Fa 25 anys, posar-se al volant d’un taxi podia funcionar com una mena de salvavides laboral. Almenys així ho recorda un taxista de Barcelona que fa un quart de segle que recorre els carrers de la capital catalana i de l’àrea metropolitana.
“Abans el taxi es veia com una sortida laboral si et feien fora de la feina. Ara està saturat”, explica en conversa amb Metrópoli. Una frase amb la qual resumeix una transformació que, al seu parer, ha fet molt més difícil guanyar-se la vida en un ofici al qual tradicionalment arribaven treballadors provinents d’altres sectors.
El conductor assegura que durant els darrers anys ha vist augmentar notablement el nombre de professionals interessats a treballar en el taxi. Entre ells, assenyala, hi ha molts treballadors d’origen estranger.
Taxis a Barcelona en una imatge d'arxiu
Un mercat laboral molt més divers
No existeixen, però, dades públiques de l'Institut Metropolità del Taxi (IMET) que permetin establir en el seu quadre estadístic accessible quin percentatge dels professionals prové de l’estranger. L’organisme sí publica periòdicament informació sobre les característiques dels professionals, les llicències, els vehicles i els resultats dels exàmens d’accés al sector.
La transformació demogràfica de Barcelona és, en qualsevol cas, considerable: a començaments de 2026, el 36,2% dels seus habitants havia nascut a l’estranger, mentre que el 26,6% tenia nacionalitat estrangera, segons el padró municipal.
Aquestes dades no permeten extrapolar què passa específicament entre els taxistes, però sí dibuixen una ciutat i un mercat laboral molt més diversos que fa 25 anys.
Més taxistes que llicències
La percepció de saturació del veterà professional necessita, però, alguns matisos. A l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha 10.521 llicències de taxi i al voltant de 15.500 taxistes, ja que una mateixa llicència pot ser explotada per més d’un conductor.
És a dir, un augment del nombre de professionals no suposa necessàriament que hi hagi més taxis simultàniament al carrer.
De fet, un estudi presentat el 2025 pel Mobility Institute, impulsat pel RACC i Deloitte juntament amb Free Now, recollia una aparent paradoxa: el 42% dels taxistes enquestats considerava que faltaven professionals per cobrir les llicències existents, mentre que el 77% dels usuaris no veia necessari augmentar el nombre de vehicles. L’edat mitjana dels conductors se situava en 49,8 anys.
Són xifres que mostren que la realitat del sector no és uniforme. Pot existir escassetat de conductors per a determinats torns o llicències i, alhora, professionals que percebin una competència creixent pel passatger durant determinades hores i zones de Barcelona.
Per treballar com a taxista metropolità, a més, no n’hi ha prou amb posar-se al volant. És imprescindible obtenir la credencial professional de l'IMET i, després, disposar d’una llicència pròpia o treballar contractat pel seu titular.
Aquest és precisament un dels canvis que destaca el taxista després de 25 anys de professió. Al seu entendre, la idea del taxi com a refugi laboral immediat s’ha anat diluint.
Ajudes per començar com a autònom
Una altra de les seves preocupacions té a veure amb les ajudes disponibles per a qui comença una activitat pel seu compte. “Diuen que no arriben per a tothom”, assegura sobre unes subvencions que, segons explica, també desperten dubtes entre qui estudia iniciar-se en el sector.
En aquest punt tampoc no existeix actualment una ajuda universal específica per a qualsevol persona que decideixi convertir-se en taxista. Sí que hi ha programes generals de suport a l'autoocupació subjectes a requisits concrets i a una dotació pressupostària.
La Generalitat, per exemple, va destinar en la convocatòria de 2026 un total de 13 milions d’euros al programa de foment de l'autoocupació juvenil. La subvenció pot arribar als 15.876 euros per beneficiari, però està dirigida a joves d’entre 18 i 29 anys i exigeix, entre altres condicions, mantenir l’activitat durant un determinat període.
També continua existint la possibilitat de capitalitzar la prestació per desocupació per començar una activitat com a autònom, sempre que es compleixin els requisits establerts.
Protesta del taxi a Barcelona
La nova llei i la por a les VTC
Però el que més incertesa li genera és la futura regulació catalana del sector. “No em genera confiança”, resumeix.
L’anomenada nova llei del taxi és en realitat la Proposició de llei de transport de persones en vehicles de fins a nou places, que segueix tramitant-se al Parlament. Aquest 22 de setembre es van celebrar noves compareixences a la ponència parlamentària encarregada del text, de manera que la redacció definitiva encara pot experimentar modificacions.
El projecte planteja una jerarquia clara. El taxi queda configurat com a servei d’interès econòmic general i com a modalitat prioritària per satisfer la demanda ordinària de mobilitat. Les entitats locals podrien concedir noves autoritzacions urbanes de VTC quan determinin que l’oferta de taxis és insuficient.
Limitacions definides per a les VTC
A més, el text presentat estableix per a les VTC una precontractació mínima de deu minuts i els impedeix circular per la via pública buscant passatgers o romandre estacionats amb aquesta finalitat.
L’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) ha criticat aquest plantejament des de la perspectiva de la competència. Al seu parer, la regulació podria portar que les VTC quedessin reduïdes a una posició “residual, subordinada i temporal” en el mercat urbà.
És, sobre el paper, una perspectiva diferent de la que tem el taxista, que sospita precisament que les VTC acabaran integrant-se en el taxi i augmentant el nombre de professionals que competeixen pels mateixos clients.
La seva preocupació té, però, un origen concret.
Convertir VTC en taxis
Élite Taxi ha plantejat durant la tramitació una fórmula coneguda com a bescanvi: permetre que determinats titulars de VTC canviïn la seva autorització per una llicència temporal de taxi durant set anys, amb possibilitat d’un d’addicional. L’organització ho presenta com una via per donar sortida als treballadors de les VTC i resoldre part del conflicte existent entre ambdós models.
La iniciativa ha generat divisió fins i tot dins del mateix taxi. STAC, ATC i PAKTAXI han impulsat una campanya contra aquesta fórmula, mentre que Élite Taxi ha recollit suports entre titulars, assalariats i col·laboradors per defensar les seves propostes de modificació de la futura norma.
A això s’hi suma que el text continua subjecte a discussió jurídica. La Comissió Europea ha emès un dictamen raonat dins del procediment TRIS sobre els articles relatius a la intermediació electrònica, i l’expedient europeu seguia obert al setembre.