L'Ajuntament de Barcelona ha sentenciat l'últim refugi underground de la ciutat, clau per a l'art urbà.
De la nit al dia, gran part dels murs coberts amb grafitis als Jardins de les Tres Xemeneies del Poble-sec, a l'avinguda del Paral·lel, van aparèixer amb les seves parets pintades de gris i una forta vigilància policial.
L'actuació s'emmarca en el Pla Endreça, l'estratègia municipal impulsada el 2023 per reforçar els serveis de neteja i controlar activitats incíviques com el vandalisme, amb sancions de fins a 600 euros segons la nova ordenança de civisme.
“És una situació greu que s'afegeix a la llista de mesures preses per l'Ajuntament per dificultar espais i projectes que formen part del teixit cultural local”, denuncia la comunitat de grafiters en un manifest.
Murs pintats de gris als Jardins de les Tres Xemeneies del Paral·lel
Referent internacional
L'artista independent Alfa, que forma part del col·lectiu Mural Jam, un dels impulsors del comunicat, sosté en declaracions a Metrópoli que Barcelona deixarà de ser un referent internacional.
“Barcelona sempre ha estat coneguda en el col·lectiu. Artistes d'Europa a Estats Units venien per conèixer l'energia de la ciutat i expressar-se, cosa que en molts llocs no es pot fer”, apunta l'artista.
'Murs oberts'
Fonts municipals aclareixen que el parc disposa d'un espai que forma part de la iniciativa ‘Murs Oberts’ on sí es permet pintar. És una paret de 27 metres de llarg i d'entre 2,20 i 3,50 metres d'alçada.
No obstant això, els grafiters indiquen que “és limitada”. Segons ha explicat l'artista Reos a aquest digital, fa només uns dos anys que es va construir aquest mur, quan es van tirar a baix les tres parets que simbolitzaven la plaça.
En tot cas, indica, antigament era legal pintar en tot l'enclavament i la comunitat ha vist com en uns pocs anys se'ls ha reduït de forma taxativa el seu terreny.
Parc de les Tres Xemeneies després de la decisió de limitar els graffitis a la zona
L'últim espai segur
“Les Tres Xemeneies és un lloc on van emergir moltes disciplines, des del break dance fins al grafiti”, recorda Alfa.
Amb les Tres Xemeneies capat, Barcelona acaba així amb l'últim dels llocs que tradicionalment han acollit la cultura underground a la ciutat.
“Era l'últim lloc. Abans estàvem a Sants, però hi ha molta prohibició. A Sant Adrià de Besòs, la fàbrica de les Tres Xemeneies també era popular, però la van tancar. I el MACBA, que era conegut en el món staker, també hi ha molta restricció”, subratlla.
La conseqüència, adverteix l'artista, és la desaparició d'aquests espais sense opció a mediació institucional.
Últims vestigis dels grafitis als Jardins de les Tres Xemeneies de Poble-sec
“El que realment ens preocupa és la gestió que s'ha fet, sense diàleg ni prèvia discussió i sense garantir-nos cap lloc on puguem expressar-nos lliurement”, lamenta.
La marca Isokisi, que col·labora estretament amb el moviment, expressa que el veto que està duent a terme l'Ajuntament de Barcelona cap als grafiters "és un pas enrere en la cultura urbana".
"Com a marca que aprecia molt aquest tipus d'expressió artística, no pensem que tot valgui a l'hora de fer pintura urbana, però sí creiem en destinar-li espais, com passa amb altres expressions culturals que conviuen a la ciutat", apunten.
Mobilització
Davant d'aquest escenari, el col·lectiu de grafiters reclama que Barcelona “ha marginat tota una comunitat artística” i ha començat una recollida de signatures per recuperar un lloc que ja creuen perdut.
L'objectiu, en última instància, és convèncer el Govern local perquè pugui oferir als artistes urbans un lloc on poder expressar-se.
Com a última acció, la comunitat ha realitzat un curtmetratge per recordar la història dels Jardins de les Tres Xemeneies. "Que serveixi perquè, en el futur, es puguin preservar aquests llocs", defensa Alfa.
Així mateix, el passat dissabte, 21 de març, es van reunir un col·lectiu d'artistes del món del graffiti, la pintura mural i el street art per pintar sobre el mur "Parades grises, ciutat morta" i reivindicar que la plaça sempre ha estat un espai de llibertat d'expressió.
“Un parc temàtic”
A l'altra cara de la moneda es troben els veïns, que fa anys que protesten contra la inseguretat al parc. Els residents celebren que l'Ajuntament els hagi escoltat, encara que sigui “amb el menor dels seus conflictes”.
Vista interior de la casa improvisada per persones sense llar en una estructura de formigó dels jardins de Les Tres Xemeneies fa sis anys
“Els grafitis no són el problema més important que tenim, però és una cosa més. La plaça s'ha convertit en un parc temàtic: hi havia pintades en arbres, la façana dels edificis, mobiliari, la rampa de l'interior del pàrquing i la plaça sencera, no només els murs”, argumenten els veïns de la plaça.
“El que ha passat aquests anys és que els han donat la mà i han agafat el braç sencer… Si s'ha convertit en un referent internacional és per la inacció de l'Ajuntament”, destaquen, i afegeixen que l'únic que ha fet el consistori és limitar-se a aplicar les ordenances municipals.