Publicada
Actualitzada

Barcelona continua fent balanç aquest diumenge, 25 d'octubre, dels efectes pels greus aldarulls ocorreguts en ple centre, que van acabar amb 128 manifestants detinguts pels Mossos d'Esquadra, 72 d'ells menors d'edat.

Recuperada la normalitat als carrers, els serveis municipals han començat a netejar l'espai públic vandalitzat, avaluar els danys i reparar el mobiliari urbà afectat. En total van ser 23 els comerços saquejats i 33 els incendis en què van haver d'actuar els bombers. A més, 15 agents de la policia van patir ferides. Quatre d'ells, en estat greu.

Tanmateix, més enllà dels danys, poques hores després ja es van coneixent detalls de com es va gestar la concentració que va portar 600 joves --en el seu moment més àlgid-- a convertir el centre de la ciutat en un autèntic camp de batalla.

Van ser hores de persecucions, càrregues i enfrontaments entre policia i els manifestants, que no comptaven amb autorització per manifestar-se.

Efectius dels Mossos d'Esquadra carreguen contra grups de manifestants a la plaça de Catalunya durant els aldarulls d'aquest dissabte, 24 d'octubre Efe/ Alberto Estévez

Organitzats per xarxes socials

Però tot es va iniciar molt abans. I no va ser als carrers. Els manifestants es van organitzar a través de les xarxes socials. Primer van convocar la protesta per TikTok a través de diferents grups on van aprofitar per captar l'atenció dels usuaris i redirigir-los a diversos grups de Whatsapp i Telegram, on es van organitzar.

Segons ha explicat ElPaís, els agents de la policia catalana van detectar la mobilització a les xarxes. La van monitorar i van preparar un dispositiu per evitar incidents, però en la seva previsió van estimar que serien 300 les persones que hi participarien, sense preveure incidents greus.

La protesta va comptar finalment amb la participació de 600 persones, el doble del previst per la policia catalana, fet que va desbordar l'operatiu preparat.

Una falsa reivindicació estudiantil

L'excusa per prendre el centre de Barcelona va ser una aparent reivindicació educativa sota el lema 'Per la qualitat de l'institut'.

Els joves estaven citats a les 18.00 hores a la cèntrica Plaça de Catalunya, sense un recorregut definit. Tanmateix, la consellera d'Interior, Núria Parlon, va assegurar que el vandalisme i el saqueig no van ser la conseqüència del descontrol d'una manifestació legítima, sinó l'objectiu principal des del primer minut.

Desenes d'estudiants s'han concentrat aquest dissabte a la plaça Catalunya de Barcelona en una protesta convocada per xarxes socials que ha derivat en incidents i enfrontaments amb els Mossos d'Esquadra EFE / Alberto Estevez.

En la clandestinitat dels grups de missatgeria instantània, els caps detallaven instruccions precises. No només indicaven quins establiments havien de ser assaltats, sinó que donaven directrius clares sobre com vestir --caputxes i cares tapades per evitar identificacions--, com actuar davant les càrregues policials i, fins i tot, com revendre al mercat negre el botí robat.

El coneixement d'aquesta convocatòria, ha indicat la comissària en cap del cos, Sílvia Catà, va permetre als Mossos començar a desplegar-se a la plaça des de les quatre de la tarda i començar a identificar joves.

Pànic als comerços

L'esclat de violència va sorprendre per la seva virulència i rapidesa. A partir de les 18:30 hores, la massa de joves encaputxats es va dirigir de manera directa contra els aparadors. El pànic es va apoderar dels carrers comercials més transitats.

Grans superfícies, com El Corte Inglés de Plaça de Catalunya, es van veure obligades a baixar les persianes a tota pressa per protegir els clients i treballadors que, espantats, van haver de refugiar-se a l'interior dels grans magatzems mentre a l'exterior volaven pedres i cremava el mobiliari urbà.

Persones que van protagonitzar els greus incidents a Barcelona EFE

Els serveis d'intel·ligència dels Mossos d'Esquadra contemplaven un escenari d'incidents menors, com el llançament d'ous o pintades a façanes. La comissària en cap del cos, Sílvia Catà, ha reconegut la sorpresa dels agents davant "la violència dels manifestants contra el mobiliari urbà, els comerços i també contra la policia". L'operatiu final va haver d'escalar fins a mobilitzar 295 efectius de les unitats d'ordre públic (Brimo i ARRO) i 125 agents de la Guàrdia Urbana.

L'ombra dels disturbis a França

La tàctica utilitzada a Barcelona sembla calcada dels recents disturbis a França, on convocatòries juvenils emparades en la defensa de l'educació pública van derivar en episodis de pillatge.

Els Mossos investiguen ara qui mou els fils darrere d'aquests perfils anònims, en estreta col·laboració amb policies europees com la francesa o la italiana, analitzant per què intents similars de rèplica en ciutats com Madrid van fracassar.

Mentre la ciutat repara els seus carrers, l'alerta policial es manté. A les xarxes socials, diversos perfils anònims continuen actius, vantant-se dels assalts, compartint manuals d'evasió policial i animant a noves convocatòries de caos a la capital catalana.

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni EUROPA PRESS

Recorregut judicial

L'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, va assegurar que els autors dels fets pagaran pels greus destrosses i saquejos a comerços que s'han vist al centre de la capital catalana. "Això no quedarà així, això tindrà conseqüències per als majors d'edat i els progenitors dels menors d'edat; anirem fins al final, des del punt de vista judicial i patrimonial", ha afirmat.

"No permetrem que el que ha passat quedi impune", va assegurar Collboni, que va garantir que l'ajuntament es personarà en les causes judicials. "És violència gratuïta i vandalisme", va sentenciar

El president de la Generalitat, Salvador Illa, també va condemnar en un missatge a través del seu compte de X els destrosses provocats en els incidents: "La violència no té cabuda a Catalunya".

Els Mossos treballen aquest diumenge en la identificació de tots els detinguts per remetre'ls al jutjat corresponent o a la Fiscalia de Menors, en funció de l'edat.

Segons ha informat la policia catalana, durant els aldarulls els agents van fer un "ús selectiu" de les llançadores de projectils de foam "davant la contundència dels atacs i per recuperar la normalitat".

Notícies relacionades