El tancament de Waka sepulta l'antiga Zona Hermètica que va convertir Sabadell en la capital de la festa

La Zona Hermètica de Sabadell passa a la història. La discoteca Waka Sabadell tancarà les seves portes a l'abril després que venci la llicència d'activitat de l'Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.

El tancament del polèmic local d'oci nocturn suposa l'acomiadament definitiu d'aquest antic espai que va fer de Sabadell una autèntica capital de la festa al Vallès i l'àrea metropolitana de Barcelona durant gairebé tres dècades.

Ideada pel carismàtic alcalde Antoni Farrés a la dècada dels 90 com un espai destinat a l'oci nocturn dels joves sabadellencs, allunyat del nucli urbà del municipi, la zona es va anar omplint de discoteques que van acabar transformant aquest polígon industrial en un ecosistema de diversió sense precedents.

Tanmateix, les queixes per sorolls, els botellots i la inseguretat denunciada pels veïns del barri de Gràcia, limítrof amb el polígon, van fer que l'Ajuntament de Sabadell mogués fitxa i vetés aquests macrolocals. Des de l'aprovació de la nova ordenança municipal el 2016, les diferents discoteques van anar abaixant les persianes, fins que el 2018 va tancar el mític Park Paladium. Fins ara, Waka era l'últim gran bastió --que depenia de l'Ajuntament de Sant Quirze--. 

Crònica d'un tancament mediàtic i conflictiu

L'imminent final de Waka no agafa per sorpresa les autoritats. En els últims anys, el macro-local --que permetia l'entrada a partir dels 16 anys-- ha acumulat un historial insostenible. A les recurrents i virals denúncies per racisme en els seus estrictes controls d'accés --on desenes de joves d'origen magribí i llatinoamericà van reportar ser discriminats sistemàticament per perfil racial--, s'hi suma una llarga llista d'episodis policials. 

Una de les situacions més conegudes va ser la difusió al desembre de 2022 d'un vídeo de dos joves practicant sexe oral en plena pista de ball, que va obligar la consellera d'Igualtat, Tània Verge, a demanar públicament que se'n frenés la difusió. Mesos abans, a l'estiu de 2021, els Mossos d'Esquadra van investigar una presumpta violació ocorreguda en una de les tarimes centrals del recinte.

L'època daurada: 40 locals i la ruta del cap de setmana

Resulta paradoxal comparar l'obscur epíleg de Waka amb els lluminosos anys 90 i principis dels 2000, quan la Zona Hermètica --batejada així per la seva proximitat a l'empresa Unitat Hermètica-- va arribar a acollir més de 40 establiments que generaven uns 400 llocs de treball directes.

Locals mítics com Park Paladium, A-18, Nexus, Risk, Drinkking, Lemon, Bora Bora, LaSal, NyapBuff o Boccaccio van configurar un mapa nocturn inigualable.

Cada cap de setmana, l'estació de Renfe de Sabadell Sud es convertia en el punt de partida d'una autèntica peregrinació. Hi arribaven riuades de gent de Barcelona, Terrassa, Granollers, i fins i tot en autocars gratuïts fletats des de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). La zona va arribar a aglutinar més de 12.000 persones en una sola nit.

"Arribàvem en tren a l'estació i el vagó ja era una festa," recorda Carlos López (46 anys), un antic habitual de la zona. "Arribar a la Zona Hermètica era entrar en una altra dimensió.

Al Paladium et senties el rei del món amb les seves festes d'aniversari i els famosos de la tele, i si volies quelcom més alternatiu, creuaves el carrer i t'endinsaves a l'A-18. Van ser els millors anys de la nostra joventut, encara que era evident que, ajuntant tanta gent en uns pocs carrers, la cosa acabaria rebentant tard o d'hora", afegeix. 

Les nits a la Zona Hermètica van marcar tota una generació d'adolescents i joves. "Recordo les cues immenses al NyapBuff," comenta Laura Aymerich, veïna de Cerdanyola. "Amb 14 o 15 anys fèiem peripècies, falsificant la data de naixement en fotocòpies del DNI perquè els porters ens deixessin entrar a la tarda a beure refrescos i ballar. Hi havia una cultura musical brutal, cada discoteca tenia la seva pròpia tribu. Entraves de dia i sorties quan els grans ja feien cua per la sessió de nit", afegeix. 

Els temples de la Zona Hermètica

El que feia únic aquest polígon industrial reconvertit en meca de l'oci era, precisament, la seva biodiversitat nocturna. Cada nau industrial amagava un univers propi, amb el seu codi de vestimenta i la seva banda sonora particular.

Fer la 'ruta' implicava saltar d'un ambient a un altre només creuant el carrer, permetent que en un mateix radi de cinc-cents metres convisquessin el luxe de Park Paladium --la joia de la corona on la sabata i la camisa eren el passaport obligatori per codejar-se amb els famosos de la televisió dels 90-- amb l'essència de l'A-18.

"Era impossible no trobar-te algú conegut", recorda Marc Grau, un home de 48 anys veí de Sabadell que recorda amb especial estima aquells dies de festa que el van marcar i on va conèixer la seva dona, a qui defineix com "l'amor de la seva vida". Les parets de les discoteques guarden milers d'històries de totes aquelles sessions nocturnes que van posar Sabadell al mapa. "Era espectacular, venia gent de tot arreu", afegeix. 

Aquest ecosistema es fragmentava per satisfer tots els públics: des del refugi selecte de NyapBuff, que atreia els joves de la zona alta de Sabadell i Sant Cugat amb un ambient més refinat, fins a l'oasi tropical que oferien Bora Bora i LaSal.

Aquests últims locals eren l'estiu perpetu del Vallès, on les decoracions eivissenques i els ritmes llatins feien oblidar el fred industrial del polígon. Era una coreografia perfecta d'estils que convertia els carrers Rocafort i Boccaccio en un formiguer de contrastos musicals que, amb el tancament de les últimes llicències, semblen postals del passat.

El motor de la zona, però, no només rugia els caps de setmana; l'explosió universitària dels dijous en sales com Drinkking o Lemon va acabar de consolidar el mite. Gràcies als autocars que connectaven directament amb la Vila de la UAB, el polígon s'omplia d'estudiants i Erasmus que buscaven preus populars i radiofórmula. Els dijous eren una bogeria. Fèiem el botellot ràpid al cotxe i entràvem abans de la una per no pagar, rememora Marta Barcons, antiga estudiant

Un final entre naus industrials buides

L'èxit desmesurat va ser la seva pròpia tomba. El pla de l'exalcalde socialista Manuel Bustos per traslladar ordenadament l'oci a la zona de Sant Pau de Riu Sec mai es va materialitzar. Davant la pressió veïnal pel soroll i el vandalisme, l'ajuntament va optar per la via dura i les persianes van anar caient una a una per ordre judicial, deixant enrere empresaris arruïnats i centenars de treballadors al carrer.

Avui, on abans brillaven els neons i retrunyien els altaveus amb actuacions de Sopa de Cabra, Sau o DJ's, només queden naus industrials buides i silencioses. Amb l'imminent tancament de Waka aquest mes d'abril, Sabadell baixa definitivament el teló de la que va ser, per bé i per mal, la capital indiscutible de la nit catalana.

Nova vida

Després d'anys de naus buides i degradació, l'Ajuntament de Sabadell va impulsar un nou pla d'usos que busca recuperar l'oci de forma més ordenada i menys massiva.

A diferència dels macrolocals del passat com Waka o Paladium, aquest nou model aposta per establiments amb aforaments limitats --d'entre 100 i 500 persones-- que convisquin amb activitats de restauració i serveis, intentant ressuscitar l'esperit festiu del Vallès però sota un control estricte que garanteixi, aquesta vegada sí, el descans dels veïns de Gràcia.