La taxa de massificació a Catalunya es dispara un 69% en l'última dècada i afecta una de cada vuit persones

La taxa de massificació als domicilis es dispara un 69% en l'última dècada a Catalunya. Un informe elaborat pel sindicat CGT revela que el 13,1% de la població catalana ja viu en condicions de sobreocupació o massificació, sent aquesta comunitat autònoma la segona de l'Estat on més s'ha estès aquest fenomen, només per darrere de les Illes Canàries (16,3%).

L'informe detalla també que la mitjana espanyola, que també ha augmentat, se situa en el 9,5%. La tendència a l'alça de la massificació s'agreuja directament si es complementa amb la d'emancipació. Segons dades del 2025 de l'Observatori d'Emancipació Juvenil a partir de l'enquesta de població activa (INE), a Catalunya s'han emancipat només el 18,6% dels joves menors de 30 anys s'han emancipat.

Joves, migrants i pobres

La situació s'agreuja depenent del perfil de cada individu. En el cas dels joves d'entre 16 i 29 anys, la taxa de massificació arriba al 20,3% de la població, una xifra que encara és més gran en el cas d'aquells que viuen per sota del llindar de pobresa, ja que aquesta puja fins al 24,4%.

En el conjunt de l'Estat, la taxa de massificació juvenil és del 16% i la de les persones per sota del llindar de pobresa del 17,9%, segons càlculs de microdades de l'enquesta de condicions de vida elaborada també per l'INE, els anarcosindicalistes. Les persones adultes de nacionalitat estrangera presenten una taxa de massificació del 19,3%, davant del 6,7% d'aquelles amb nacionalitat espanyola.

En termes absoluts, la massificació afecta una de cada vuit persones a Catalunya, un de cada cinc joves de 16 a 29 anys i una de cada quatre persones en situació de pobresa.

Llogaters, cedits i propietaris

Pel que fa al règim de tinença de l'habitatge, la taxa de massificació arriba al 20,5% entre les persones que viuen de lloguer a preu de mercat; el 13,3% entre qui lloga per sota del preu de mercat o resideix en un habitatge cedit; el 7,8% entre els propietaris que paguen una hipoteca, i el 5,6% entre els propietaris que no tenen hipoteca.

Els anarcosindicalistes han instat a la desmercantilització del mercat de l'habitatge i a garantir el dret a un habitatge accessible i habitable per a la totalitat de la població. També han exigit un augment dels salaris i implantar clàusules de garanties salarials en tots els convenis perquè aquests pugin de forma automàtica juntament amb l'IPC per evitar la pèrdua de poder adquisitiu.

Així mateix, reclamen una baixada general dels lloguers i la recuperació d'habitatges en mans de fons voltor i grans especuladors per crear un gran parc públic d'habitatge.

"Per a la CGT, la situació de l'habitatge és inseparable de la qüestió salarial i, en general, de les condicions de vida de les persones treballadores. L'habitatge és un component fonamental d'una vida digna i una de les principals despeses de les llars; per tant, quan s'encareix, també cau el poder adquisitiu dels salaris. Aquesta situació empeny cada cop més les persones treballadores a reduir el consum i a renunciar a qualitat de vida, tal com mostra aquest informe sobre la massificació".