la major zona agrícola de Barcelona per evitar els robatoris de collita, maquinària i altres tipus de materials, que en aquestes darreres campanyes han generat quantioses pèrdues econòmiques.

El cas més sonat es va produir el passat 2025, quan en només uns pocs dies es van sostreure més de 1.000 quilos de carxofes.

Els agricultors, farts de la inseguretat, van fer pública la seva situació perquè les administracions posessin solució a aquest greu problema que els impacta de ple. Tot això se suma als problemes estructurals que ja té el sector, amb la baixa rendibilitat, les sequeres o la manca de relleu generacional. 

Recursos insuficients

Els agricultors fa anys que lamenten que els recursos que es destinen en l'àmbit de la seguretat per part del Consorci del Parc Agrari del Baix Llobregat --que és l'administració competent-- siguin "insuficients".

Segons han explicat, el dispositiu es basa en un sol vigilant de seguretat per cada torn per cobrir les gairebé 600 hectàrees de terreny agrícola a Viladecans i les més de 3.500 a tot el Parc Agrari. 

Càmeres de vigilància

Una de les reclamacions més habituals dels agricultors de Viladecans --i del Parc Agrari-- és que es controlin els accessos i la circulació a l'interior de la zona agrícola.

"No pot ser que pugui circular tothom per dins dels camins, tot i que ja estigui prohibit" defensa Carles Faura, president de la cooperativa agrícola de Viladecans. 

Per això, una de les mesures que més han reclamat és la instal·lació de càmeres de vigilància amb l'objectiu de controlar "qui entra i qui surt". "Fa deu anys que ho demanem", assegura Faura. 

Aquests vehicles són amb els quals moltes vegades es cometen els robatoris. El modus operandi de les grans sostraccions de material o producte agrícola és sempre el mateix.

"Un grup de persones ho recull als camps i un cotxe els està esperant fora per endur-se el que han robat", explicava Mauri Bosch, propietari de l'explotació de Cal Xim Xim, que va patir grans robatoris el 2025. 

La proposta del PP

En aquesta línia, el PP de Viladecans va presentar al ple municipal del mes de febrer una proposta per demanar al govern municipal elaborar un estudi per instal·lar càmeres als accessos al parc agrari en zona viladecanenca. 

El text proposava implantar el sistema en set punts clau: la carretera del Prat, la de la Vila, la B-210, B-204, Camí del Mas, Camí de la Murtra i Camí de les Maletes. La proposta incloïa un sistema compost per càmeres fixes de vigilància, de lectura de matrícules, sistemes de connexió amb policia local i mossos, a més d'una plataforma centralitzada de gestió.

Segons els càlculs populars, la instal·lació del sistema de videovigilància i de lectura de matrícules en punts estratègics comportaria una inversió inicial de "entre 90.000 i 105.000 euros" i un cost de manteniment de "entre 14.000 i 22.000". 

La moció va ser rebutjada amb els vots contraris de l'equip de govern -- format pel PSC i Viladecans En Comú Podem--, l'abstenció d'ERC, i els vots favorables de PP i VOX. 

Fina Redondo, portaveu del PP al municipi metropolità, va assegurar que aquesta "inversió assumible" per part de l'Ajuntament tindria un "alt retorn" en la prevenció dels delictes que han denunciat des del sector. A més, va argumentar davant el ple, serviria per "alleujar la manca d'agents de la Policia Local" que ara s'encarreguen de reforçar la seguretat. 

"Són innecessàries i cares"

Ricard Calle, primer tinent d'alcaldia, va assegurar que compartia la preocupació per la seguretat als camps, però va explicar que la instal·lació de càmeres de vigilància és "cara, ineficaç i innecessària".

L'edil socialista va fonamentar el seu rebuig a la moció perquè considera que la protecció d'aquest espai s'ha de fer de manera coordinada amb la resta de municipis a través del Consorci del Parc Agrari, que és l'òrgan competent a través del qual es gestiona la zona de l'horta metropolitana. 

Per la seva banda, Ramón Espejo, regidor delegat de Medi Natural, Cooperació i Solidaritat i Salut i Consum, edil de Viladecans en Comú Podem, també es va posicionar en contra de la moció. 

"El problema existeix i protegir el parc agrari ha de ser una realitat", va assegurar, tot i que va defensar "treballar des del consorci amb els ajuntaments, agricultors i administracions competents per construir solucions globals". 

"És una resposta simple a un problema complex. No podem liderar el control d'accessos en un espai compartit. Més vigilància sense projecte territorial és un pedaç car", va justificar. 

Reforç policial

Conscients de les queixes dels agricultors i dels efectes de la campanya de 2025, des de l'Ajuntament de Viladecans es va impulsar un projecte juntament amb la Policia Local i els Mossos d'Esquadra basat en "la presència policial coordinada". 

"El dispositiu especial està tenint un èxit absolut. Hi ha hagut zero robatoris de producte agrícola al Parc Agrari entre desembre i febrer", va explicar l'edil. "Això no és casualitat. Ha tingut un impacte dissuasiu", va defensar.

Des del govern municipal han xifrat el balanç en més de 160 hores de patrullatge de la policia local, amb més de 100 vehicles i 115 persones identificades.

Des de la Cooperativa Agrícola de Viladecans fan un balanç positiu del dispositiu de reforç a la zona i donen suport a les dades municipals, tot i que asseguren que s'han produït "petits robatoris", però lluny dels que van protagonitzar l'inici de 2025.