Viure al carrer escurça la vida. Un informe de Arrels Fundació ha comprovat que, de mitjana, les 204 persones sense sostre que van morir als carrers de Barcelona entre 2015 i 2022 tenien 49 anys, la qual cosa suposa una defunció 34 anys abans que la resta de la població de la ciutat.
"Les dades mostren amb contundència que morir mentre es viu al carrer és l'expressió extrema de la desigualtat, la pobresa, l'exclusió social i el sensellarisme", ha afirmat Arrels en un comunicat.
Segons l'estudi Viure al carrer mata. Persones en situació de carrer mortes a Barcelona 2015-2025, entre les dones, la mitjana d'edat va ser de 45 anys, mentre que entre els homes es va situar als 50 anys.
Violència, sobredosi i suïcidi
Així mateix, les dades han revelat una diferència de l'edat de mort de 13 anys entre les persones sense sostre que vivien al carrer en el moment de la seva mort i les que van accedir a algun tipus d'allotjament, que ascendeixen als 62 anys.
"L'allotjament no esborra automàticament els efectes acumulats d'anys de sensellarisme, però pot permetre recuperar la salut, l'estabilitat i els vincles. També ajuda a reduir exposicions que es poden evitar i a afrontar el deteriorament i el final de la vida en espais amb més possibilitats de cura, intimitat i acompanyament", ha afirmat la directora d'Arrels, Beatriz Fernández.
Quant a les causes de les defuncions, s'ha observat que el 43% de les persones sense sostre que van morir ho van fer per causes mèdiques, tot i que un 27% va respondre a violència, sobredosi i suïcidi.
Causes de mort de les persones que viuen als carrers de Barcelona
Més allotjament
A la llum de l'informe, Arrels exigeix actuar sobre les condicions que augmenten l'exposició al risc, millorar la capacitat dels serveis per prevenir morts i disposar de sistemes que permetin aprendre de cada defunció.
Concretament, la fundació proposa ampliar els recursos residencials, crear un registre de defuncions i reforçar la coordinació entre els serveis sanitaris, socials i d'atenció al sensellarisme.