Barcelona 'tomba' les pretensions dels Trias i rebaixa el preu de la seva històrica joia al Park Güell

Barcelona vol fer-se amb la Casa Trias del Park Güell, l'última finca de propietat privada que queda dins de l'emblemàtic parc ideat per Antoni Gaudí.

L'immoble ha estat habitat fins ara pels hereus de l'advocat Martí Trias i Domènech, primer comprador de la casa de l'interior del recinte ideat pel prestigiós arquitecte a principis del segle XX com a urbanització privada per a l'alta burgesia barcelonina, tal com li havia encarregat el seu mecenes i empresari Eusebi Güell.

La propietat s'aixeca a la part alta del parc. Va ser construïda entre 1903 i 1906 després que Trias, advocat de l'aristòcrata barceloní, adquirís una de les 60 parcel·les projectades a la urbanització inicial. L'arquitecte Juli Batllevell va aixecar l'edifici modernista per encàrrec del lletrat sabadellenc, que la va habitar fins a la data de la seva mort --1914--, quan va passar a mans dels seus hereus.

L'Ajuntament rebaixa el preu

L'Ajuntament ja ha fet els primers passos per fer-se amb la titularitat de l'immoble, un procés que va iniciar el mes de juny de 2024. El consistori de la capital catalana ha desestimat el preu proposat pels múltiples hereus de la família.

Els hereus van traslladar un primer justipreu de gairebé 8,5 milions d'euros per l'immoble i un segon de gairebé 6 milions. Ambdues ofertes, però, han estat rebutjades per l'Ajuntament.

Segons han explicat fonts municipals en conversa amb Metrópoli, la quantitat proposada pel consistori rebaixa fins als 3,2 milions d'euros el preu d'expropiació.

Les mateixes fonts han explicat a aquest digital que la família ja ha rebutjat el preu proposat, per la qual cosa el consistori ha enviat el cas al Jurat d'Expropiació de Catalunya, l'organisme que haurà d'establir la quantitat a pagar perquè la propietat passi a ser de titularitat pública.

Una urbanització de luxe frustrada

Güell va encarregar aixecar una gran urbanització privada a la zona alta de la capital catalana. Per això va comprar els terrenys del que aleshores es coneixia com La Muntanya Pelada. Gaudí, a qui havia conegut a l'Exposició Universal de París de 1878, va rebre l'encàrrec de projectar una seixantena de propietats destinades a crear la gran urbanització de l'alta classe barcelonina dins de la mateixa ciutat.

La zona, a la qual Güell va posar nom en anglès per emular els clàssics parcs residencials britànics, es va començar a construir el 1900. No obstant això, mai va arribar a finalitzar-se. Només es van aixecar dues cases i el mecenes de Gaudí es va traslladar el 1907 a la ja edificada Casa Larrad --una finca senyorial que més tard es va convertir en l'actual col·legi públic Baldiri Reixach--. El 1906 el mateix Gaudí ja havia establert el seu domicili a la casa mostra --l'actual Casa Museu--.

No obstant això, la inviabilitat del projecte per la seva alta exclusivitat, el transport inadequat i la connexió amb la resta de la ciutat i un complex sistema de contractes heretats pels terrenys de la zona, van obligar a abandonar la voluntat de seguir amb la seva construcció el 1914.

El parc es va convertir aleshores en el gran jardí privat de Güell, que el cedia per celebrar actes de l'alta societat catalana. Tot va canviar amb la seva mort el 1918. Els seus hereus el van oferir a l'Ajuntament, que en va executar la compra el 26 de maig de 1922, tot i que no el va obrir al públic fins al 1926. No obstant això, no va ser fins al 1984 quan la UNESCO el va declarar Patrimoni Cultural.

El 2013 el consistori el va clausurar i va establir un sistema regulat d'entrada per evitar la seva massificació, ja que s'havia convertit en una atracció turística i les aglomeracions que rebia podrien posar en risc alguns dels seus elements més característics que van portar a la seva protecció davant els 4,4 milions de visitants que rep anualment.

Altres millores

L'Ajuntament de la capital catalana va desenvolupar un pla estratègic per a l'emblemàtic parc, que, donat el seu grau de protecció com a patrimoni mundial, requereix una elevada inversió per a la seva conservació i tasques de manteniment.

El consistori el va incloure en l'estratègia d'Espais de Gran Afluència --que va permetre reforçar la línia de bus V19 i la reordenació de les parades de taxi--.

A més, ha previst una inversió de 39 milions d'euros per al present mandat 2023-2027, seguint el Pla Estratègic aprovat el 2017, que contemplava 203 actuacions per actuar sobre un espai que actua com a gran reclam turístic.

La partida municipal destina 13,7 milions d'euros per a actuacions a l'interior del parc per implementar millores en l'enllumenat, el sistema d'aprofitament d'aigua de pluja i el drenatge, fer més eficient el sistema de reg i per reforçar el manteniment del verd i la protecció de la biodiversitat.

A més, l'Ajuntament destinarà 10,4 milions d'euros a l'expropiació de la finca de la família de l'advocat i a aixecar el nou centre tècnic per als serveis del parc.

El districte treballa, paral·lelament, en l'expropiació de La Miranda, situada a l'avinguda del Coll del Portell, 74, al barri de La Salut. Aquest edifici es cedirà a l'entitat veïnal que porta el mateix nom, que va ser expulsada el 2002 a causa de la pujada de preus del lloguer.