Una gran xarxa col·laborativa en la qual tinguin cabuda el sector públic de la salut, però també tots els actors sanitaris privats. Aquest és el futur pel qual ha de passar el sector de la recerca científica si vol complir el seu principal objectiu: arribar al pacient.
A aquesta conclusió han arribat Joaquín Chamorro, director de la zona Nord-est de Sanitas, Xavier Mate, director territorial Barcelona-Vallès de Quirónsalud i Begoña Benito, directora gerent del Vall d’Hebron Institut de Recerca, en el marc del Fòrum BCN Desperta! la primera jornada del qual s'ha celebrat aquest dimecres a Casa Seat (Barcelona).
Els experts coincideixen que, si bé com a actors individuals es pot avançar, només teixint una gran xarxa col·laborativa es pot consolidar aquesta idea --que ja existeix i és sòlida-- que Barcelona i la seva àrea metropolitana formen un hub sanitari de referència al sud d'Europa.
Un objectiu clar: el pacient
Però una cosa és el que passa al laboratori, com s'elaboren solucions, i una altra és com s'arriba als pacients. "Tenim una massa de talent investigador molt important. Tot el personal assistencial i de recerca és gent molt experta i que pot aportar molt i tots tenim un objectiu comú: millorar la vida de les persones", assegura Benito.
"Hem descobert que això no va d'un en un, sinó que és un concepte transversal. Juguem a passar de ser centres amb prestigi a ser una xarxa que funciona cohesionadament. No podem anar sols, necessitem sumar massa crítica", proposa Mate.
El director de Crónica Global, Ignasi Jorro (d) la directora gerent del Vall d’Hebron Institut de Recerca, Begoña Benito, el director territorial Barcelona-Vallès de Quirónsalud, Xavier Mate (c) i el director zona Nord-est de Sanitas, Joaquín Chamorro (i), en el marc del BCN Desperta!
"Volem millorar la vida de totes les persones a la regió des de l'àmbit assistencial, però també portant recerca i ocupació", afegeix Chamorro.
La recepta de la col·laboració
I com fer-ho? Els experts apunten a una combinació de serveis, talent, equipaments, espais i centres de formació. També coincideixen que el perfil del professional ha canviat alhora que la societat. "Es busca una carrera professional, però també conciliació familiar, temps lliure, una ciutat on quedar-se", analitza Mate. En definitiva, qüestions que una entitat, sigui pública o privada, no pot proveir sola, consideren.
Per això mateix, "cal buscar proactivament les col·laboracions entre centres, tant del mateix tipus com de diferents disciplines. Així es conjuguen equips científics, però també enginyers i informàtics, entre altres professionals".
Només d'aquesta manera, conclouen, es pot consolidar una "marca Barcelona" en el sector sanitari, es pot apuntalar un sector que trepitja molt fort a les economies barcelonina i catalana i es pot treballar en un futur on s'aconsegueixi captar talent, retenir-lo i consolidar la regió com un hub de referència que genera salut, un bé el destinatari i màxim beneficiari del qual és, en essència, el ciutadà.