La batalla política i judicial per frenar els delinqüents reincidents, una de les majors preocupacions de seguretat a grans ciutats com Barcelona, ha fet aquest dimecres, 18 de març, un pas clau.
El Senat ha donat llum verda a la llei contra la multireincidència, una iniciativa nascuda originalment de les files de Junts per Catalunya, però que ha sortit de la Cambra Alta profundament modificada.
Aprofitant la seva majoria, el Partit Popular ha introduït diverses esmenes que suposen un enduriment directe de la llei d'estrangeria, vinculant el control migratori a la seguretat ciutadana.
A partir d'aquestes modificacions, la normativa estableix com a requisit indispensable que totes les persones migrants que sol·licitin o desitgin mantenir una autorització de residència no tinguin antecedents penals, tant a Espanya com als seus països de residència previs. Aquesta condició elimina la validesa de la simple declaració responsable.
El senador popular Juan Bautista Milián ha defensat aquest nou article, assegurant que exigir controls menys rigorosos converteix el país en "el major colador de delinqüents de tota Europa" i facilita la feina a les màfies. A més, el text exigeix ara un informe policial complet per tramitar aquestes autoritzacions.
Presó per robar mòbils i setge a la marihuana 'indoor'
Més enllà de la controvèrsia migratòria, el cor de la iniciativa impulsada per Junts modifica de manera substancial el Codi Penal i la Llei d'Enjudiciament Criminal. Entre les seves mesures estrella, el nou marc legal penalitza amb fins a tres anys de presó el robatori de telèfons mòbils, un delicte que assola el transport públic i les zones turístiques.
Agent dels Mossos d'Esquadra
També es tipifica com a delicte l'anomenat 'petaqueig' --el subministrament de combustible en alta mar a les narcollanxes-- i s'endureixen els càstigs per als robatoris d'eines i material agrícola a les zones rurals.
Durant el tràmit al Senat, el text també ha sumat aportacions d'altres formacions.
A instàncies del PSOE, s'ha inclòs un subtipus agreujat per al frau de fluid elèctric, contemplant penes de presó de 6 a 18 mesos per aquells delictes vinculats als cultius 'indoor' de marihuana, una pràctica molt estesa que sol anar de la mà de perillosos enganxaments il·legals a la llum.
Finalment, s'ha incorporat una proposta de Vox que permetrà als ajuntaments i entitats del sector públic local exercir l'acció penal directa en els delictes de furt, i una altra del PP que obligarà a ampliar les fiscalies territorials en un termini màxim de dos anys.
Un vehicle de Mossos d'Esquadra durant un operatiu
Xoc polític
Aquest enduriment ha provocat un xoc frontal amb les bancades de l'esquerra. Des del PSOE, el senador José María Oleaga ha acusat els populars de "comprar l'agenda ultra" de Vox i de criminalitzar la immigració, advertint que el que s'ha aprovat avui al Senat "serà corregit" tan bon punt la llei torni al Congrés dels Diputats.
Per la seva banda, Esquerra Republicana (ERC) ha optat per l'abstenció, tal com va fer a la Cambra Baixa, argumentant que el punitivisme i l'increment de penes resulten inútils, cruels i només empenyen els infractors cap a la "violència delinqüencial".
A l'altra cara de la moneda, Junts ha celebrat l'aprovació de la llei, lamentant que el text portés més de dos anys bloquejat als calaixos del Congrés. El senador Eduard Pujol ha remarcat que la multireincidència s'ha convertit en una "autèntica nitmèria" que ha fracturat la convivència als carrers, places i barris de nombrosos municipis.