La Comissió Europea ha presentat aquest dimecres, 9 de setembre, la Llei d'Habitatge Assequible, un reglament que fixa per primera vegada en el dret comunitari els criteris per declarar una "zona sota tensió d'habitatge" i dota els ajuntaments d'eines blindades per limitar el lloguer vacacional.
El nou text regulador busca posar fi a la incertesa legal i a la cascada de litigis judicials que solen afrontar els consistoris quan intenten frenar l'activitat de les plataformes de lloguer de curta estada. La Unió Europea valida d'aquesta manera la intervenció pública en el mercat immobiliari quan aquest no garanteix l'accés a una llar.
Tot i això, la comissió fixa un marc normatiu que ha de complir amb els principis de "proporcionalitat i temporalitat" de màxim cinc anys de durada.
Frenar l'escalada de preus
L'objectiu prioritari de l'Executiu comunitari és oferir un estàndard de seguretat jurídica als ajuntaments que decideixin limitar el lloguer vacacional o l'adquisició d'immobles que no es destinin a residència habitual. Amb un increment mitjà del preu de l'habitatge superior al 60% a la UE des del 2013 --xifra que a Espanya escala fins al 72%--, la Comissió legitima l'acció pública quan el lliure mercat falla en garantir una llar assequible.
"No estem en contra dels lloguers de curta durada per principi, però veiem en moltes ciutats que això s'ha convertit en un veritable problema que expulsa els veïns de les seves llars", ha defensat el comissari d'Energia i Habitatge, Dan Jørgensen.
Habitatges a Barcelona
Per la seva banda, la vicepresidenta executiva, Teresa Ribera, ha destacat la importància de fixar una base reguladora compartida.
"Quan el mercat falla a l'hora d'oferir quelcom tan fonamental com una llar assequible, les autoritats públiques tenen la responsabilitat d'actuar", ha subratllat.
Condicions
Perquè una ciutat o districte pugui acollir-se a aquestes restriccions com a 'zona sota tensió d'habitatge', la llei comunitària estableix que el preu mitjà de l'habitatge ha d'equivaler a almenys vuit vegades la renda disponible per càpita de la zona.
Aquesta desproporció ha d'haver experimentat un increment sostingut al llarg de l'última dècada.
Habitatges al Poble-sec
A més, les projeccions han d'indicar que la tensió del mercat no s'alleujarà de forma natural en els tres anys següents.
Un cop declarada la zona tensionada, els governs locals podran restringir dos àmbits molt concrets: l'oferta de lloguer turístic i l'adquisició o ús d'immobles que no vagin destinats a residència habitual.
Les mesures tindran una durada màxima de cinc anys i hauran de demostrar que l'activitat turística impacta de forma directa en els preus i en l'escassetat d'oferta residencial.
L'encaix del model Barcelona
Tot i que el reglament valida la potestat dels municipis per intervenir en el sector turístic, els portaveus de la Comissió han aclarit que la norma no actua com un aval automàtic ni tampoc com un veto per a les regulacions aprovades amb anterioritat.
La directiva només s'aplicarà a les mesures que es dissenyin després de l'entrada en vigor del text, deixant intactes les competències que cada Estat membre exerceix en matèria d'habitatge.
Collboni
Aquest punt resulta especialment sensible per a l'estratègia de l'Ajuntament de Barcelona. La capital catalana manté en marxa un pla per no renovar i extingir les més de 10.000 llicències de pisos turístics de la ciutat de cara al novembre del 2028, tal com va anunciar el mateix alcalde, Jaume Collboni.
Tanmateix, la proposta de Brussel·les pot suposar el veto anunciat per l'edil socialista, ja que sosté que qualsevol mesura restrictiva de les llibertats comunitàries del mercat interior ha de ser acotada en el temps a un període màxim de cinc anys, subjecta a revisions periòdiques i limitada exclusivament a les zones que justifiquin l'impacte directe d'aquesta activitat.