Joan Basagañas, alcalde de Sant Just: “Som el municipi amb més percentatge d'habitatge públic de Catalunya”

Aviat farà sis anys que Joan Basagañas i Camps (Sant Joan de les Abadesses, 1978) va ser escollit alcalde de Sant Just Desvern, un petit municipi del Baix Llobregat situat a pocs minuts de Barcelona.

Tot i que sempre ha passat desapercebut, recentment ha saltat a les portades en convertir-se en el poble més ric de Catalunya, desbancant així la històrica Matadepera. Això no treu, però, que els seus veïns també pateixin els mateixos problemes que la resta de ciutadans de l'àrea metropolitana, especialment en matèria d'habitatge. 

Ho expressa l'edil socialista en conversa amb Metrópoli, on no només destaca que són el municipi amb més percentatge d'habitatge públic a Catalunya, sinó que també repassa l'estat de la mobilitat i la seguretat a la ciutat. Compagina responsabilitat amb la seva passió pel cinema, la lectura, viatjar i sortir a córrer per Collserola.

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració i amb un màster en Gestió Pública, Basagañas ha treballat en el sector públic i privat. Fins al 2011 va ser coordinador d'Urbanisme i Promoció Econòmica a l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, la seva ciutat natal, any en què va ser escollit regidor a Sant Just Desvern, una ciutat de la qual assegura estar enamorat.

Pregunta: En quin punt es troba Sant Just?

Resposta: En els darrers anys hem tingut creixements urbanístics importants que ens han obligat a redimensionar la xarxa d'equipaments i infraestructures, amb esforços d'inversió molt rellevants.

A més, estem davant d'una gran crisi d'habitatge amb molt d'impacte a escala local, sobretot en municipis on el preu és molt elevat com a Sant Just. Estem fent un gran esforç per construir habitatge assequible.

En aquesta matèria en concret, Sant Just ha complert en termes generals dins del marc del dèficit d'habitatge públic que hi ha a Catalunya?

Sense cap dubte. Som el municipi amb més percentatge d'habitatge de protecció oficial (HPO) a Catalunya, un 15%. Quan ningú feia habitatge protegit, a Sant Just ja es va començar a construir.

És cert que en aquell moment, a finals dels 80, no era el problema que és avui, però els governants d'aleshores es van anticipar a aquesta situació. Amb tot, tenim un total de 1.102 habitatges d'HPO i en un futur immediat n'afegirem 234 més. No obstant, aquestes dades tenen un matís perquè pisos socials –que no comptem dins d'HPO– en tenim més d'un centenar.

Així que Sant Just té espai per seguir creixent…

No massa. Estem esgotant els últims espais on poder créixer, però la veritat és que, allà on podem, ho fem.

Com es gestiona l'equilibri entre creixement urbanístic i preservació de l'entorn?

Podem tenir la tranquil·litat que gairebé el 50% del nostre terme municipal és espai natural; per tant, pràcticament la meitat del territori està preservat de desenvolupaments urbanístics.

Això es va aconseguir a principis d'aquest segle, amb uns acords molt complexos, però que ara ofereixen aquesta garantia. Al nucli urbà intentem avançar cap a una arquitectura més compacta perquè sigui sostenible; el que passa és que a alguns veïns no els acaba d'agradar aquest model de ciutat.

El futur complex Miravern és fruit d'aquest conveni. És un dels projectes urbanístics més grans del municipi?

No. El creixement més important va ser Mas Lluí. Es va desenvolupar entre 2008 i 2020, ja que va coincidir amb la crisi, i va suposar un increment de més de 1.000 habitatges. Miravern s'està desenvolupant davant del parc de Torreblanca, a la carretera Reial.

És una part de l'edificabilitat que havia d'anar a la Vall de Sant Just, però, com comentava abans, es van signar convenis amb els propietaris i es va traslladar al nucli urbà. És un barri molt més petit, d'entre 500 i 600 habitatges.

Sant Just era un lloc d'estiueig per a la gent de Barcelona. Com ha evolucionat la ciutat des que va arribar a l'Ajuntament, el 2020?

Al principi era un poble de masies i els primers estiuejants van arribar a principis del segle XX al barri del centre. A més hi havia una cimentera molt important, la Sanson, que actuava com a barrera i impedia apropar edificacions al seu entorn.

El gran canvi es va produir a finals dels 70, quan es va construir el Walden; va ser llavors quan va començar a venir gent de Barcelona a viure a Sant Just atreta pel projecte. Aquells anys també hi havia un club de tennis de molt prestigi, el Mèlich, que va atreure molts barcelonins, principalment parelles joves amb fills que buscaven un entorn més tranquil.

En els darrers anys aquesta dinàmica s'ha mantingut i la meva gestió, en aquest sentit, ha estat molt continuista respecte a la d'anys anteriors: intentar créixer, però de manera gradual per assimilar els canvis.

Aquesta gent fa vida al municipi o és Sant Just una ciutat dormitori?

Hi ha de tot: persones que fan poca vida i d'altres amb fills que s'han integrat molt ràpidament, sobretot a través de les entitats esportives. S'està perdent aquella imatge que abans tenia de ciutat dormitori.

Heu notat un creixement d'expats?

Sí, i molt significatiu. Esplugues està al costat, i a la frontera amb Sant Just es troben l'escola americana i l'escola alemanya. A més, aquí tenim La Miranda, una escola internacional. Aquests tres centres atrauen molts expats que venen a viure aquí.

Va arribar al govern en un moment complicat: havíem superat la covid i just ens recuperàvem de la pandèmia, com recorda aquell inici?

Jo no vaig assumir el càrrec en el moment més crític, però sí que em va tocar gestionar la sortida. Ens vam adaptar molt i vam fer planificacions molt flexibles, perquè la gent tenia ganes de tornar a la normalitat, però alhora patíem semiconfinaments i havíem de suspendre activitats constantment.

Des de llavors, hem après a gestionar altres crisis de manera periòdica: temporals de vent, inundacions, la pesta porcina… Tenim millor coordinació entre administracions, sobretot amb la Generalitat, que ens marca les pautes, i des de l'administració local ens hem anat adaptant. En els darrers sis anys hem viscut gairebé deu situacions d'emergència.

Quan va ser escollit alcalde, va nomenar diversos eixos en què volia treballar, entre ells la delinqüència. És Sant Just un municipi segur?

Sí, però no hem d'abaixar la guàrdia. Tenim indicadors molt bons, sobretot si ens comparem amb la regió metropolitana sud. No obstant això, és un tema sensible per a la ciutadania.

En els darrers anys hi ha hagut una ampliació important de la plantilla de la policia. Estem complint la ràtio que marca la Unió Europea d'un agent per cada 500 habitants, cosa que pocs municipis aconsegueixen.

També vam ser pioners en la instal·lació de càmeres lectores de matrícules que perimetran tot el municipi; qualsevol vehicle d'interès policial que entra a Sant Just queda registrat, evitant molts delictes. Ara també impulsarem la instal·lació de càmeres de seguretat ciutadana, que serà el tercer eix de la política de seguretat que estem desenvolupant.

Tot i aquestes bones dades de delinqüència, us afecta el problema de la multireincidència?

Aquest tipus de delinqüència no entén de límits municipals. El fonamental ara és reduir els terminis de les sentències. Van arribar a superar l'any i, en aquest temps, una persona multireincident pot cometre molts delictes. Ara crec que està al voltant dels cinc mesos, la qual cosa és una millora important, però l'ideal seria situar-ho per sota dels dos mesos. Encara que no siguin delictes greus generen molt malestar social.

Abans enumerava totes les emergències que hem viscut aquest darrer any. La crisi de Rodalies n'és una altra de molt important que afecta especialment la mobilitat metropolitana. Està Sant Just ben connectat amb Barcelona i la resta de municipis?

No depenem de Rodalies, per sort, però estem fent esforços per millorar la nostra connexió amb aquesta xarxa. No tenim estació de tren; per tant, hem de dissenyar línies d'autobús que ens connectin ràpidament amb les línies ferroviàries, esperant que algun dia funcionin correctament, cosa que ara no passa.

En els darrers anys Sant Just ha millorat molt en transport públic, amb noves línies que ens connecten amb punts estratègics. Però tenim tres reptes pendents: que la X30 arribi a l'estació de tren de Sant Feliu per connectar amb Rodalies; tenir una connexió més directa amb Barcelona, ja que ara la línia 63 triga més d'una hora, un temps poc competitiu que hauríem de reduir a la meitat; i aconseguir que el tramvia passi per l'avinguda Laureà Miró, a Esplugues, evitant el tomb actual. Això, juntament amb l'arribada de la Línia 3 del metro a Esplugues, ens permetria tenir una xarxa d'autobusos molt més directa.

Quina posició té com a alcalde respecte a l'ampliació de l'Aeroport del Prat?

Si volem tenir un aeroport que atragui viatgers de qualitat, hem d'estar millor connectats amb altres continents. L'aeròdrom actual està molt limitat i s'ha convertit en un pol d'atracció de turisme low cost. Crec que hem d'allunyar-nos d'aquest model i apostar per un que ens permeti atreure investigadors d'arreu del món i celebrar congressos de primer nivell. Només ho aconseguirem si comptem amb un aeroport que pugui donar servei a aquestes necessitats.

Sant Just Desvern encapçala el rànquing de municipis amb més renda de Catalunya. Creu que aquesta dada reflecteix fidelment la realitat socioeconòmica del municipi?

És evident que a Sant Just hi ha un nivell de vida alt, però això no vol dir que no hi hagi persones que ho passin malament i que tinguin problemes d'accés a l'habitatge. Precisament per tenir un percentatge important de població que viu en bones condicions, moralment no ens podem permetre que hi hagi veïns amb dificultats. Les polítiques redistributives també han de funcionar a escala local, i això és el que intentem fer. No és una riquesa ostentosa; no es veuen molts cotxes d'alta gamma, però sí que se sap que hi ha persones amb molts diners.

Quin perfil professional predomina a Sant Just per assolir aquests nivells?

Hi ha molts directius d'empreses, però també propietaris de companyies importants, encara que les empreses no estiguin necessàriament aquí; ells, en canvi, sí que viuen al municipi.

És convenient implementar la figura de l'alcalde metropolità que desenvolupi polítiques comunes?

És una aposta que s'ha de fer de manera gradual, tot i que crec que no és el moment d'obrir aquest debat al final d'un mandat municipal. Sí que considero que en alguns àmbits l'àrea metropolitana hauria de ser l'òrgan decisor i que en qüestions com la mobilitat, residus o fins i tot habitatge, fos aquesta qui prengués les decisions estratègiques. Altrament, a vegades acabem amb models poc racionals. Suposo que aquest era l'objectiu de l'entitat metropolitana als anys 80 i 90: començar a gestionar el territori com una sola realitat i no com realitats separades.