La història de Barcelona també s'explica a través dels seus restaurants. La capital catalana compta amb establiments que han estat testimonis de la transformació de la ciutat i que, tot i el pas de les dècades, conserven intacta la seva essència.
És el cas d'Il Giardinetto, un històric italià de la zona alta que acaba de rebre una recomanació molt especial: la del cantant Guitarricadelafuente.
L'artista, un dels protagonistes de La bola negra, la reeixida pel·lícula de Javier Calvo i Javier Ambrossi, ha recomanat aquest establiment en un vídeo de Tudum, una plataforma amb curiositats i exclusives sobre les sèries i pel·lícules de Netflix.
Situat al carrer de la Granada del Penedès, al districte de Sarrià-Sant Gervasi, Il Giardinetto va obrir les seves portes l'any 1974 de la mà del fotògraf i publicista Leopoldo Pomés. Des de llavors, les seves taules han acollit converses, celebracions i confidències de diverses generacions de barcelonins.
Un 'microcosmos' de la 'gauche divine' catalana
Parlar d'Il Giardinetto és parlar d'una època en què Barcelona bullia de creativitat. El restaurant va néixer en plena efervescència cultural i es va convertir en un lloc de trobada per a artistes, escriptors, arquitectes i intel·lectuals vinculats a la gauche divine catalana.
Però si algú coneix les intimitats d'aquest establiment és Ángel Fernández Chinchilla, l'històric maître que es va jubilar després de 40 anys de servei i que, en una entrevista concedida a Metrópoli, va definir el restaurant com un autèntic "microcosmos".
Interior del restaurant Il Giardinetto
Fernández, que es va acomiadar del seu lloc als 63 anys, va assegurar haver vist "de tot" entre les parets de l'establiment. Tanmateix, els secrets acumulats durant quatre dècades de dinars, sopars i celebracions mai sortiran de la seva boca.
"Podria escriure un llibre i, de fet, m'ho han ofert, però no m'interessa", va confessar a aquest mitjà. La seva màxima està clara: "Les coses d'Il Giardinetto es queden a Il Giardinetto".
Ángel Fernández, ex cap de sala d'Il Giardinetto, posa per a Metrópoli
Un restaurant ple de secrets
La discreció ha estat sempre una de les senyes d'identitat d'Il Giardinetto. Durant els seus anys al capdavant de la sala, Fernández va presenciar celebracions de premis literaris, festes de cap d'any i un reguitzell de converses privades que formen part de la història no escrita de Barcelona.
D'entre les seves anècdotes més curioses figura una aposta protagonitzada per una taula de sis comensals adults. Un d'ells es va jugar un sopar en un restaurant amb estrella Michelin a que aconseguirien treure de polleguera el maître.
"La va perdre, és clar", recordava entre rialles Poldo Pomés, copropietari del restaurant, que sempre ha considerat Fernández un dels pilars de la casa.
Per a l'històric cap de sala, Il Giardinetto mai va ser simplement una feina. "No només he deixat una vida a Il Giardinetto, he deixat casa meva", reconeixia després de la seva jubilació. El seu vincle amb els clients era tan estret que fins i tot va assegurar que seguiria exercint el seu ofici ocasionalment als seus domicilis.
La barra del restaurant Il Giardinetto, un dels tresors més preuats de Fernández
Un bosc al bell mig de Barcelona
Una de les grans particularitats d'Il Giardinetto és el seu interiorisme. El restaurant va néixer després de l'èxit de Flash Flash, la cèlebre tortilleria impulsada també per Leopoldo Pomés.
Per al seu nou projecte, el fotògraf va confiar en els arquitectes Alfonso Milá i Federico Correa, que van dissenyar un espai inspirat en un jardí, amb parets que evoquen arbres i una atmosfera íntima que contrasta amb el bullici de la ciutat.
El resultat va ser un establiment que sembla transportar els seus clients a un altre lloc, amb una decoració singular i un clàssic piano de cua que forma part de la seva identitat.
El disseny va rebre el Premi FAD d'Interiorisme el 1974, el mateix any de la seva inauguració. Dècades després, la renovació de la seva entrada va tornar a obtenir aquest reconeixement, convertint Il Giardinetto en un cas excepcional dins de l'interiorisme barceloní.
Per a Fernández, aquest ambient era molt més que un reclam estètic. L'antic maître defensava que el local també estava concebut per facilitar la feina del personal, un aspecte que considerava fonamental per a l'èxit de qualsevol restaurant.
Vitello tonnato, al menú del dia d'Il Giardinetto
Què menjar a Il Giardinetto i quant costa
Més enllà de la seva història i dels seus il·lustres visitants, la cuina italiana continua sent una de les principals raons per visitar Il Giardinetto. La seva carta combina receptes clàssiques de pasta i arròs amb entrants, peixos i carns.
D'entre les seves propostes destaca la varietat de pasta, els risottos i les seves propostes de carn o peix. També compta amb diversos aperitius i entrants. En total, un àpat d'entrant i plat principal pot rondar els 30-40 euros per persona, sense incloure begudes ni postres, depenent de l'elecció. A més, disposa d'un menú setmanal, i una carta especial de còctels.
Pappardelle al ragù bianco
La família Pomés manté viu el llegat
Més de 50 anys després de la seva inauguració, Il Giardinetto continua en mans de la família Pomés. Els germans Juliet, Poldo i Iván Pomés s'encarreguen de preservar la personalitat d'un negoci que forma part de la memòria gastronòmica i cultural de Barcelona.
El restaurant també ha viscut un relleu generacional entre els seus treballadors. Després de la jubilació d'Ángel Fernández, Lis Medina, la seva antiga companya, va assumir la responsabilitat de la sala.
L'històric maître va marxar convençut que l'establiment quedava en bones mans. "Me'n vaig molt tranquil perquè sé que deixo el local en les millors mans", va assegurar en la seva comiat.
