Els Mossos d'Esquadra posen en marxa el 'Pla Proa' per combatre i desactivar els grups violents juvenils a Catalunya
La policia catalana ha identificat 34 grups organitzats a la comunitat autònoma, amb un 80% de l'activitat concentrada en set bandes
Més: Walter, el veí de Roquetes a qui va apunyalar fins a la mort la colla 'Barrio 18': "Ningú el va ajudar"
Notícies relacionades
Els Mossos d'Esquadra han desplegat el nou 'Pla Proa', un marc operatiu dissenyat específicament per prevenir i combatre l'activitat delictiva dels Grups Violents Juvenils (GVJ).
La iniciativa suposa una actualització estratègica davant la transformació que ha patit aquest fenomen els darrers anys, passant de les "bandes latines" tradicionals a bandes de caràcter multicultural i estructures més flexibles.
Agents dels Mossos d'Esquadra i de la Policia Nacional custodien diversos dels Trinitarios detinguts a L'Hospitalet de Llobregat
Evolució del fenomen
Metrópoli ja ho va explicar fa mesos. Segons l'informe del pla (amb dades d'abril de 2026) presentat pels Mossos, el perfil d'aquestes organitzacions ha canviat significativament.
Després de la seva irrupció a Catalunya a principis de la dècada del 2000, els grups estaven formats majoritàriament per integrants d'origen llatinoamericà (especialment equatorià) i replicaven models jeràrquics importats dels Estats Units i Amèrica Llatina.
Després d'una notable reducció de la seva activitat a partir de 2011 gràcies a la pressió policial, el fenomen ha mutat.
Lideratges variables
Avui dia es tracta de grups multiculturals, amb lideratges variables, relacions menys rígides i on el control i domini del territori s'ha consolidat com el principal motor dels seus actes violents.
A més, generen un impacte directe en la convivència i en el creixement de la percepció d'inseguretat ciutadana.
Agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona durant una nit d'operatiu
Radiografia: 34 bandes sota la lupa
Els Mossos d'Esquadra tenen identificats 34 grups violents juvenils distribuïts pel territori català. El 80% de l'activitat es concentra només en set grups i el 66% de la presència correspon a tres organitzacions principals.
Entre les bandes amb més implantació detectades hi figuren Trinitarios, Barrio 18, Los 300, Latin Kings, PGS, Lobos i Mara Salvatrucha.
Tot i que el focus principal d'actuació se situa a Barcelona i la seva àrea metropolitana, s'han detectat ramificacions a les regions de Camp de Tarragona, Girona i Lleida.
Tres pilars del grup i dos objectius operatius
El 'Pla Proa' defineix aquests col·lectius sota tres eixos: una estructura identitària tancada basada en l'antagonisme ("nosaltres davant d'ells"), una violència estructural integrada en el seu funcionament quotidià i normes internes amb rols definits i mecanismes de lleialtat.
Davant d'aquesta amenaça, els dos grans objectius del pla són, d'una banda, prevenir i evitar la creació de nous grups mitjançant la detecció precoç i el control dels entorns de captació (amb especial atenció a la protecció de menors).
Un membre de 'Los 300', una banda llatina de Barcelona
De l'altra, desactivar i identificar de manera sistemàtica els integrants, desarticular les seves estructures organitzatives, neutralitzar l'activitat delictiva i reduir la seva visibilitat i presència a l'espai públic mitjançant dispositius específics.
Governança i coordinació transversal
Per dur a terme el 'Pla Proa' sense crear unitats fixes independents, s'utilitzaran estructures ad hoc multidisciplinàries que involucraran tots els serveis policials. La coordinació s'articularà a través de Taules Territorials i una Taula Central, situant la intel·ligència policial com a eix vertebrador.
Així mateix, donada la possibilitat que aquests grups evolucionin cap a formes delictives més violentes o especialitzades, les investigacions transcendiran l'àmbit local per incorporar visions estatals i internacionals quan sigui necessari.
