L'autopista invisible de les emergències: Telefónica blinda les seves xarxes contra les grans catàstrofes urbanes
L'especialista en missió crítica de Telefónica, Aitor Moreno, destaca a 'BCN Desperta!' la necessitat de garantir comunicacions ultrarresistents davant episodis extrems com incendis, DANA o apagades
Les grans emergències i catàstrofes urbanes no només posen a prova els bombers, sanitaris o cossos de seguretat; mesuren de manera crítica la resistència de la infraestructura invisible que permet a la ciutadania demanar auxili i als efectius coordinar-se.
En el marc de les jornades BCN Desperta!, la taula de debat Experiència en catàstrofes urbanes va servir com a aparador per analitzar els reptes tecnològics i operatius que afronten les ciutats davant fenòmens meteorològics i incendis cada cop més agressius.
La sessió ha estat marcada per la contingència en directe: ni la directora de Protecció Civil de la Generalitat, Imma Solé, ni la directora del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM), Anna Fontquerni, van poder assistir a l'esdeveniment de manera presencial a causa de l'activació i supervisió del sistema d'avisos massius a la població ES-Alert.
Tot i així, ambdues responsables van aportar les seves reflexions per al debat sobre un escenari que Solé defineix com "qualsevol situació que causa una gran afectació, tant per la seva extensió com pel seu impacte".
Xarxes a prova de DANA i apagades
El pes de la sessió va recaure en Aitor Moreno, especialista en Missió Crítica de Telefónica, qui va desgranar l'estratègia operativa de la companyia de telecomunicacions per assegurar la resiliència en les tres fases de qualsevol crisi: l'abans, el durant i el després.
"Treballem en dos mons simultanis: el residencial, perquè la ciutadania pugui trucar al 112 o al 061 per demanar auxili i avisar les seves famílies que estan bé, i el dels cossos de seguretat, garantint comunicacions resilients que els permetin actuar amb la màxima rapidesa", va explicar Moreno.
Aitor Moreno, especialista en Missió Crítica de Telefónica
Pla Titán
Per evitar el col·lapse en situacions crítiques, la companyia ha desplegat l'anomenat Pla Titán, dissenyat per dotar la xarxa de la màxima redundància possible. "La perfecció és impossible, però la missió és que la xarxa sigui prou forta per encaixar qualsevol repte", va apuntar.
D'entre les eines operatives, Moreno va destacar la xarxa estatal de banda estreta (Tetra) amb la qual opera la UME, la qual "s'ha demostrat en catàstrofes com la DANA o grans apagades que no falla", mentre es va avançant progressivament cap a la implantació de l'ultrabanda ampla.
Així mateix, va revelar solucions de desplegament ràpid davant danys greus a les infraestructures: "Quan es cremen els cables d'una estació, abans es trigaven hores a recuperar el servei. Ara enviem un operari en un tot terreny que, via satèl·lit, dona comunicacions des del primer minut. No es podrà veure Netflix, però garantim trucades al 112 i WhatsApp".
De la 'guspira' a la intel·ligència artificial
Davant el repte plantejat per Imma Solé sobre la necessitat imperiosa de "millorar la coordinació entre organismes i institucions", des de l'àmbit tecnològic s'aposta per l'anticipació. "Abans d'un gran foc sempre hi ha una guspira; intentem fer servir eines d'observabilitat per detectar la guspira tan aviat com sigui possible i evitar que el problema vagi a més", va assenyalar l'especialista.
Pel que fa a la irrupció de la Intel·ligència Artificial en la gestió de catàstrofes --un vector on Anna Fontquerni (SEM) ressalta la seva capacitat per "aportar eines d'anticipació, integració d'informació i suport en la decisió"--, Moreno va voler posar en valor el factor humà indispensable.
Aitor Moreno, especialista en Missió Crítica de Telefónica
"La decisió final és d'un humà"
"La IA analitza dades molt més ràpid que un cos d'emergència per oferir un diagnòstic o una imatge, però qui pren la decisió final de desplaçar un equip d'emergències és sempre un humà", va asseverar Moreno, recordant a més que cap eina avançada serveix sense una xarxa física que la suporti.
"La tecnologia avança més ràpid que els protocols i és difícil seguir-li el ritme. Podem tenir les millors IA, càmeres d'última generació o drons, però sense comunicacions no serveixen de res. Necessitem garantir que les autopistes existeixin i no s'enfonsin perquè els cotxes, siguin Ferraris o Peugeots, puguin circular. Les comunicacions són la clau que permet funcionar a qualsevol altra tecnologia", va concloure.
