L'any 2024 l'Ajuntament de Barcelona va anunciar la seva intenció d'expropiar La Miranda.
Ubicat al barri de la Salut, molt proper a l'emblemàtic Park Güell, el consistori va impulsar la compra de l'immoble per convertir-lo en un equipament públic amb l'objectiu de garantir la continuïtat del projecte que desenvolupa l'associació veïnal privada que porta el mateix nom que la casa i que dona vida a l'espai des de l'any 2002 amb un extens programa d'activitats.
Ara el consistori ha enviat el cas al Jurat d'Expropiació de Catalunya (JEC), l'organisme autonòmic encarregat de fixar l'import final de l'adquisició després que no hagi arribat a cap acord amb la propietat --la mercantil Capital Agrupado S.L., del grup immobiliari Casa--. Ho han confirmat ambdues parts en ser preguntades per Metrópoli.
Segons ha pogut saber aquest digital, les dues postures estan molt allunyades pel que fa al justipreu a pagar per part del consistori. La propietat de la finca va presentar una taxació de 9.042.825 euros arran d'un estudi efectuat per un equip d'arquitectes externs a l'empresa.
Tanmateix, un informe municipal, datat del mes d'agost de 2026, va fixar el preu en 902.996 euros, una diferència que supera els vuit milions d'euros i que fins ara ha impedit arribar a un acord que eviti la seva resolució davant el tribunal.
"No tenim cap notícia. No hem rebut resposta sobre el nostre informe basat en criteris legals", han denunciat des de l'empresa propietària.
L'Ajuntament es contradiu
Aquest darrer import de l'Ajuntament es contradiu, a més, amb el que recull el conveni signat entre l'Institut Municipal d'Urbanisme (IMU) i l'empresa Barcelona Serveis Municipals (BIMSA), ambdues de titularitat municipal, que fixa les condicions de finançament i coordinació entre ambdues societats per efectuar l'expropiació de l'immoble.
En aquest text consultat per Metrópoli, els informes elaborats per l'IMU van valorar l'expropiació de la finca en 1.227.043 euros, i reconeixien la possibilitat que aquesta quantitat fos superior un cop s'iniciés el procés d'expropiació o que fins i tot el jurat establís un import més elevat.
L'empresa també ha denunciat que l'expedient inicial de l'Ajuntament calculava l'expropiació de la finca sobre una superfície inferior a la real. Inicialment, figurava en aquests documents oficials una mida de 980 metres quadrats, dels quals 320 corresponien a l'edifici construït.
A finals de 2024 es va obrir un expedient per resoldre la discrepància, que finalment es va tancar a l'octubre de 2025, elevant la mida total de la finca fins als 1.123 m2.
Façana de La Miranda en una imatge d'arxiu
Una expropiació obligada
L'Ajuntament va començar a traçar la compra de La Miranda el 2024. La seva expropiació, juntament amb la de la Casa Trias, està inclosa dins el pla d'inversions del Park Güell, que preveu destinar 39 milions d'euros per a la millora del parc i els seus entorns.
Segons han denunciat fonts de l'empresa Capital Agrupado, el procés es va iniciar "de forma unilateral" per part del consistori. "No hi estàvem d'acord", ha assegurat Ricard Guinart, gerent de CASA.
Han assenyalat que ells mai van voler vendre una finca que van començar a comprar a l'octubre de 2022 amb una primera operació per la qual van adquirir el 25%, i que van completar de manera progressiva amb altres tres compres pel mateix percentatge. "Hauríem fet un pla especial per donar-li un ús", lamenta Guinart, que reconeix que és "impossible fer res" per evitar l'adquisició del consistori.
El juny de 2024, el consistori va aprovar de manera definitiva el Pla Especial Urbanístic, un pas previ fonamental per iniciar el procés que ara es vol culminar. En aquest s'hi definien els usos culturals del futur equipament, justificant el seu interès públic per establir-ne la titularitat municipal.
El Park Güell ple de turistes
Segons ha explicat el responsable de l'empresa, l'associació veïnal fa temps que es troba amb un contracte de lloguer vençut, tot i que han mantingut el pagament de manera ininterrompuda després de patir una davallada dels seus ingressos arran de la pandèmia, un dels motius que el consistori va al·legar per expropiar la finca. "Paguen un preu baix per la finca que és", expliquen des de la propietat, que reconeixen que han mantingut una relació formal i "sense conflictes", conscients del procés expropiatori iniciat el 2024.
Tanmateix, més de dos anys després i després de completar el 2025 la relació de béns i drets afectats, l'Ajuntament segueix sense resoldre'n la compra definitiva davant la manca d'acord. Una cosa que des de l'empresa esperen que es resolgui tan aviat com sigui possible per tancar el cas. "Estem a les seves mans, no tenim control", ha explicat Guitart, que espera que el procés es completi "abans d'un any".
Fonts municipals han confirmat en conversa amb aquest digital, que, un cop expropiat, el districte de Gràcia podrà cedir la gestió de l'espai a la mateixa associació que hi desenvolupa la seva activitat actualment.
La Casa Trias en una imatge d'arxiu
Expropiació de la Casa Trias
En paral·lel, el consistori avança també en l'expropiació de la Casa Trias, la darrera finca de propietat privada i habitada que queda a l'emblemàtic Park Güell ideat per Antoni Gaudí.
Com ja va avançar Metrópoli, l'Ajuntament de la capital catalana va enviar l'expedient al Jurat d'Expropiació de Catalunya després de no arribar a un acord amb els propietaris de l'edifici modernista, en mans dels hereus de Martí Trias, el prestigiós advocat del mecenes Eusebi Güell, i la seva esposa Anna Maxenchs. Tots dos van comprar els terrenys per aixecar la casa.
Els informes municipals van valorar en 3,2 milions d'euros el justipreu de l'expropiació, una xifra que la família va situar en sis milions després de rebaixar la primera valoració, que la xifrava en 8,5.
Tanmateix, el consistori ho va rebutjar i ara haurà de ser el Jurat d'Expropiació qui decideixi el preu a abonar a la família.
A diferència de La Miranda, en aquest cas, el consistori no té definits els futurs usos de l'immoble un cop se'n completi l'expropiació. Fonts municipals apunten que l'edifici passarà a formar part del patrimoni de la ciutat i de propietat pública a l'interior del recinte, juntament amb la Casa Museu--que va habitar el mateix Gaudí entre 1906 i 1925--, i la Casa Guarda, ideada com a residència del conserge.