La comunitat educativa del Centre de Formació d’Adults (CFA) Sant Adrià de Besòs ha dit prou. Des del 2018, els docents de la seu ubicada al carrer de Federica Montseny, al barri del Besòs, es veuen obligats a assumir tasques que no tenen res a veure amb l’ensenyament: obrir i tancar l’edifici, gestionar les alarmes, vigilar els accessos i transportar material entre seus.
Aquesta situació, denuncien, ha generat una sobrecàrrega laboral insostenible i una precarietat que afecta directament la qualitat de les classes.
Unificació de centres
L’origen del conflicte es remunta a la unificació del que abans eren dos centres independents a banda i banda del riu Besòs.
En convertir-se en un únic centre amb dues seus allunyades entre si, l’administració va entendre que només era necessari un conserge.
Mentre que la seu del carrer Joan Fiveller, al centre del municipi, compta amb personal de consergeria proporcionat per l’Ajuntament, la seu de Federica Montseny --titularitat de la Generalitat de Catalunya-- ha quedat totalment desemparada.
El centre de formació d’adults del carrer de Joan Fiveller
Pilotes fora entre departaments
Des del sindicat de professors de secundària ASPEPC-SPS denuncien a Metrópoli que la Generalitat fa anys que "es passen la pilota" sense aportar una solució.
En declaracions a aquest mitjà, el delegat sindical de professors de secundària, Giovanni Pelegi, explica que la titularitat de l’edifici balla entre el Departament de Drets Socials i el d’Educació. "He intentat parlar amb tots dos; un diu que és cosa de l’altre i, mentrestant, ningú posa el conserge", lamenta el representant sindical.
Una suposada manca de pressupost
Aquesta manca de definició administrativa ha cronificat un problema que la direcció del CFA reporta formalment des de fa set anys.
La darrera resposta rebuda per part de la Generalitat apel·la a la manca de pressupost, una excusa que els docents consideren inacceptable per a una necessitat tan bàsica. "Es van unificar les seus per estalviar diners, però a costa d’augmentar la precarietat dels treballadors", asseguren des del sindicat.
Interior d’un dels centres de formació d’adults de Sant Adrià
Classes interrompudes
L’absència de personal d’administració i serveis (PAS) no és només una qüestió de càrrega de treball, sinó de seguretat.
En no haver-hi ningú a la porta, el professorat ha d’interrompre les seves classes cada vegada que algú truca al timbre per atendre l’entrada.
Inseguretat
Això genera una "inseguretat permanent" davant possibles robatoris o accessos de persones alienes al centre, a més d’obligar els docents a fer hores extres per assegurar que l’edifici quedi correctament tancat i amb l’alarma connectada a les nits.
"No em vull ni imaginar què passaria en un institut ordinari si no hi hagués conserge", reflexiona el delegat d’ASPEPC.
Els professors, que ja denuncien estar saturats per les seves funcions lectives, han de carregar a més amb el transport de material pedagògic entre les dues seus, que no estan ben connectades físicament.
Interior d’un dels centres de formació d’adults de Sant Adrià
La situació ha arribat a un punt en què la resignació ha donat pas a un enfadament profund per la inacció d’una administració que ignora sistemàticament les seves peticions.
Un problema estès a Catalunya
Des del sindicat adverteixen que, tot i que el cas de Sant Adrià és especialment sagnant per la divisió en dues seus, la manca de personal de suport és un mal que afecta molts Centres de Formació d’Adults a tot Catalunya.
La sensació de ser "l’últim esglaó" del sistema educatiu és generalitzada entre el col·lectiu, que exigeix que Educació es responsabilitzi d’una vegada per totes de la dotació de personal necessària per al funcionament normal del centre.
Mesures provisionals urgents
Mentre no es proveeixi la plaça de conserge de manera definitiva, els treballadors exigeixen mesures provisionals urgents.
Demanen que es lliuri el professorat d’aquestes tasques alienes a la docència per evitar riscos laborals i garantir que els alumnes adults de Sant Adrià puguin rebre les seves classes sense interrupcions constants.
L’avís és clar: després de set anys d’espera, la paciència del CFA Sant Adrià s’ha acabat.