El poble on més ha crescut la població a prop de Barcelona, segons l'INE: supera els 16.000 habitants per primera vegada

El mapa demogràfic de Catalunya s'estira i es reconfigura. Mentre el debat públic se centra sovint en el despoblament rural, la realitat dels grans nuclis urbans i les seves perifèries mostra una efervescència notable.

Segons les dades consolidades del padró continu de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) a 1 de gener de 2025, la comunitat autònoma ha assolit els 8,12 milions de residents, una xifra rècord impulsada per un creixement generalitzat de l'1,4%.

Tanmateix, la dada més reveladora no es troba en els grans totals, sinó en els desplaçaments interns cap a la costa i la tercera corona metropolitana. El protagonista indiscutible d'aquest nou cens és Cunit (Baix Penedès).

Aquest municipi costaner, tradicionalment associat a la segona residència, ha consolidat la seva transformació en ciutat dormitori i pol d'atracció permanent.

Cunit i l'atractiu de la costa

Cunit s'ha coronat com el municipi de més de 10.000 habitants que més ha crescut percentualment a tota Catalunya. Amb un increment del 3,5% en només un any, la localitat ha superat una fita històrica: traspassar la barrera dels 16.000 veïns empadronats per primera vegada en la seva història.

Aquest fenomen no és aïllat. Respon a una tendència de desplaçament des del nucli dur de Barcelona cap a zones amb habitatge més assequible i bones connexions (malgrat les incidències de Rodalies). Un comportament similar s'observa a Mont-roig del Camp (Tarragona), que ja frega els 14.500 habitants, i a l'interior de Lleida amb Alcarràs, que es consolida per sobre dels 10.556 residents.

El gegant de L'Hospitalet i la recuperació de Barcelona

Si Cunit guanya en percentatge, l'àrea metropolitana immediata guanya en volum. L’Hospitalet de Llobregat ha protagonitzat un dels salts demogràfics més espectaculars de la dècada.

La segona ciutat de Catalunya ha sumat 10.000 nous veïns en dotze mesos, cosa que suposa un creixement del 3,49%. Amb una població total de 292.161 habitants, la ciutat s'acosta cada cop més al llindar dels 300.000, impulsada per la seva densitat i el seu paper central en l'economia metropolitana.

Per la seva banda, la capital catalana continua sent un imant. Barcelona ha sumat 27.039 ciutadans en l'últim any, situant-se de nou còmodament per sobre dels 1,7 milions de persones. Aquesta dada confirma la recuperació del pols urbà després dels anys de pandèmia, on es va observar una certa fugida cap a entorns rurals que ara sembla haver-se aturat o revertit a favor de les grans urbs.

Les capitals del Vallès i el Barcelonès Nord també mostren bona salut:

• Terrassa: 232.676 habitants (+1,9%).

• Badalona: 230.642 habitants (+1,92%).

• Sabadell: 223.589 habitants (+1,3%).

La sorpresa de Sant Cugat i l'agonia dels micropobles

No tot són xifres verdes. La dada més contraintuïtiva de l'informe l'aporta Sant Cugat del Vallès. Habitualment líder en atracció de famílies joves i rendes altes, la ciutat vallesana és l'únic municipi dels 24 més poblats de Catalunya que ha perdut gent: gairebé 700 ciutadans menys. Aquest descens podria explicar-se pel tensionament del mercat de l'habitatge a la zona, que expulsa residents cap a corones més allunyades com la mateixa Terrassa o el Maresme.

A l'altre extrem de la balança, el despoblament continua colpejant les zones de muntanya. Tot i que dos terços dels municipis catalans van guanyar població, 301 localitats van perdre veïns. El cas més dramàtic percentualment és el de Gisclareny (Berguedà), que ha perdut gairebé un 12% del seu cens en un any, quedant-se amb només 28 veïns.

El rànquing de la "Catalunya buida" es manté estable a la cua: Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà) resisteix com el poble menys poblat amb 25 habitants, seguit de prop pel ja esmentat Gisclareny, La Febró (35), Cava (38) i Forès (39). Una realitat dual que dibuixa una Catalunya cada cop més concentrada al litoral i les grans infraestructures, mentre l'interior lluita per no desaparèixer del mapa.