El canvi climàtic alterarà profundament la dinàmica de les brises marines a l’àrea metropolitana de Barcelona i retindrà més gasos contaminants a les zones costaneres.
Una investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha analitzat l’evolució de les brises marines i la qualitat de l’aire fins a l’any 2100 i ha conclòs que el vent, en lloc de penetrar cap a l’interior, correrà paral·lelament a la línia de la costa.
Per tant, es reduirà la capacitat de l’aire per avançar terra endins i retardarà la seva arribada entre una i dues hores, un fet que augmentarà el risc sanitari per a milions de persones.
Els resultats de l’estudi posen de manifest que, a l’hora de dissenyar els plans de mobilitat i les polítiques de qualitat de l’aire, ja no n’hi ha prou amb reduir el volum d’emissions dels cotxes i de les fàbriques, sinó que també és urgent integrar les dinàmiques dels vents i dels fenòmens microclimàtics locals.
Les brises marines, claus a l’estiu
Les brises marines tenen un paper crucial durant els mesos d’estiu, ja que actuen com un regulador tèrmic natural que frena la calor extrema a la costa i, alhora, funcionen com un mecanisme de ventilació que ajuda a dispersar i desplaçar els gasos contaminants urbans des del litoral cap a l’interior del territori.
Aquest procés alleuja la contaminació a les zones costaneres, tot i que també trasllada part de l’impacte cap a zones interiors, com la plana de Vic, situada a 70 km de Barcelona.
Amanecer a la platja de Barcelona
Retenció sobre el mar
Segons la investigadora ICREA a l’ICTA-UAB, Gara Villalba, les masses d’aire contaminat quedaran retingudes sobre les zones costaneres, precisament les més densament poblades de Catalunya, cosa que prolongarà l’exposició de la població a nivells perillosos d’ozó.
El principal contaminant afectat és l’ozó troposfèric (O₃), un gas contaminant invisible que no s’emet directament, sinó que es forma a l’atmosfera a partir d’altres contaminants (com els òxids de nitrogen provinents del trànsit i de la indústria) en condicions d’alta radiació solar i temperatures elevades.
"L’estudi apunta a increments d’entre 5 i 7 parts per bilió en les concentracions d’ozó a la franja costanera, litoral i prelitoral central durant els episodis de calor més intensos", indica el investigador principal de l’estudi, Sergi Ventur.
Banyistes a la platja de la Barceloneta / LUIS MIGUEL AÑÓN
Preocupació per a la salut pública
Això genera una nova preocupació per a la salut pública a les àrees urbanes del litoral.
L’exposició prolongada a l’ozó pot provocar problemes respiratoris i cardiovasculars aguts, especialment en col·lectius vulnerables durant les onades de calor.