La compra de 100 fusells d'assalt per als Mossos d'Esquadra s'encalla.
El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic de Catalunya ha admès el recurs de la empresa Sermipo Tecnologia de Defensa contra la seva exclusió en el procés de licitació per a la compra de les armes de foc que porten les unitats de BRIMO i ARRO de la policia catalana.
La resolució considera que l'exclusió de la companyia va ser "desproporcionada", ja que se li va exigir una documentació de traçabilitat que no figurava originalment als plecs del concurs.
En el seu escrit, el tribunal ha obligat la conselleria d'Interior a readmetre l'empresa tot i no haver aportat el document que garanteixi l'origen de l'arma i li demana que li requereixi l'acreditació “davant els dubtes que la seva manca ha generat a l'òrgan de contractació”.
Un dels agents dels Mossos d'Esquadra durant un operatiu a La Mina amb un dels fusells
El Tribunal recorda que l'exclusió d'una empresa és l'última opció i només s'ha d'aplicar quan hi ha un incompliment “exprés, clar i palmari de les clàusules”. Una cosa que, sentencia, no ha passat en aquest cas.
Claus en la lluita contra el terrorisme
Aquest revés ha blocat la major compra d'aquests fusells per al cos autonòmic i ha obligat la mesa a tornar a acceptar la mercantil per avaluar-ne l'oferta. "Estem esperant el certificat", apunten fonts internes dels Mossos en conversa amb Metrópoli.
El contracte, valorat en més de 680.000 euros, contempla la compra d'un centenar de fusells automàtics amb visor i altres recanvis complementaris. Cada unitat, ha estimat Interior, té un cost de 5.400 euros.
La Generalitat de Catalunya va optar per reforçar les unitats de la policia catalana amb aquestes armes de guerra després dels atemptats gihadistes que van colpejar França i que van deixar 130 morts i més de 400 ferits després dels atacs coordinats a l'estadi Stade de France, bars i restaurants a la ciutat i la sala de concerts Bataclan.
Agents dels Mossos en una imatge d'arxiu durant un operatiu
Actualment, la Divisió de Planificació Estratègica de la Comissaria Superior Tècnica de la policia autonòmica ha recomanat reforçar la disponibilitat d'aquestes armes per a les unitats de la BRIMO i l'ARRO per ampliar l'arsenal de 60 unitats adquirides el 2016 i 2017.
L'objectiu és passar d'un fusell per cada quatre unitats a un per a cadascun dels equips d'intervenció especialitzats dels Mossos per donar resposta a les amenaces de terrorisme i delinqüència organitzada.
Exclusió
SERMIPOL va ser l'única empresa que es va presentar al concurs. La mesa de contractació va decidir excloure la mercantil i va proposar deixar el concurs desert argumentant que el fusell lliurat com a mostra no anava acompanyat de la documentació per acreditar-ne l'entrada legal a Espanya.
L'informe emès pels Mossos recull que l'empresa va assegurar que no disposava de cap documentació que pogués acreditar-ne la procedència. Per analitzar el fusell, el cos va requerir a la unitat d'Intervenció d'Armes i Explosius de la Guàrdia Civil (IAE) de Travessera de Gràcia que comprovés si l'arma constava al registre nacional.
Agents dels Mossos en una imatge d'arxiu durant un operatiu amb un dels fusells
Després de rebre resposta negativa, l'informe va concloure que la mostra no figurava al registre --com exigeix la normativa estatal per a la tinença d'armes de foc--, per la qual cosa va quedar dipositada a la seu de l'IAE i va proposar l'exclusió de la mercantil del procés de licitació.
“No podem valorar una arma que no acredita documentalment la seva entrada en territori estatal i de la qual es desconeix la procedència”, argumentava l'informe consultat per Metrópoli.
El recurs de l'empresa i la seva versió dels fets
El 17 de novembre, SERMIPOL va presentar un recurs especial impugnant la seva exclusió.
L'empresa va explicar que el fusell havia entrat a Espanya el 5 de novembre de 2024 des d'un altre país europeu per ser provat per una Unitat Especial de l'Estat, passant el control duaner a Barajas.
Després de les proves, l'arma va quedar dipositada al Servei Central d'Armament de la Guàrdia Civil a Valdemoro.
Un agent dels Mossos en una imatge d'arxiu
Per demostrar-ho, van aportar un document amb data del 6 d'octubre de 2025 --un dia abans d'acabar el termini d'ofertes-- signat pel Coronel Cap de Valdemoro.
En ell s'autoritzava a cedir temporalment l'arma als Mossos per a aquest concurs i es facultava SERMIPOL per al seu trasllat. El document aclaría que l'arma havia de ser retornada després i que no podia ser venuda per estar en tràmits d'importació.
Els motius per admetre el recurs
L'empresa va defensar que l'arma no estava registrada de forma ordinària perquè no era per a la venda, sinó per a proves, i que els plecs del concurs no exigien adjuntar papers d'importació en lliurar la mostra. És precisament aquest punt sobre el qual gira la sentència que dona la raó a l'empresa madrilenya.
El Tribunal va revisar les bases del concurs i va comprovar que l'únic que es demanava lliurar amb l'arma era el manual d'usuari --en català i en castellà--, sense exigir en cap moment documentació duanera o de legalitat per a la fase de valoració.
Una unitat dels Mossos d'Esquadra en una imatge d'arxiu
“De la documentació aportada per la recurrent es col·legeix haver-se tramitat el procediment administratiu corresponent en ordre a l'obtenció de l'autorització necessària per a la seva importació”, afegeix el tribunal.
En la seva resolució, a més, assenyala que a l'expedient administratiu no consta ni la consulta que afirmen haver fet a la Intervenció d'Armes de la Guàrdia Civil, ni la resposta rebuda, cosa que fa "claudicar la presumpció de legalitat i encert" d'Interior per haver exclòs l'empresa del procés.
Per aquests tres motius, el tribunal admet el recurs de l'empresa, més enllà de “les eventuals irregularitats en què, d'acord amb la normativa sectorial d'aplicació, hagi pogut incórrer SERMIPOL en el transport de la mostra”.
Agent dels Mossos d'Esquadra / EUROPA PRESS
"Un delicte o infracció greu"
El Departament es va oposar al recurs al·legant que tenir una arma de guerra sense la documentació de legalitat pot ser “un delicte o una infracció molt greu”.
Van argumentar que la Intervenció d'Armes els havia dit que el fusell "havia de ser intervingut" per no comptar amb un registre de l'arma, i que no calia posar als plecs del concurs l'obligació de portar la documentació perquè és una exigència de la pròpia llei.
A més, van restar valor als documents aportats per l'empresa, emparant-se en què l'arma no sortia a la base de dades nacional.