Les successives onades de calor que encadena Barcelona cada estiu no només baten rècords de temperatura, també evidencien les mancances d'un parc residencial poc preparat per al nou escenari climàtic.
Mentre el debat públic s'ha centrat els darrers anys en l'accés a l'habitatge, un altre problema avança amb menys focus: la necessitat d'adaptar milers de pisos antics a estius cada cop més llargs, intensos i marcats per nits tropicals. Ho adverteix Iñaki Unsain, personal shopper immobiliari, que assenyala aquest repte com una de les assignatures pendents més urgents.
Barris més vulnerables
L'avís coincideix amb la publicació d'una investigació de l'Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), que conclou que els barris més vulnerables de l'àrea metropolitana de Barcelona registren, de mitjana, fins a un grau més de temperatura que les zones amb més renda.
L'estudi identifica 77 zones on coincideixen vulnerabilitat social i estrès tèrmic i on viuen més de 905.000 persones. La majoria comparteix un mateix denominador comú: edificis antics, poc aïllats i amb una eficiència energètica molt limitada.
Barri de La Teixonera de Barcelona, al districte d'Horta-Guinardó
La fotografia, segons Unsain, reflecteix una conseqüència de l'envelliment del parc immobiliari que cada estiu resulta més evident.
“Cada cop parlem més de la calor als carrers, però molt poc de la calor als habitatges. Tenim milers d'edificis construïts fa 40, 50 o fins i tot 60 anys que mai van ser concebuts per a suportar les temperatures que vivim avui. Són habitatges que necessiten un major consum elèctric per refrigerar-se i ofereixen un menor confort precisament en els mesos en què més temps passem a casa”, explica.
Un parc envellit
La major part de les habitatges de Barcelona es van construir molt abans que existissin exigències d'aïllament tèrmic o eficiència energètica. De fet, al voltant del 90 % del parc residencial de la ciutat es va aixecar abans de l'entrada en vigor de les actuals normatives d'eficiència, mentre que una àmplia majoria presenta qualificacions energètiques baixes, la qual cosa evidencia l'enorme potencial de rehabilitació existent.
Per a Unsain, aquest context hauria d'haver impulsat una intensa onada de reformes els darrers anys. Tanmateix, considera que les polítiques d'intervenció sobre el lloguer han reduït un dels principals incentius per dur a terme aquest tipus d'inversions.
Habitatges d'obra nova al Canal del Gorg de Badalona
“Una rehabilitació energètica integral suposa fàcilment entre 20.000 i 40.000 euros d'inversió entre finestres, aïllament, cobertes o instal·lacions més eficients. Si el propietari percep que després no podrà recuperar part d'aquest esforç mitjançant el lloguer, molts opten per ajornar la reforma o limitar-se al manteniment imprescindible”, critica.
L'expert insisteix que la qüestió transcendeix el mercat immobiliari i acaba tenint conseqüències directes sobre la qualitat de vida dels qui ocupen aquests habitatges. “No parlem únicament d'estalvi energètic”, apunta Unsain. “Parlem de llars on a l'estiu s'assoleixen temperatures molt elevades, on costa dormir durant les nits i on les famílies necessiten consumir molta més electricitat per mantenir unes condicions confortables”, afegeix.
Les ajudes no són suficients
El nou Pla Estatal d'Habitatge 2026-2030 preveu programes destinats a afavorir la rehabilitació d'habitatges i la recuperació d'immobles buits mitjançant ajudes públiques. Tanmateix, Unsain considera que difícilment podran substituir el paper de la inversió privada. “L'experiència ens diu que la tramitació és lenta, els terminis de cobrament s'allarguen i això genera incertesa”, assenyala el CEO d'ACV Gestió Immobiliària.
L'estudi de l'IGOP-UAB planteja ampliar els refugis climàtics, incrementar l'arbrat urbà i prioritzar la rehabilitació energètica dels barris més vulnerables. Unsain comparteix aquest diagnòstic, tot i que creu que l'habitatge ha d'ocupar un paper molt més protagonista dins de les polítiques climàtiques.
“Plantar arbres o crear més refugis climàtics és necessari, però no podem oblidar que passem la major part de la nostra vida dins de casa. Si els habitatges continuen envellint sense rehabilitar-se, cada estiu tindrem edificis menys preparats per afrontar la calor”, adverteix.