Veïns i professionals dels serveis públics a l'Esquerra de l'Eixample i Nou Barris han denunciat en un estudi el nombre creixent de famílies que marxen del seu barri o de la ciutat perquè no els renoven el contracte, per increments de lloguer impossibles, compres especulatives d'edificis, la finalització dels lloguers socials i les sortides "voluntàries" després de la pressió de la propietat.
L'informe Qui pot quedar-se? Especulació, desplaçaments residencials forçats i dret a quedar-se a Barcelona, elaborat per l'Observatori DESCA i Arquitectura Sense Fronteres, creua les entrevistes amb dades oficials de la situació residencial i reclama polítiques públiques urbanes que tinguin en compte aquests fenòmens que passen desapercebuts en no passar per un jutjat.
"Són desnonaments invisibles, que no estan quantificats enlloc; si bé s'estan intentant fer polítiques públiques sobre la crisi de l'habitatge, només es treballa en l'emergència de l'emergència habitacional -centrada en els processos judicials de desnonaments- però què passa abans, en la trajectòria que passen les famílies abans d'haver d'abandonar la casa?", ha afirmat l'autora de l'estudi, Lucía Delgado Ramisa,
Condicionats pel mercat
Segons l'estudi, "la possibilitat de continuar vivint al mateix barri, mantenir les xarxes de suport construïdes al llarg dels anys, conservar els recorreguts quotidians o imaginar un futur al mateix lloc ha deixat de dependre de les decisions dels ciutadans i passa a estar condicionada per les dinàmiques del mercat immobiliari".
Les llars destinen de mitjana el 65% dels ingressos als lloguers a Barcelona, que han pujat un 35% en una dècada (2015-2025). A més, a la capital catalana es van registrar el 2023 uns 104.000 canvis de domicili dins la ciutat, implicant el 3,8% de la població; el 45,3% de les persones no van sortir del mateix districte, però la resta sí que va anar a un altre.
Habitatges en rehabilitació
A més, una part significativa dels fluxos migratoris té com a destinació municipis de la resta de Catalunya (67%).
Repensar 'el dret a quedar-se'
L'informe recupera el concepte de "dret a quedar-se", formulat per l'urbanista nord-americà Chester Hartman als anys 80 del segle passat i molt repetit per l'alcalde de la ciutat, Jaume Collboni, per proposar-lo com a marc per repensar les polítiques d'habitatge a Barcelona.
Segons l'estudi, "no n'hi ha prou amb garantir un sostre, cal garantir també la capacitat efectiva de les persones de decidir si marxen o es queden".
Habitatges a Barcelona
També es proposa incorporar "el desplaçament residencial forçat" com a indicador en les polítiques urbanes, desenvolupar un sistema de detecció precoç d'aquest fenomen i aconseguir una major coordinació entre els serveis públics d'habitatge, educació i serveis socials.