Imagen panorámica de Martorell con Montserrat al fondo
El pols de la ciutat

Martorell i Sant Andreu de la Barca s'incorporen als més de 300 municipis declarats tensionats

El Govern ha ampliat de 271 a 302 els municipis catalans inclosos a les anomenades zones de mercat residencial tensionat, on la pujada del preu del lloguer està topada

Altres informacions: L'habitatge es cronifica com el principal problema dels barcelonins

Llegir en Català
Publicada
Actualitzada

Notícies relacionades

El Govern ha ampliat de 271 a 302 els municipis catalans inclosos a les anomenades zones de mercat residencial tensionat, on la pujada del preu del lloguer està topada.

Segons ha informat aquest dimarts Territori, el Govern ha prorrogat per un any la primera declaració de zona residencial de mercat tensionat.

Això afecta 118 municipis --amb una població conjunta de 5,9 milions de persones-- que encara continuen complint els requisits establerts per la llei estatal pel dret a l'habitatge.

El Govern, que ahir ja va avançar que ultimava una revisió d'aquest llistat, ha precisat aquest dimarts que 22 municipis deixen d'estar considerats com a zones de mercat tensionat en haver millorat els seus indicadors d'accessibilitat a l'habitatge.

Sant Climent, Granollers o Mollet surten de la llista

Es tracta de 22 municipis amb una població conjunta de 634.171 habitants, entre els quals figuren Lleida, Granollers (Barcelona), Mollet del Vallès (Barcelona), Reus (Tarragona), Tortosa (Tarragona), Figueres (Girona) o Banyoles (Girona).

També ho fan Parets del Vallès (Barcelona), Cabrera de Mar (Barcelona), Sant Climent de Llobregat (Barcelona), Guissona (Lleida) o Montmeló (Barcelona), entre d'altres.

Paral·lelament, el Govern ha aprovat una nova declaració --la tercera des de 2024--, que incorpora 53 municipis, amb una població conjunta de 255.751 persones, després de constatar que ara compleixen les condicions de tensió en el mercat de compravenda o lloguer d'habitatge.

Martorell i Sant Andreu entren

Entre les noves incorporacions figuren Martorell (Barcelona), Vila-seca (Tarragona), Sant Andreu de la Barca (Barcelona), Torrefarrera (Lleida), Agramunt (Lleida), Cardona (Barcelona) i Llagostera (Girona).

Imatge panoràmica de Sant Andreu de la Barca

Imatge panoràmica de Sant Andreu de la Barca ARXIU

També entren al llistat Sant Joan Les Fonts (Girona), Sant Joan de les Abadesses (Girona), Callús (Barcelona), Camarles (Tarragona), Sant Vicenç de Castellet (Barcelona) o Campdevànol (Girona), entre d'altres.

Malgrat l'augment del nombre de municipis afectats, la població que resideix en zones de mercat tensionat --entre elles Barcelona i les principals ciutats de l'àrea metropolitana-- es redueix d'uns 7 milions a 6,1 milions de persones, ja que els municipis que abandonen la declaració concentren més habitants que els que s'incorporen.

Topall en el lloguer

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha afirmat que aquesta evolució "demostra que el mecanisme del topall de preus del lloguer funciona a l'hora de contenir l'alça de preus i constitueix una eina eficaç per evitar que més persones quedin excloses de l'accés a un habitatge de mercat".

La consellera i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque

La consellera i portaveu de la Generalitat, Sílvia Paneque David Zorraquino - EP

Paneque ha afegit que la contenció dels preus del lloguer, l'impuls a la construcció d'habitatge públic, les ajudes al lloguer i les mesures per afavorir l'emancipació juvenil formen part d'una estratègia per facilitar l'accés a l'habitatge.

El 2024, el Govern va aprovar dues declaracions de zones de mercat tensionat que van acabar afectant un total de 271 municipis, i ara ha revisat les declaracions de municipis considerats com a zona de mercat tensionat per poder renovar-les durant un any més.

I és que al març de 2027 expira el termini de tres anys de la primera declaració, tal com determina la normativa estatal, i per poder-la prorrogar s'ha de analitzar any rere any si els municipis afectats mantenen les condicions que justifiquen la seva inclusió.