Els veïns de Viladecans esclaten pel 'basurazo': "Hem hagut de pagar entre 150 i 200 euros"

El desplegament de la nova taxa d'escombraries continua aixecant polseguera a l'àrea metropolitana. Anomenat popularment com 'basurazo', el tribut ha aixecat la indignació dels veïns a diferents municipis, amb especial atenció a El Prat, on dues manifestacions --amb prop de 4.000 participants cadascuna-- van omplir els carrers per rebutjar l'impost i demanar un canvi en la seva aplicació. 

Un altre dels municipis on el teixit veïnal s'ha posicionat frontalment en contra de la seva gestió és Viladecans, on el malestar ha començat a créixer a mesura que han anat arribant les cartes de pagament als domicilis i comerços. 

El tribut, de compliment obligat per normatives europees perquè la recaptació cobreixi el 100% del cost real del servei, ha suposat un cop dur per a les economies domèstiques del municipi des que la Diputació de Barcelona va començar a notificar les cartes de pagament.

La realitat al carrer és d'un profund malestar per l'impacte econòmic imprevist: "Paguem més de 100 euros de mitjana", asseguren veïns amb qui ha pogut parlar Metrópoli. 

Entre 100 i 200 euros de més

Fins a l'entrada en vigor d'aquesta ordenança, el servei de recollida de residus es finançava a través del conjunt d'impostos municipals. Ara, amb l'obligació de tenir una taxa específica, la quota s'ha lligat al valor cadastral dels immobles, tal com ha decidit el consistori. Viladecans ha optat per aquesta forma per calcular l'impost, tot i que altres municipis han optat per vincular-lo al consum d'aigua. 

Això es tradueix en un preu fix estructurat en sis trams que oscil·len entre els 78 i els 199 euros anuals per als habitatges. Tot i que el consistori defensa que el 69 % de les llars paguen 120 euros o menys, a la factura cal sumar-hi altres conceptes, com els 12 euros anuals que graven les places d'aparcament.

Des de l'Associació Veïnal de Can Preciós, el seu president, Eduard, relata com viuen aquesta situació: "L'economia familiar està molt malmesa, la gent no arriba a final de mes. De mitjana hem hagut de pagar entre 150 euros i fins a 200. És un cop dur".

Per al portaveu veïnal, la taxa "no està ben definida i no té res a veure amb les persones que vivim a l'habitatge".

Una percepció que comparteixen a altres barris. José Antonio, membre de l'Associació Veïnal de Can Palmer, detalla que a la seva zona la mitjana oscil·la entre els 90 i els 120 euros, depenent dels metres quadrats. "En un barri com Can Palmer, on la majoria són persones amb un poder adquisitiu mitjà-baix, això no li va bé a ningú", lamenta.

Manca de transparència i "cartes indiscriminades"

Però a més de l'import, el que ha encès les associacions és la manera d'aplicar-lo. "S'ha aplicat de manera unilateral, no s'ha fet un procés participatiu amb la ciutadania per explicar i debatre com s'aplicaria", denuncia Eduard, qui critica que els veïns se n'han assabentat "a posteriori", quan "el cop ja estava donat".

En la mateixa línia s'expressa José Antonio, que qualifica l'enviament de cartes per part de l'administració com "indiscriminat". "No hi havia explicacions per part de l'ajuntament. La informació ha estat molt pobra, insulsa i mancada de contingut. Ens sembla un 'impost revolucionari' que no té lloc ni raó de ser", sentencia el portaveu de Can Palmer.

A més, els veïns alerten d'una doble imposició. "Tenim pel mateix concepte dos rebuts: un que ja paguem en el rebut de l'aigua i aquest nou", recorden des de Can Preciós.

La batalla burocràtica i el Síndic de Greuges

L'allau de queixes s'ha traduït en acció. Molts ciutadans s'han acostat a les oficines de la Diputació de Barcelona per presentar recursos, recolzats per una recollida de signatures i formularis de queixa impulsats per les entitats veïnals.

Tanmateix, l'escepticisme regna entre els afectats. "Temem que tots els recursos quedin en un limbe per silenci administratiu", confessa Eduard. A més, com adverteix José Antonio, "encara que ho recorregués, has de pagar per evitar sancions o interessos".

El malestar és tal que el cas ja ha arribat al Síndic de Greuges. "Vam tenir una reunió al gener i ens deia que no érem un cas aïllat. Molts veïns i entitats de l'àrea metropolitana estan plantejant fórmules per treure o reduir aquestes taxes", explica el representant de Can Palmer.

Compte enrere per a unes bonificacions "inassolibles"

L'Ajuntament, conscient del rebuig que genera la mesura, esgrimeix que ja va reduir l'Impost de Béns Immobles (IBI) en una mitjana del 4,5% per al 2026 amb la finalitat d'intentar compensar l'impacte que suposa. A més, l'ordenança contempla un paquet de bonificacions de cara als rebuts d'aquest any 2026.

Les reduccions previstes per l'administració local passen per un descompte del 40% per a les persones més desafavorides --rendes inferiors a 600 euros al mes--. En el vessant mediambiental, el consistori bonificarà amb un 10 % a qui utilitzi el Punt Verd Municipal un mínim de 10 vegades a l'any, i amb un 20 % a les llars que acreditin fer compostatge de matèria orgànica.

No obstant això, el temps apreta i els requisits burocràtics ofeguen molts contribuents: per poder aplicar les rebaixes, cal acreditar els supòsits abans del proper 1 de març, és a dir, en poc més d'una setmana.

"A tocar el mes de març i no hem tingut explicacions. Pot ser que ens trobem que no es puguin fer servir aquestes bonificacions", alerta José Antonio, recordant que en una reunió celebrada al novembre al Casal d'Alba Rosa, l'alcaldessa es va comprometre a aplicar avantatges de les quals avui, asseguren, "no veiem ni rastre d'interès".

Davant les queixes dels comerciants, l'Ajuntament va rectificar i va aprovar una partida de 309.000 euros per als comerços amb la finalitat de pal·liar l'impacte del nou gravamen municipal.

L'exigència: rebaixa de l'IBI i un front comú

Davant pujades de més de 100 euros de cop, el teixit veïnal considera que aquestes bonificacions són totalment insuficients. El seu gran cavall de batalla ara és exigir la compensació directa a través del gran impost local. "Demanem que es rebaixi l'IBI, ja que amb els anys no ha deixat de créixer", subratlla Eduard.

Aquesta reivindicació no és exclusiva de Viladecans. Centenars de veïns de l'àrea de Barcelona van recollir signatures per exigir aquesta mateixa baixada de l'IBI davant la nova taxa d'escombraries, argumentant que "l'esforç no pot ser només nostre". Consideren que existeix una pressió fiscal excessiva i demanen reequilibrar l'esforç tributari d'abonar la taxa de residus amb mesures reals, exigint també al consistori de Viladecans "que es retorni o bonifiqui l'import de manera immediata als veïns".

Contenidors intel·ligents i mobilització

Mentre l'ajuntament planifica el futur de la recollida --amb la implementació de nous contenidors a partir de l'abril d'aquest 2026 que, en principi i segons indiquen des de Can Palmer, no requeriran targeta d'obertura--, els veïns demanen ser escoltats.

"Hem mantingut reunions amb l'ajuntament. Demanem que faci una bona campanya, reculli propostes i ens escolti", apunten des de Can Preciós, que planegen portar les seves exigències a la propera reunió de districte.

Per ara, el carrer ja ha parlat. Viladecans ha estat escenari de dues manifestacions: una a la plaça de l'Ajuntament i una altra a les portes del ple. Tanmateix, la mobilització encara no arriba a les xifres de municipis veïns. "Vam ser unes 200 o 300 persones", calcula José Antonio, que reconeix que "la gent es queixa molt a les xarxes socials, però a l'hora de la veritat hi ha molt de conformisme".

Un diagnòstic que comparteixen a Can Preciós, des d'on fan una crida a la unitat ciutadana per fer front al 'basurazo'. "Ens sentim molt sols. Hauríem de fer pinya i fer una manifestació organitzada", explica.